Ningú va dir que seria fácil, pero si que seria divertit. Totes les proves tenen el seu què, la seva dificultat, pero també la seva belleza, el seu atractiu. Doncs la SwimRun costa brava té mes de belleza que de dificultat… però hi has d’estar preparat a què et trobaràs. Es tracta d’una prova on vas disfressat de Dalt a Baix… Corres amb neoprè, gorro, ulleres, pull boy, pales de nedar… Nedes amb bambes, mitjons… corres mullat, amb sorra als peus, nedes amb fred I amb un company… corres alter cop per un camí de pderes, escales, Trail extrem, soora de platja, passeiog marítim… i a sobre en parelles… com diría el meu company de la cursa d’ahir “una Liada!”… i això es el que va ser per ell, que no per mi.
El recorregut de la distancia Half del SwimRun Costa Brava
es desde Calella de Palafurgell fins a Platja d’Aro. Un total de 21,5km on
alternes fins a 15 transicions de Nedar i Correr, acumulant 17km de Run i 4 km
de Swim però on les distàncies més llargues son 3km de Run i 650m de Run, així
que no es gaire complicat. El ritme, el que et marquis, pots sortir a tot drap,
però el més racomanable, sortir sense pressa i disfrutar del Camí de Ronda i de
Nedar per les caletes de la Costa Brava.
Erem 10 parelles del VO2 TEAM. Muntem cotxe per pujar
ben aviat al matí amb Oriol Delblanch, Marc Català i la meva parella d’avui,
Jordi Solà. A Platja d’Aro ens trobem amb la resta del TEAM abans de pujar a l’Autocar
que ens porta a la Sortida a Calella.
Un Cop a Calella, ens “disfressem” i cap a la platjeta on está
la sortida. En Jordi debuta en aquest esport i per tant ens ho volem pendre amb
calma. Ens posem al darrere de tot i es dona la sortida. Només arrencar ens
adonem que hem sortit massa enrrere i intentem progressar, pero entre l’ofec de
sortir a correr amb Neoprè, els puja Baixa constants, els camins estrets, etc…
no avancem gaire i ens trobem els primers taps.
Al principi de tot i han un parell de trams amb escales,
desnivells molt empinats amb cordes o trams tecnics per roques que fa que la
cursa surti molt aturada i amb molts taps… fins que arribem al primer tram de natació…
primer impacte dur, ja que vens acalorat, et tires i l’aigua está freda… afegit
a la tensió i la gent fa que medir atavalat i amb pulsacions altes. Arribo a la
platja i he d’esperar en Jordi… “pensaba que nedava millor!”… Ara toca un tram
llarg de Run, pel mig de la muntanya de Cap Roig, Trail amb desnivell i en
Jordi comença a Queixar-se… crec que es pensaba que tot seria més planer, no
pot agafar ritme, va ofegat, no li agrada el Trail… intento animar-lo amb “mira
quin Paisatge!”… a lo que constantment contesta un “me la Bufa!” o un “t’ho
regalo!” o un “vaya liada m’hau fet!”… i així tota la part inicial.
Arribem al segon tram de natació i altre cop veig que m’escapo
amb facilitat d’ell… i comprobem que es per culpa de les pales. Porta unes
pales molt dolentes en forma de triangle que no l’ajuden i decideixo canviar-li
per les meves. I el canvi es nota, ara he de nedar amb ganes per tal d’anar al
seu ritme… ell no se n’adona però la seva actitud va canviant i ja no li ralla
tant els trams de natació.
Paralelament, jo intento disfrutar d’un recorregut meravellòs,
entre pinedes, roques, cami de ronda, caletes i natació per roques, caletes i Fons
marí precios… però el Pitufo Gruñon avui no m’ho posarà fácil. Coincidim amb
una parella de noies Franceses que em serveix per intentar despistar en Jordi…
parlo amb elles, fem broma, tot per fer-li canviar el xip… i ho aconseguim,
perquè no ens adonem i arribem a les 2h de cursa, la primera meitad, més técnica
de correr. Arribem al habituallament i menja algo… jo no ho faig, però als 15’ he
de menjar ja que em noto Pajarón tot i que anem a un ritme molt més Baix del
que podriem anar i xerrant tota l’estona.
Arribem a Cala Margarida, tot just abans de Palamós… i em
trobo en Jordi Maymó com a voluntari, antic company de clase… dos crits d’anim
i seguim. El Passeig de Palamós és el començament de la segona part, on ja es
pot correr a ritme, on en Jordi comença a canviar el Xip. Arribem als 3
espigons de Sant Antoni de Calonge i fins I tot es ell qui m’ha d’esperar a mi
en les entrades i sortides de les roques, ja que, veien com anem, vaig amb molt
de compte i ric zero.
Les darreres transicions, com fa 2 anys quan la vaig fer amb
en Victor, ja és un tema psicològic. En Jordi comença a estar fart de tirar-se
i sortir, mirem el rellotge i estarem al llindar de les 4h a Meta… Jo començo a
estar fart de nedar amb les seves pales... i de no veure’l disfrutar!... “Em
queda el consol que ojalà em trobi a la Maria i les nenes a Meta!”… li he
enviat la ubicación al matí i li he dit que podrien pujar a veure’ns…
Darrer Run pel passeig de Platja d’Aro… ja a ritme alt, no
estem cansats fisicament. Veiem les darreres boies a la platja del Darrer Swim,
entrem en diagonal a la platja cap a elles i em trobo a les meves filles, la
Paula i la Laia, corrents cap a mi pel mig de la platja!... Quin subidon, quina
alegría, quina il.lusió… li dic a la Maria que m’acaba de fer molt feliç. Ens fa
la foto de rigor i mentre anem a fer l’ultim tram de natació, marxa cap a la meta
amb les nenes…
Li dic a en Jordi: “ aquest darrer tram et quedes tu les teves
pales!”… i nedo molt còmode… l’espero a la platja i ara si…300m i meta… ens
treiem els gorros i ulleres i anem xino xano cap a meta.
Fem 4h05’… podriem haber fet menys, pero no haguéssim “disfrutat”
tant… A mi m’encanta aquesta cursa i repetiré, a en Jordi no li ha convençut…
Crec que m’hauré de buscar parella per altres curses! 😉
