Mostrando entradas con la etiqueta Duatló de Mataró. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Duatló de Mataró. Mostrar todas las entradas

domingo, 12 de enero de 2020

SBR Duatló de Mataró


  

Bon inici d’any. La SBR Duatló de Mataró dona el tret de sortida al 2020 i a gas!... Un duatló Sprint es anar amb el Ganivet a la boca 1h… i desprñes dels 5k a 4’14”, els 20km de bike  i els 2,5k a 4:11 puc estar conent d’haber baixat 50” respecte l’any passat!.

Com sempre dic, cursa a prop, cursa que he de fer. A més, pagada pel VO2TEAM, no hi ha excusa. Això si, cau en tornar de vacances (així tens excusa el nadal per entrenar)… i fred, molt de fred. Vaig en cotxe fins a Mataró perquè encara es fosc, sinó aniria xino xano en bici… el Termómetre marca 3 graus… Arribo davant del CN Mataró, aparco i vaig pedalant al Port on és el box. Sóc dels primers, així que deixo la bici, busco un lavabo i espero vagin arribant els Companys de l’equip… Putxi, Mañé, Pol, Rai i Joan Aranega. Gonzalo per lumbalgia I Marc per enfermetat a la family son baixa per tant em quedo sense repte, el pique amb aquests dos últims. Arriben Santi, Mik i Carles Moliner per animar també. Veig amics i coneguts, Jordi Pujol I Josep del Calella; Jordi Miras I Diego; Sergio del Rio i Mónica Gurt que faran les fotos de cursa… Escalfem poc i cap a la sortida.



Li dic al Joan Aranega que què vol fer… no vull petar al km1 com l’any passat a 3:55… 4:15 i aguantar, diu… doncs amb ell que aniré i a aguantar. Sortida i Gas, gas, gas… tot el passeig vaig amb Joan a 4:15 pero al final de tot veig que vaig retenint i em poso davant. Tinc en Josep del Calella com a referencia i vaig a per ell. L’agafo a la N2 km2 a 4:09… Gir i arribem a la Pujada de les Escaletes. Aquest any no la pateixo tant. Km3 4:22. Baixada fins al passeig altre cop, km4 4:11… Toca aguantar el bucle al braç del port… porto el Jordi Miras davant.. com corre eltiu!...km5 a 4:11 i entro a boxes en 21·38” per 5,14km…

 

Bike, a veure quin grup em toca. Sortim junts varios i en Joan I jo comencem a agrupar entrant a la N2. Comencem a tirar i intentem fer docencia que si fem relleus será mers rapid i menys cansat, pero com sempre la gent, o no en sap o no vol. Tirem la primera volta. A la segona, veient que no hi ha manera, en Joan decideix no donar gaires relleus, per lo que jo faig algun pero la darrera tornada me la prenc de Garrapata. Surt una bici en grup a 34,3kmh… 31·56”… a l’estiu, en epoques de bon estat de forma he anat molt mes rapid sol…




T2 i punt clau de la meva cursa particular amb en Joan. Ja fa temps que no porto les Gomes a les bambes, per tant, en la T2 arribo, em poso les bambes, i quan començo a cordar-me la primera veig en Joan sortint de boxes… em corod l’altra i a correr… tinc el Joan a 50 metres, em serveix de referent, faig els 2,39km en 10:01 a 4’11”… un ritmazo!... miro el rellotge, veig que baixo el temps de l’any passat!... apreto el cul i entro en 1:05’35”… Vaya calentón, vaya entrenako i com molen aquestes apretades… ara a preparar la Marina Trail (21k) que es en 2 setmanes.





domingo, 13 de enero de 2019

3a. SBR Duatló Sprint de Mataró



Per primer cop participava en el Duatló SBR Sprint de Mataró en aquesta la seva 3ª. Edició. Altres anys, al meu calendari era fixe anar al Duatló de Btt de muntanya que va canviar al de Carretera, pero que encara no había tingut la ocasió o encaix al calendari per fer-lo. Com diem a l’equip, a les curses de casa hi hem d’anar i aquest any hi erem 17 VO2, i només per fer grupeta em vaig motivar a fer-la. Com la Sansi de Masnou, un Duatló Sprint és anar amb el Ganivet a la boca desde l’inici fins el final. Veuriem que surt.

Quedo amb el Ruben per anar junts desde Premià en cotxe ja que encara es de nit per anar en bici. No cal matinar massa, unaltra avantatge de les curses de casa. Aparquem i cap a la zona de boxes. Fa molt de fred, així que triguem bastant en fer tot el ritual de deixar les bicis, la roba al guardaropia i escalfar. Apurem tots bastant, i aprofitem per saludar a coneguts del “mundillo”. 5-10 minuts de trote amb els Companys o amb la Sardina (Avui també corre) i cap a la sortida.

Es comença amb un 5k… Sortim Ruben, Jordi Solà i jo juntets… però ja a la recta del Passeig del Callao agafo com a referencia un ritme alt, com a la Sansi, he fet 4:09 i 4:04 … em pensó que el Jordi i Ruben venen darrere… no vull deixar res, tot i que al Km 2,5 hi ha la pujada de les Escaletes, 150 metres al 15%... Arribo sense aler, pero ja només queda baixar, o això es el que em penso. km3 en 4:23, queda tota la tornada pel Passeig del Callao, 4:14 i el tram del Braç del Port que no me l’esperava al Run1… com a Masnou el darrer km se’m fa llarg i dur… vaig a 4:11… i acabo els 5,23km en 22 (4:12)


Transició molt rápida i a Estrenar la Specialized Tarmac del 2016 que m’he comprat. Només sortir del port, em passa joan Aranega a tota metxa, jo encara estic recuperant cames. També apareix en Jordi Solà i muntem un petit grup amb Electra del Cambrils, Marc del Granollers i altres que s’apunten. Comencem a tirar com bojos, pero no hi ha organització i fa un vent molt incòmode. Comencem a fotre crits els 4 intentant organitzar el grup, sobretot 3 del Malgrat que en comptes de fer relleus, van tallant el grup i van fent atacs o a moments es posen davant frenant el grup… Hi ha molta docència que fer en el mon de la bici encara. No es que jo sigui un expert, pero es molt fácil, dos files, la de l’esquerra progressa i la de la dreta descansa, i en arribar a davant, sense atacar, passes a la dreta… fácil oi?... doncs no hi va haber manera, fins que a la segona volta, tant Electra, com Jordi com jo vam decidir quedar-nos darrere i descansar per el Run 2… surt una bici molt dolenta per ser en grup… 18km a 34,8 de mitja!


El run dos es fácil, anar fins el CNMataró, tornar i pujar el tram del braç del port i tornar… res, 2,5km… però que dur que es fà. Les cames fan figa, els bessons visant de rampa… vaig donant-ho tot i vaig a 4:20… em passa la Sanzberro (Fastergirl) i encara tinc esma per fer-li una broma… m’anima en Quim desde fora al seu estil: “va nen, vols uns xurrus o que?”… i pensó, però si no puc més… Entro al Port, miro enrrere i veig el Jordi ve a 10-15 metres. Em va salvar a Masnou i he manar tota la bici junts, avui l’espero jo… freno lo just per esperar que arribi i girar la recta de Meta i entrar junts!... fem els 2,5 en 11’ a 4:25… per entrar a Meta en 1:06’13”… molt bon temps i agònic i divertit a parts iguals!