3a. SBR Duatló Sprint de Mataró

Per primer cop participava en el Duatló SBR Sprint de Mataró en aquesta la seva 3ª. Edició. Altres anys, al meu calendari era fixe anar al Duatló de Btt de muntanya que va canviar al de Carretera, pero que encara no había tingut la ocasió o encaix al calendari per fer-lo. Com diem a l’equip, a les curses de casa hi hem d’anar i aquest any hi erem 17 VO2, i només per fer grupeta em vaig motivar a fer-la. Com la Sansi de Masnou, un Duatló Sprint és anar amb el Ganivet a la boca desde l’inici fins el final. Veuriem que surt.

Quedo amb el Ruben per anar junts desde Premià en cotxe ja que encara es de nit per anar en bici. No cal matinar massa, unaltra avantatge de les curses de casa. Aparquem i cap a la zona de boxes. Fa molt de fred, així que triguem bastant en fer tot el ritual de deixar les bicis, la roba al guardaropia i escalfar. Apurem tots bastant, i aprofitem per saludar a coneguts del “mundillo”. 5-10 minuts de trote amb els Companys o amb la Sardina (Avui també corre) i cap a la sortida.

Es comença amb un 5k… Sortim Ruben, Jordi Solà i jo juntets… però ja a la recta del Passeig del Callao agafo com a referencia un ritme alt, com a la Sansi, he fet 4:09 i 4:04 … em pensó que el Jordi i Ruben venen darrere… no vull deixar res, tot i que al Km 2,5 hi ha la pujada de les Escaletes, 150 metres al 15%... Arribo sense aler, pero ja només queda baixar, o això es el que em penso. km3 en 4:23, queda tota la tornada pel Passeig del Callao, 4:14 i el tram del Braç del Port que no me l’esperava al Run1… com a Masnou el darrer km se’m fa llarg i dur… vaig a 4:11… i acabo els 5,23km en 22 (4:12)

Transició molt rápida i a Estrenar la Specialized Tarmac del 2016 que m’he comprat. Només sortir del port, em passa joan Aranega a tota metxa, jo encara estic recuperant cames. També apareix en Jordi Solà i muntem un petit grup amb Electra del Cambrils, Marc del Granollers i altres que s’apunten. Comencem a tirar com bojos, pero no hi ha organització i fa un vent molt incòmode. Comencem a fotre crits els 4 intentant organitzar el grup, sobretot 3 del Malgrat que en comptes de fer relleus, van tallant el grup i van fent atacs o a moments es posen davant frenant el grup… Hi ha molta docència que fer en el mon de la bici encara. No es que jo sigui un expert, pero es molt fácil, dos files, la de l’esquerra progressa i la de la dreta descansa, i en arribar a davant, sense atacar, passes a la dreta… fácil oi?... doncs no hi va haber manera, fins que a la segona volta, tant Electra, com Jordi com jo vam decidir quedar-nos darrere i descansar per el Run 2… surt una bici molt dolenta per ser en grup… 18km a 34,8 de mitja!

El run dos es fácil, anar fins el CNMataró, tornar i pujar el tram del braç del port i tornar… res, 2,5km… però que dur que es fà. Les cames fan figa, els bessons visant de rampa… vaig donant-ho tot i vaig a 4:20… em passa la Sanzberro (Fastergirl) i encara tinc esma per fer-li una broma… m’anima en Quim desde fora al seu estil: “va nen, vols uns xurrus o que?”… i pensó, però si no puc més… Entro al Port, miro enrrere i veig el Jordi ve a 10-15 metres. Em va salvar a Masnou i he manar tota la bici junts, avui l’espero jo… freno lo just per esperar que arribi i girar la recta de Meta i entrar junts!... fem els 2,5 en 11’ a 4:25… per entrar a Meta en 1:06’13”… molt bon temps i agònic i divertit a parts iguals!