Sempre dic que he de fer totes les curses de casa i La
Marina Trail encara més en ser una cursa de muntanya solidària. Cada any, els
beneficis que se’n treuen, es destinen íntegrament a un projecte educatiu al
Sud de la Fundació PROIDE. Recorregut conegut, cantitat d’amics, coneguts i
saludats. Arribar fàcil a la sortida i a la meta… tot suma!
Tot i així, porto tot l’hivern amb una Mandra especial. Crec
que és més mental que no pas física, provocada pel desgast que provoca l’Ironman
2018. És difícil d’explicar, és com una falta de ganes per fer coses, però
només abans de fer-les, ja que un cop hi ets a la cursa o entrenant ja tornes a estar enxufat… entenc que és més motivacional i mental i per
això, tot i la mandra, segueixo apuntant-me a totes… i un cop en elles,
disfrutar-les totes!
Arribo a la cursa després d’un Hivern amb sense quasi cap
dia de Trail, molt lluny d’altres anys on la Serralada Litoral era la meva
escapada. Com ja he dit, poca motivació, quedo amb Oriol Delblanch dels VO2 per
anar amb temps a La Salle. Allà ens trobem amb en Josep Nebot, també company, i
unics que fem la de 21km… mentida!... apareix Alex Sanz, que agafa el dorsal d’en
Gonzalo i també la farà. Passem com podem el fred, el recollir la bossa del
corredor i portar-la al cotxe, el fet que no m’han fet el meu dorsal tot i
tenir la inscripció feta… ho soluciona en Rafa Navarro que té contactes… Lavabo
i fem 5’ de trote al voltant de l’escola i cap al calaix…
De fet, comentem això, anem sense escalfar, ja escalfarem a
la cursa… Sortim junts bastant al davant… el primer km el fem a 4:15
però em serveix per estalviar els taps que es fan a la primera riereta de
pujada o a la pujada després de la Pisotella… i vinga Amunt!… és una agonia ja
que com surts arran de mar, l'únic que es fa és pujar… 4,4km Amunt… 500 metres
de baixada i unaltre cop Amunt… I ja estas a Dalt de tot!
La cursa en aquest moment es converteix en un disfrutar pel
Maresme Lliure i Tropical… ja m’ha marxat la mandra, ara ja només fas que
caminar/trotar pujant, córrer ágil al plà i baixar mirant bé no torçar-me els
tormells… i m’encanta! M’encanta la sensació d’anar pel bosc, pels camins,
olorant la muntanya, sentint la meva respiració, veient Premià a Baix, ananr
per hombres, corriols i empassant kilómetres sense pensar… la ment está en blanc
i vas fent… és una meravella!
I sense ser conscient de les distàncies, arribes al km 17 on
ja planeja, i després al km18 que ja tira cap avall… Tens una mica de fatiga a
les cames, pero ja saps que ara tot és baixada… els meus càlculs no fallen…
sempre vaig a ritme de 5km cada 35’… Els 2 km finals es fan llargs, ja que
tornar a l’asfalt es fa dur muscularment… miro un parelll de vegades enrrere a
veure si ve algú… sempre hi ha aquest petit esperit competitiu… encaro l’entrada
al camp de futbol, saludo als Companys de l’equip que han fet la de 12km i els
de la de 21 que ja han arribat… al final em surten 22km en 02:33’44” el 60 de
174 … prou bé i, sobretot, amb la sensación que tot i la Mandra inicial, m’ho
passo pipa!
La setmana vinent, canvi total de registre, Duatló per
Equips a El Prat… tocarà donar gas!
No hay comentarios:
Publicar un comentario