GRan FOndo OnVeló

No tenia previst fer la Gran Fondo OnVeló y per tant será una crónica extranya… i descobrireu perquè. El resum es que es una contra a lo que sempre he dit… disfrutar, fer esport en compañía, apuntar-se a totes, etc… tot i així, tampoco es tant dolent… intento explicar-me.

Encaixada al calendari el cap de setmana de celebración de l’aniversari del meu pare, no sabia si podría o no fer-la. Així que no m’apunto, i quan decideixo apuntar-me ja no hi han places. Tot i així, en Gonzalo está amb Grip i em cedeix el seu dorsal… així que li dic al Ruben Monmany que vindré i l’acompanyaré, ja que aquest hivern encara no havia fet grans sortides i per tant, no sabia si estaría per aguantar a ritme alt més de 100km amb desnivell.

Ruben, jo, Mik, Rai i Pol

En Ruben está preparant Lanzarote i vol quedar a les 8 per rodar una mica abans, allargar a l’escalfament. Recollim els Companys de l’equip que també la fan a Vilassar i anem cap a la sortida. Alla, foto de rigor, xerradeta amb el gran Quim Iturralde (qui em va treure el millor de mi l’any passat a l’Ironman)… Robert, Pol i Rai fan la Llarga, en Mik, Ruben i Jo la curta. També han Vingut a rodar una mica la Ceci i en Javi Montesinos, i fer-nos compañía.

Amb el gran Quim Iturralde

Sortida i mola molt anar en peloton de 200 per la Nacional dirección Vilassar, pujant cap a Argentona em trobo un grup de ISB amb el gran Tito Abad al capdavant… unes rises, unes fotos i sense adonar-nos estem a Dosrius… sempre snese apretar gaire, que el Ruben s’ho vol pendre amb calma. Pujem Bordoi xino xano… però em costa anar lent i vaig tirant i ja l’esperare a Dalt… no gaire, ja que és un port curtet… baixada cap a Cardedeu i d’allà enfilem la Carretera fins a Sant Celoni.

Tito Abad i els ISB

Ja no hi ha pelotons grans, però si grupets… tiro del grup i a la que pica una mica Amunt, el Ruben es despenja… i per tant aixeco el peu i l’espero i decideixo quedarme al darrere, sense apretar gaire…

Arribema Santa Maria de Palautordera i li dic al Ruben: “55 miunts fins a Dalt!”… ho tenia mirat de l’eny passat, pujar per aquesta vessant fins les Costes del Montseny era un anar pujant fins pasat Sant Esteve de palautordera on comença a empinar-se la carretera…. Pero just abans d’aquest punt hi ha el primer Habituallament. Parem i jo amb l’ansia i el Ruben amb la Calma… “Va que sinó se’ns refreden les cames!”… qualsevol excusa em serveix per burxar-lo… pero a totes te un “no m’atavalis!”, “Tranquil, sense pressa!”…

Comença la pujada més forteta, son uns 10km… i no hi ha manera que apreti les dents i pateixi una mica… ell diu que pateix, però no m’ho crec, sinó després d’on treu per fer els Ironmans que fa… el que vaig pensant jo es que “entrenant en bici no li agrada apretar-se”… Creuament amb el mortirolo… allá decideixo seguir una mica al meu ritme per entrenar i apretar-me fins que arribo als contenidos… allá l’espero, he fet fotos, videos en directe per Instagram, penjo les fotos, miro Whatzzap… va passant gent fins que arriba…

rampes al Montseny

Toca la baixada, on tiro, tant a Dalt, com a la part més Baixa de Mosqueroles a Sant Celoni on s’ha de pedalar… i enllacem amb 3-4 ciclistes més i encarem la pujada a Collsacreu… El primer tram fals pla, picant Amunt, tiro del grup… a un ritme còmode… fins que torno a decidir apretar a lapujada fins a Dalt i ja l’esperaré…

El postureo que no falti!

Un cop a Dalt, hi ha un avituallament i el Ruben triga molt en arribar… miro el rellotge, son les 12:20 i se’m comencen a menjar els dimonis, ja que tinc un dinar i veig a a aquest ritme no arribem a Mataró en 1h… tal i com arriba el Ruben em diu: “marxa si vols!”… li comento lo del dinar i el deixo amb el seu globo (després em diu que porta moltes hores d’entrenament aquesta setmana i ho está pagant)…

I aquí estic, baixo Collsacreu I agafo la Carretera de Mata, faig trucada a la Maria cabrejat perquè arribaré tard al dinar… apreto les dents i faig el meu 3er. Millor temps de Sempre entre Arenys i Sant Vicenç… pedalo amb espuma a la boca!... em surten PR (millor temps a Strava) a tots els trams fins a Llavaneres. Allà, tinc la sort de tenir el vent a favor a la Nacional 2 i vaig a 40kmh… fins arribar a Mataró… on entro a Meta havent disfrutat a mitjes, amb el temps just per saludar a la Karla Boix, fer-me la foto de rigor i sortir unaltre cop apretant les dents fins a Premià…

En definitiva, que tot i que en compañía, en Equip, amb amics, tot es fa millor, a l’hora de la veritat, totes aquestes proves, siguin de bike, swim o correr, cadascú te els seus ritmes, els seus estats de forma i la seva capacitat de patiment… Coma cursa, espectacular el circuit. Em queda pendent unaltre any intentar la llarga, ja que al final, entre anar. Cursa i tornar, m’han sortit 123km amb 1400 de desnivell… un bon entrenako!

Duatló de Vic 2019

Duatló de Vic, i com m’agrada aquesta cursa. M’agrada tant que fins i tot enguany he deixat plantat el meu Amic Marc Català i altres Companys de l’equip en ser de les cames que fa la Marató amb l’Associació AEFAT per nens amb Ataxia telangiectasia, una enfermedad genética y neurodegenerativa que encara no té cura… bé, per la cursa i perquè la Marató és un desgast que arrossegaría setmanes i aquest any no tenia la motivació suficiente. Espero en un altre any poder colaborar activamente amb ells.

I es que el Duatló de Vic té un encant especial. Serà perquè es l’únic Duatló Olímpic, i per tant , en teoria no és tan agònic com els sprints. Serà perquè a la bici hi ha dos portets I el fa més maco i entretingut. Serà per les dates en la que escau, que es quan tornes de l’hivern i ja comences a estar en forma… será perquè sempre anem diferents Companys de l’equip… no se que será será, però com sempre és un goig fer-la i disfrutar-la… i si a sobre baixo el meu temps, encara millor.

Com sempre, expedición VO2 TEAM cap a vic. Aquest cop vaig amb en Mik com a copilot. Allà ens trobem en Mañé, Victor, Christian, Fer, Gonzalo, jordi Solà… en Rai, com sempre, ja apareixerà al seu rollo a darrera hora!... aparquem a prop de boxes, deixem les bicis, deixem bosses a guardarroba i un petit escalfament… avui farà un dia espatarrant, a diferencia d’altres anys on hem passat fred al matí.

Pocs participants, 230, ja que aquest any la prova no está a la Lliga de Clubs. Objectiu personal, no crec que pugui baixar el 1h55’ de fa 2 anys, però baixar de 2h s’ha de fer… Objectiu ocult, no se l’últim i que en Jordi Solà no em guanyi!

Sortida, i com em conec el circuit de memoria, surto enganxat a Victor, Gonzalo i Mik… km1 i 2 tendint a baixar a 3:55 i 4:11, fins que els deixo anar… km3 a 4:14 fins el pont de ferro on girem el riu i la tendencia es a pujar… km4 a 4:22, km5 a 4:26… intento aguantar seguint dos o tres participants km6 a 4:27… costa pero aguanto fins arribar a box en km7 a 4:09 donant-ho tot… Faig 29’04 a 4:15 de mitja… molt bé!

Agafo la Bici, unaltre circuit que em conec. Em prenc els primers 5km de plà amb tranquil.litat, vull recuperar cames. Intento agafar alguna roda, pero en ser pocs aquest any, costa fer grups. Veure, menjar, recuperar la sang a les cames i arribem al primer port, la Mansa per Taradell. Xino xano, son 4km vaig amb cadència i ágil i no se’m fa gens llarg.

A la baixada, parlo amb dos nois i ens fem grupeta, ja que es una baixada per pedalar i molt fins que arribem al peu del Coll de Romegats. Unaltre Portet de 4km que també el faig sense apretar-me molt, alegre, intentant disfrutar del ritme, del paissatge.

Baixada més técnica fins a Sant julià de Vilatorta i km final son anem els mateixos 3-4 corredors que em serveixen per no desgastar massa abans del darrer Run. Això ho he après amb els anys, quina diferencia amb els primers anys on ho donava tot fins el darer kilómetre i després no hi había qui corrés. Faig la Bike en 1:09 a 29,6kmh… tampoco está malament, vaig per sota dels temps que tenia.

Darrer Run… arrenco i a diferència d’altres anys puc correr bé. Vaig bé de cames, vaig bé de respiració, em noto cansat però no agònic… veig un VO2 al lluny… no distingeixo qui és i el meu instint em fa accelerar… però als 10” noto que l’isquio comença a avisar i oblido el tema… em creuo amb Christian en el bucle. “Va que te pillo!”… el pobre avui té una ferida al peu que sens dubte l’ha penalitzat… Al gir veig que és en Gonzalo qui tinc davant. No el pillaré, m’he quedat a prop d’ell, té molt de potencial que jo supleixo amb l’experiència.

Entrem al km final d’asfalt. Segeuxi mano a mano amb Ordoñez, tota la cursa passant-nos… “Va, 4’ de esfuerzo final!” li dic… miro rellotge i veig baixaré el meu temps. Recta final, els Companys VO2 que acaben d’arribar m’animen… “Vamos Ricard que te adelanto!” crida Ordoñez… em serveix per fer el darrer apretón… acabo el Run2 en 12’20” a 4:26 per fer un temps final de 1:53:47… baixant quasi 2’ el meu temps i com sempre, disfrutant com un enano… just darrere, arriba en Jordi.