Duatló de Vic 2019

Duatló de Vic, i com m’agrada aquesta cursa. M’agrada tant que fins i tot enguany he deixat plantat el meu Amic Marc Català i altres Companys de l’equip en ser de les cames que fa la Marató amb l’Associació AEFAT per nens amb Ataxia telangiectasia, una enfermedad genética y neurodegenerativa que encara no té cura… bé, per la cursa i perquè la Marató és un desgast que arrossegaría setmanes i aquest any no tenia la motivació suficiente. Espero en un altre any poder colaborar activamente amb ells.

I es que el Duatló de Vic té un encant especial. Serà perquè es l’únic Duatló Olímpic, i per tant , en teoria no és tan agònic com els sprints. Serà perquè a la bici hi ha dos portets I el fa més maco i entretingut. Serà per les dates en la que escau, que es quan tornes de l’hivern i ja comences a estar en forma… será perquè sempre anem diferents Companys de l’equip… no se que será será, però com sempre és un goig fer-la i disfrutar-la… i si a sobre baixo el meu temps, encara millor.

Com sempre, expedición VO2 TEAM cap a vic. Aquest cop vaig amb en Mik com a copilot. Allà ens trobem en Mañé, Victor, Christian, Fer, Gonzalo, jordi Solà… en Rai, com sempre, ja apareixerà al seu rollo a darrera hora!... aparquem a prop de boxes, deixem les bicis, deixem bosses a guardarroba i un petit escalfament… avui farà un dia espatarrant, a diferencia d’altres anys on hem passat fred al matí.

Pocs participants, 230, ja que aquest any la prova no está a la Lliga de Clubs. Objectiu personal, no crec que pugui baixar el 1h55’ de fa 2 anys, però baixar de 2h s’ha de fer… Objectiu ocult, no se l’últim i que en Jordi Solà no em guanyi!

Sortida, i com em conec el circuit de memoria, surto enganxat a Victor, Gonzalo i Mik… km1 i 2 tendint a baixar a 3:55 i 4:11, fins que els deixo anar… km3 a 4:14 fins el pont de ferro on girem el riu i la tendencia es a pujar… km4 a 4:22, km5 a 4:26… intento aguantar seguint dos o tres participants km6 a 4:27… costa pero aguanto fins arribar a box en km7 a 4:09 donant-ho tot… Faig 29’04 a 4:15 de mitja… molt bé!

Agafo la Bici, unaltre circuit que em conec. Em prenc els primers 5km de plà amb tranquil.litat, vull recuperar cames. Intento agafar alguna roda, pero en ser pocs aquest any, costa fer grups. Veure, menjar, recuperar la sang a les cames i arribem al primer port, la Mansa per Taradell. Xino xano, son 4km vaig amb cadència i ágil i no se’m fa gens llarg.

A la baixada, parlo amb dos nois i ens fem grupeta, ja que es una baixada per pedalar i molt fins que arribem al peu del Coll de Romegats. Unaltre Portet de 4km que també el faig sense apretar-me molt, alegre, intentant disfrutar del ritme, del paissatge.

Baixada més técnica fins a Sant julià de Vilatorta i km final son anem els mateixos 3-4 corredors que em serveixen per no desgastar massa abans del darrer Run. Això ho he après amb els anys, quina diferencia amb els primers anys on ho donava tot fins el darer kilómetre i després no hi había qui corrés. Faig la Bike en 1:09 a 29,6kmh… tampoco está malament, vaig per sota dels temps que tenia.

Darrer Run… arrenco i a diferència d’altres anys puc correr bé. Vaig bé de cames, vaig bé de respiració, em noto cansat però no agònic… veig un VO2 al lluny… no distingeixo qui és i el meu instint em fa accelerar… però als 10” noto que l’isquio comença a avisar i oblido el tema… em creuo amb Christian en el bucle. “Va que te pillo!”… el pobre avui té una ferida al peu que sens dubte l’ha penalitzat… Al gir veig que és en Gonzalo qui tinc davant. No el pillaré, m’he quedat a prop d’ell, té molt de potencial que jo supleixo amb l’experiència.

Entrem al km final d’asfalt. Segeuxi mano a mano amb Ordoñez, tota la cursa passant-nos… “Va, 4’ de esfuerzo final!” li dic… miro rellotge i veig baixaré el meu temps. Recta final, els Companys VO2 que acaben d’arribar m’animen… “Vamos Ricard que te adelanto!” crida Ordoñez… em serveix per fer el darrer apretón… acabo el Run2 en 12’20” a 4:26 per fer un temps final de 1:53:47… baixant quasi 2’ el meu temps i com sempre, disfrutant com un enano… just darrere, arriba en Jordi.