Quan estem a un equip, perdem la conciencia del que fem.
Aquesta es una teoría que fa temps que em ronda pel cap, però ahir, a la Duatló
de GRanollers al Circuit de Montmeló, va tornar a pendre forma. Ets en un equip i entrenes, pedales, nedes, fas
curses, rodejat de gent que et penses que és normal. Fas amics i coneguts en un
mòn on sembla habitual treure hores per entrenar, sortir cada tarda a correr 1
hora, quedar per pedalar i fer 60-70-100 kilómetres o anar a la piscina i nedar
2.500 metres… tot això, a uns ritmes que semblen normals… i tu, « la
tortugueta » del grup et veus com el patito feo, com aquell que tot i
esforçar-te, sempre està tancant el grup, a les curses estas on els homes
grans, els pasats de pes i les noies no tan bones… i et baixa la moral, penses
que tu no estàs fet per això…
Però de tant en
tant hi ha imputs que et posen al teu lloc… a la Duatló de Granollers va ser
tan senzill com quedar-me fora de la cursa de FEderats i haber de fer la Open.
Em vaig apuntar tard i per tant amb les places exhaurides no em va quedar cap
mes remei que haber de fer la cursa Open. Esperar amb en Bernat Carrau, company
d’equip al que vaig liar per no estar sol, a veure com el 300 participants de l’altra
cursa passaven fred entre la boira, ja que sortien a les 9. Entre ells, els
meus companys d’equip.
Un cop acabats
ells, a les 11, amb temps de sobres per comentar la jugada, escalfar, etc…
sortiem la cursa Open. La meva intenció, test per la Duatló del Prat de la
setmana vinent, veure com arrenca aquest microcicle de punt de forma que
acabara a la Mitja de Barcelona d’aqui a dues setmanes… i també, intentar
guanyar al Ruben Garcia, que ha acabat a la èlit en menys de 1h10’… que és el
temps que vaig fer l’any passat.
Em posso al mig
amb en Bernat, que intentarà seguir-me… i arrenco. Avui ho vull donar tot, em
vull provar, després de les sèries a pistes a rimtes alts. El primer km en
baixada a 3’50”… pujada de la caixa patint, baixada de contrameta i pujada de
la moreneta… anem molt i molt ràpid… però ho vull donar tot, no deixo res… i
acabo els 5k en 20’29” a 4 i poc… já li he mossegat un miut a l’any passat.
La bici, amb
menys gente al circuit, se’m fa difícil agafar grups… intento a la segona volta
entrar a una grupeta, però es nota que son ciclistes que venen a fer la duatló…
i els perdo… tot i així, seguexo no deixant res guardat i acabo en 35'13" (32.37 km/h)… un parell de minuts mês rapid
altre cop…
El tram final de correr és agònic, els bessons i els quadríceps comencen a
pagar anar a tot gas i amaguen en enrrampar-se fins que s’adapten… després já només
queda apretar les dents i arribar a meta en 10’34” els 2’5k, entre els anims
dels companys que encara han quedat per animar-nos i fer 1:06'16" patint pero baixant en 4' el
temps de l'any passat!
I aquí ve on
segueixo amb la teoria inicial… comprobo la classificació i he fet el 52è en la
Cursa Open de 200 participants, he fet el 9è de la categoria Veterans 1 i 6è en
40-44 anys Open. Osigui, que quan baixes al mòn real, a la cursa open on hi
corren Federats despitats com jo, ciclistes que proven duatlons, corredors que
s’animen a provar això o esportistes en general… te n’adones, que una mica de
mèrit si que tenim… Qui no es conforma es perquè no vol!
Run 1 5k: 20'29
T1: 1'24"
Bike 20k: 35'13" (32.37 km/h)
T2: 1'05"
Run 2 2'5k: 10'34"
#roadtoironman
T1: 1'24"
Bike 20k: 35'13" (32.37 km/h)
T2: 1'05"
Run 2 2'5k: 10'34"
#roadtoironman
