Tritatló Sprint de Mataró

 Per cuarta vegada, participo a la Triatló Spriont de Mataró. Les meves dues primeres participacions van ser el 2014 (1:21:19) i 2015 (1:19:54). Ja al 2017, any de preparació per l’Ironman, estaba encaixada al calendari igual que enguany… venia de la Half a Bilbao amb un molt mal Run i em va sortir un carrerón (1:07:56) per treure’m la espineta i preparar-me de cara a Zarautz en dos setmanes. Doncs aquest any anem pel mateix camí. Vinc de Peñiscola de fer una bon Half pero amb un mal Run… i va, i em surt una molt bona cursa…

Jo sempre repeteixo que estic aquí per pasar-m’ho be. De fet, després del confinament, la meva filosofía encara ha anat increccendo en aquest sentit, fer esport per disfrutar i amb menys obligacions i menys exigencia… pero l’experiència ho compensa. Comencem!

Com sempre, un classic, a la Tiratló de Mataró hi vaig en bici, son 20’ de rodar desde Premià, amb en Marc Clotet i l’Otger… xino xano, arribes a boxes i no has de buscar per aparcar. 

Ens trobem amb en Santi Pellejero i amb la resta de companys de l’equip VO2TEAM ja que avui es cursa pel Campionat de Catalunya de Clubs i hem d’entrar els 6 junts a boxes… per sort, puntuen 4 i no depenen del meu temps. Entrem en Marc Clotet, Pol Badia, Carles Moliner, Lluis Muñoz, Otger Renom i jo…

No anem amb molt de temps, just per deixar bossa a guardarroba, posar-nos el neoprè (ho dubto fins darrer moment pero en Pol em diu que guanyaré temps) i anar a l’aigua a fer un mini escalfament de 5’…

SWIM: Entrada a l’aigua o a la Rentadora, com m’agrada dir… només bombolles, peus, braços colpejant… intento aguatar l’angoixa de no poder nedar, de la respiració tallada, d’intentar agafar lloc… un suplici fins arribar a la primer Boia. Gir a la dreta, la cosa sembla aclarar una mica… arribes a la segona boia i gires direcció la platja, que es quan ja pots anar a ritme. No soc un gran nedador pero sempre tinc algu darrere. Ritme alegre i arribo a la platja en 13’54”… per sota de 1:50/100m... ahir la meva filla va fer 2' menys per fer 50 metres mes!... ja no la guanyo mai més! ;)

Llarga transició per tota la platja pujant al box. La T1, com sempre, m’ho prenc amb massa calma. Que si mitjons, que si botes, que si ulleres, dorsal, casc… i surto… després de quasi 4’ desde que deixo l’aigua fins que pujo a la bici…

BIKE: L’experiència em diu que he de anar ràpid, sobretot al principi. Passo a molta gent que va bebent, apretant-se les cales, agafant aire, etc… doncs no… perque lo important es agafar un bon grup i com més endavant millor… així que tiro desde l’inici, surto a la nacional a gas, passant gent i intentnat enganxar ciclistes que van davant… fins que es crea un grupet…

I aquí, també torna a pasar el de sempre: grup de 10-15 ciclistes on ens posem a tirar en relleus 3 o 4… intentem fer cuatre crits perque la gent entri a la roda pero “no poden”… faig un parell de relleus llargs a la primera anada i un parell de relleus llargs a la primera tornada… fins que decideixo que no guanyo res fent relleus per la resta. El grup ara ja es més gran, uns 20… així que m’amago i a recuperar cames… i tot i així, seguim anant a 38 kmh de mitja…

Entro a Box i aques cop la T2 es més ràpida, només cordar-me les bambes, agafo gel i gorra i a gas!

 RUN: Surto donant-ho tot. Allá estan el Salvi, Santi, etc. animant i fent fotos… El circuit me’l conec, dos voltes a un circuit que va desde el CN Mataró fins a l’espigo i tornar. Vaig a 4:20’ i em passen els Pros com cohets, però jo també passo gent i noies. Primer km en 4’16” … em falta aire… i queden 4… és aquí quan entra la part mental. Aguanta, aguanta! Tornada i pas per la primera volta… et vas creuant amb els companys, en Pol ja m’ha doblat, em pasa en Marc Clotet, en Carles Moliner va a meta quan jo giro per fer la segona volta. Veig que no tinc al Otger i el Lluís tan lluny. Salvi i Santi em criden que vaig molt bé i això m’anima. Segueixo  donant gas sense mirar quasi el rellotge… estic anant a 4:29, 4:27 i 4:23…

El darrer km es ja deixar-ho tot, aixecar genolls tot i que no pots, em cremen les cames, em falta aire… recta final i dono la resta que em queda perque vull baixar de 1:10… al meu rellotge si ho faig, pero al crono oficial 1:10’03” el 204 de 301 de la Categoria Federada… amb aquest temps a la OPEN hagués quedat el 80 de 216… doncs no está tan malament!...

Ara, darrera semana d’entrenaments i a preparar Zarautz!

TORRES PUIGHERMANAL, RICARD CLUB VO2 TEAM V1M 1:10:03

SWIM 0:15:24 / BIKE 0:33:24 / RUN 0:21:15

Xª Edicion Infinitri Half Peñiscola

Seguim amb les Halfs o Mig Ironman. Crec que s’ha convertit en la meva prova favorita per diferents motius: Em permet viatjar amb la Familia i fer Turisme Esportiu, em permet i m’obliga a estar en forma en els 3 esports (ja que si només faig un, m’acabo aborrint), és una distancia prou exigent per ser un repte (mes curtes son mes expossives i no estic per apretar, i més llargues, com els Ironman, es converteix en un suplici a nivell de sacrifici, hores i exigencia la prova i preparar-la) … en definitiva, que tot i ser dur, la Mitja Distancia o la Mitja Ironman es el que ja he titulat com un ‘Patidisfrute’ … em permet preparar-les dignament i teni una recompensa de repte assolit… Aquest cop era a Peñiscola!

 

Tothom me n’havia parlat tan i tan bé de la Half de Peñíscola i de la població en si, que la tenia al Radar. Amb la Pandèmia, la meva inscripció de 2021 la vaig passar al 2022 per poder baixar el cap de setmana en familia, ja que al 2021 estàvem amb el tancament perimetral i només podia baixar sòl. El "Finde" establa planificat genial. Divendres tarda, 2h i mitja llargues i ens plantem a Peñiscola. Teniem un petit apartament just a l'interior del Castell, maquíssim i super ben situat… a menys de 100m de la Meta!... Arribar i anem de passeig pel Castell i a sopar. Dissabte, matí de Cursa infantil, Platja i passejos... a la tarda portar la bici al Box i més Turisme! … nervis 0!... de fet, la Paula, la meva filla gran, m’anava preguntant si ho estaba de nerviòs, però després de la Pandèmia i dels Ironmans, he decidit pendre’m tot amb més calma... i potser també es l’experiència de tenir 15 halfs ja a la saca!... El Temps genial, per tant, el Cap de Setmana era de Turisme total…

Diumenge ja es el día de la Cursa. A les 5:30 el meu cos ja em demana arrencar. Esmorzar, preparar tot el "Tingladu" per anar a les 6:30 al Box a deixar la roba de bike i run. Tot está tan a prop, que fins it to, em permeto el luxe de tornar a l’apartament a visitar el servei!... me’n vaig cap a la platja on em trobo en Lluis i Roger, nous companys del Vo2Team i el Ruben del Masnou, amb qui comparteixo, a mes de Peñiscola i Zarautz, els darrers consells de cursa. També en Rubén es qui m’acaba d’acomodar el Neoprè, escalfem 2’ i cap al calaix de sortida.

Es una Roling Start. Després dels Pros Mascuí, Noies i casquet Vermell (sub 35’) sortim els Taronges (jo), … Em poso al darrere de tot, crec que darrere meu només surten 10-15 participants, l’Ati, excompany de feina de la Maria, entre ells. Ens ho prenem amb calma. Sortim i la platja es tan plana que fa que hagis de caminar els primers 50 metres. Farem la Volta al Castell de la platja Nord a la Sud. Arrenco i xino xano. Arribo a la primera Boia i ja no tinc fred. 

Arriba la part llarga de tot l’espigó. Agafo ritme, vaig molt cómode i veig que vaig adelantant molta gent. Es llarg, miro a l’espigó a veure si la Maria i les nenes están, pero no les veig, així que segueixo a ritme. Gir cap a la platja del Sud… aquí ja no adelanto tanta gent, suposo he arribat al meu lloc. Veig la platja al fons, no se m’ha fet gens llarg, bones sensacions de braços i també de cames. A la Platja estan la Maria i les Nenes, amb la Marina (dona del Rubén) i els seus fills… animant com bojos!... Arribo al box per fer els 1,9km en 34’56” segons el cronometratge oficial…Un Tiempazo!!!!

Transició i me la prenc amb molta Calma, trigo 4’54”… potser un pel massa, pero es que no vull agobiar-me per res…

Sortida en Bike… El meu gran dubte setmanes abans de Peñiscola era si portar o no la Cabra. Ja ho vaig fer l’any passat al B de Banyoles i no em vaig sentir cómode. A la que hi ha desnivell, amb la Tarmac vaig millor. Finalment la decisió va ser Tarmac i sense acoples, seguint amb la filosofía de disfrutar. El Recorregut esta composat per un tram de 10km inicial que va pujant fins a arribar al Circuit que farem 2 voltes (pujar per Calig fins a Sant jordi i baixar i tornem-hi)… en total hava de sortir 1.000 metres de desnivell i el circuit era un contstant pujar i baixar. Ja no estic tant al darrere de la cursa. Només arrencar em pasa l’Ati com un avió… però son més els que passo jo, que no els que em passen. A més a més, avanço moltes cabres, per tant, bona elecció. 

El circuit va entre oliveres i tarongers, paissatges molt similar al circuit de l'Olimpic de l’Ametlla de Mar… La carretera és estreta amb ciclistes d’anada i tornada i per tant m’entretinc veient els que venen, animant els companys d’equip o fent algun comentari amb algun corredor amb qui vaig. La Primera volta em serveix de reconeixement i per veure que vaig a poc menys de 30 kmh de mitja en arribar al km45 i, per tant, faig calculs reals i me n'adono que a la segona meitat milloraré, ja que queden els 10k finals fins a Peñiscola de baixada. De fet, a meitat de cursa faig el Gir just abans que ens avanci el primer classificat, i amb un parell de corredors fem la conya... “pues no nos ha doblao!”…

La tornada de la segona volta disfruto del paissatge i vaig contant els que pujen, que vol dir que van darrere meu… més de 200… not bad!... Els darrers 10k de baixada intento mantenir el ritme de beguda, alimentació i agilitat de cames per intentar recuperar-les pel tran de córrer.… Segons cronometratge oficial 2:54’09” a 31,01 kmh de mitja… content, ja que contaba en fer mes de 3h10’… Allà estan la Maria i les nenes cridant i animant!…

Segona transició, aquest cop una mica més ágil, tot i així 2’54”… amb la calma!.. i a correr! La Maria em pregunta “que tal vas!?” i jo amb un somriure li dic la veritat “genial!”…

El Tram de correr arrenca amb 4km pel passeig cap al Nord. Surto molt cómode, amb les sabatilles noves “Hoka X Carbon”… em poso el rellotge en modo pulsacions i no passo de 150… vaig alegre i bé, sense apretar... faig els primers 3km a 4:50… al Gir, m’afluixo els cordons de la bamba dreta, per això surt a 5:20 i el km 5, 6 i 7 ritme constant a 5’… i lo millor, disfrutant!… El km 8 en 5:20 perquè em paro a fer petons a les nenes i la Maria… i encarem la part del Sud que desconeixia!... de cop, una rampa de 200m al 10% de desnivell i els 3 o 4 que anem junts decidim caminar… “que és això!”…

Arribem a dalt, ve una baixada i veiem que tot es així, son 2,5km entre curves, pujades, baixades i fins i tot un tram de sorra etern… fisicament es trencador, pero, comentat després amb algun altre corredor, em reventa psicològicament, perquè, si no ho coneixes, no saps on s’acaba… a cada curva estas esperant el Gir de tortnada i mai arriba!...

De tornada ja estric reventat de cap i de ritme… intento disfrutar del paissatge, de veure altres corredors, pero ara ja em comença a pasar gent, camino a cada tram de pujada… fins acabar el Km13… on toca tornar a fer el tram inicial on tornem a fer tot el passeig amunt i avall…

Intento tornar a trotar, a veure si agafo altre cop ritmillo... anant a 5:30 (això ho se ara, ja que en aquell moment el rellotge el porto en pulsacions i no passo de 145-150ppm)… al km 15 paro al Avituallament i ja la meva cursa s’ha convertit en un constant errencar i trotar, pero al cap de 1km mes o menys, caminar per recuperar… es el que he comprovat ara al Strava… 8 vegades camino en 8km… faves contades!... La darrera parada, abans d’arribar a la gentada final per intentar arribar digne a Meta!...

Fa estona que he fet càlculs i veig que tot i lo malament que estic corrent aquesta part, arribaré molt per sota del temps que tenia previst, al voltant de les 6h… Tram final de pujada a la Plaça de Sant Jordi, dur i patint entre els aplaudiments de la gent per plantarme a una Meta molt maca dins el Castell… allà estan la Maria i les Nenes… em paro, faig petons i entro en 5h37’27” de temps oficial!… el 563 de 813 (Swim 402, Bike 539, Run 647)… i molt content perquè he fet el meu “PATIDISFUTE” a una prova totalmente recomanable pel tracte, per l'Organització, pels circuits, pel lloc… Menjo algo al Lunch i a recollir...

Ara a Preparar-me per Zarautz a veure si em puc treure l'espineta de baixar el Run de 2h tal i com vaig fer allà mateix: 1:53' el 2017 i 1:48' el 2018… allà tindré el “pique sano” d'estar envoltat pels Companys VO2TEAM que de ben segur en faran dopnar aquest puntet de gas extra!