Duatló de Vic 2019

Duatló de Vic, i com m’agrada aquesta cursa. M’agrada tant que fins i tot enguany he deixat plantat el meu Amic Marc Català i altres Companys de l’equip en ser de les cames que fa la Marató amb l’Associació AEFAT per nens amb Ataxia telangiectasia, una enfermedad genética y neurodegenerativa que encara no té cura… bé, per la cursa i perquè la Marató és un desgast que arrossegaría setmanes i aquest any no tenia la motivació suficiente. Espero en un altre any poder colaborar activamente amb ells.

I es que el Duatló de Vic té un encant especial. Serà perquè es l’únic Duatló Olímpic, i per tant , en teoria no és tan agònic com els sprints. Serà perquè a la bici hi ha dos portets I el fa més maco i entretingut. Serà per les dates en la que escau, que es quan tornes de l’hivern i ja comences a estar en forma… será perquè sempre anem diferents Companys de l’equip… no se que será será, però com sempre és un goig fer-la i disfrutar-la… i si a sobre baixo el meu temps, encara millor.

Com sempre, expedición VO2 TEAM cap a vic. Aquest cop vaig amb en Mik com a copilot. Allà ens trobem en Mañé, Victor, Christian, Fer, Gonzalo, jordi Solà… en Rai, com sempre, ja apareixerà al seu rollo a darrera hora!... aparquem a prop de boxes, deixem les bicis, deixem bosses a guardarroba i un petit escalfament… avui farà un dia espatarrant, a diferencia d’altres anys on hem passat fred al matí.

Pocs participants, 230, ja que aquest any la prova no está a la Lliga de Clubs. Objectiu personal, no crec que pugui baixar el 1h55’ de fa 2 anys, però baixar de 2h s’ha de fer… Objectiu ocult, no se l’últim i que en Jordi Solà no em guanyi!

Sortida, i com em conec el circuit de memoria, surto enganxat a Victor, Gonzalo i Mik… km1 i 2 tendint a baixar a 3:55 i 4:11, fins que els deixo anar… km3 a 4:14 fins el pont de ferro on girem el riu i la tendencia es a pujar… km4 a 4:22, km5 a 4:26… intento aguantar seguint dos o tres participants km6 a 4:27… costa pero aguanto fins arribar a box en km7 a 4:09 donant-ho tot… Faig 29’04 a 4:15 de mitja… molt bé!

Agafo la Bici, unaltre circuit que em conec. Em prenc els primers 5km de plà amb tranquil.litat, vull recuperar cames. Intento agafar alguna roda, pero en ser pocs aquest any, costa fer grups. Veure, menjar, recuperar la sang a les cames i arribem al primer port, la Mansa per Taradell. Xino xano, son 4km vaig amb cadència i ágil i no se’m fa gens llarg.

A la baixada, parlo amb dos nois i ens fem grupeta, ja que es una baixada per pedalar i molt fins que arribem al peu del Coll de Romegats. Unaltre Portet de 4km que també el faig sense apretar-me molt, alegre, intentant disfrutar del ritme, del paissatge.

Baixada més técnica fins a Sant julià de Vilatorta i km final son anem els mateixos 3-4 corredors que em serveixen per no desgastar massa abans del darrer Run. Això ho he après amb els anys, quina diferencia amb els primers anys on ho donava tot fins el darer kilómetre i després no hi había qui corrés. Faig la Bike en 1:09 a 29,6kmh… tampoco está malament, vaig per sota dels temps que tenia.

Darrer Run… arrenco i a diferència d’altres anys puc correr bé. Vaig bé de cames, vaig bé de respiració, em noto cansat però no agònic… veig un VO2 al lluny… no distingeixo qui és i el meu instint em fa accelerar… però als 10” noto que l’isquio comença a avisar i oblido el tema… em creuo amb Christian en el bucle. “Va que te pillo!”… el pobre avui té una ferida al peu que sens dubte l’ha penalitzat… Al gir veig que és en Gonzalo qui tinc davant. No el pillaré, m’he quedat a prop d’ell, té molt de potencial que jo supleixo amb l’experiència.

Entrem al km final d’asfalt. Segeuxi mano a mano amb Ordoñez, tota la cursa passant-nos… “Va, 4’ de esfuerzo final!” li dic… miro rellotge i veig baixaré el meu temps. Recta final, els Companys VO2 que acaben d’arribar m’animen… “Vamos Ricard que te adelanto!” crida Ordoñez… em serveix per fer el darrer apretón… acabo el Run2 en 12’20” a 4:26 per fer un temps final de 1:53:47… baixant quasi 2’ el meu temps i com sempre, disfrutant com un enano… just darrere, arriba en Jordi.

Duatló de Vic 2017

Hi ja curses a les que els hi tinc un “carinyu” especial… i una d’aquestes es lña Duatló de Vic. Va ser una de les primeres proves de transicions que vaig probar quan vaig començar en això del Triatló. Per calendari es el final de l’hivern, era el final de la Btt i el primer morenu de l’any. Una distancia una mica més llarga que les Sprint i amb un circuit de bici amb 2 portets i exigent, a més de ser precios. Per tant, enguany, em coincidia amb la Vilatrail (estaba apuntant i vaig ahaber de vendre el dorsal), coincidia amb la Ports del Maresme (cicloturista també de referencia) i em coincidia amb una despedida de Sorter d’un amic… doncs res va impedir que anés a Vic.

Divendres nit anar de festa per Sitges de Despedida de solter no és la millor prèvia. Dissabte em llevo amb mal de cap (els excessos es paguen perquè ja no son un adolescent)… Tot el dissabte intento portar-me bé, dindtre del que es pot… i torno a casa amb la força justa per sopar amb la dona i les peques i quedar-me dormit al sofà a les 9… així que la cura de son va estar ben feta!

 

Quedo amb Oriol Delblanch, pasem per la piscina de Vilassar on fem comitiva VO2 Team i pujem a Vic. Arribant veiem que la boira encara hi és, avui pillarem de fred!.. de fet, arribem molt aviat i ens dona temps a fer reagrupament amb Jordi Pujol, ruben Garica, Ruben Monmany, Jordi Mañé, Sergio, Raimon.. fem un café i ens reservem del fred. Passa l’estona i ningú es mou… avui, per culpa del fred apurarem i molt!

Deixem bicis a boxes… soprèn la poca gent d’enguany!... escalfem 5-10 minutets i cap al briefing on ens fem la foto de rigor… Em poso al darrera bm els Rubens i Sortida…

Se que se surt en baixada i per tant vull exigir-me… avui no tinc en Marc Català per el pique personal, malalt a darrera hora… però tot i així tinc el circuit i els temps al cap… i així és… 1er. Km a 4’… el segon a 4’08” i a partir d’aquí, vorejant el riu aguantar el que es pugui… i em mantinc entre els 4’19” i 4’25” tota la tornada… patint i fent un parcial de 29’19” en 4’17”…

Transició on intento ser agil, crec que ho aconsegueixo i bici… 

Veig que fa fresqueta i no em sobraran la térmica, els manguitos, ni el buff… els primers kilómetres no trobo el ritme, em passa gent… fins que les cames es posen a lloc… agafo una bona roda que em porta a peu del primer port… Collada de la Mansa per Taradell… que enguany sense vent i sense calor se’m fa amè i ràpid…

Començo la baixada, el primer tram amb curves, tot sol… molt sòl… i vaig amb molt de compte perquè el terra te trams molls… la segona part de la baixada és molt més rápida i m’ajunto amb u parell de ciclistes que ens donem relleus constants a un ritme molt alt…

Segion port, el Coll de Romegats, es més curt i amb tobogans al principi… també em trobo bé i també se’m fa curt… Segopna baixada, també amb molt de compte fins que als 10km finals de pla fins a Vic es fa un grupet que em serveix per anar recuperant cames… 34.6km en 1:11’10” a 29’2 de mitja… no està malament…

Tram final de Córrer… no tinc referències de l’equip, però veig que els Rubens no em pillen… em poso a ritmet de 4’10” ja que sorprenentment em trobo bé de cames… però al entrar al riu els Quadriceps em comencen a avisar i he de baixar el ritme… rpefereixo perdre temps que quedar-me clavat… el km2 en 4’43”controlant que no se’m puji res… i arribo a la recta d’asfalt que porta a meta on poso el rellotge en Mode Temps Total i veig que si no peto, baixo temps de l’any passat… i així és, entro sota els ànims de la Mar, la Barbara, l’Aida etc… fent 1:55’51”… 1’ menys que l’any passat… per tant estic content d’aquest primer test de Transicions… que em demostren que desde ja, els dissabtes, després de la sortida de Bici… toca correr si o si!

Duatló de Vic 2016

La classica Duatló de Vic deixa enrrere l’hivern i enguany, també és la prova que el 2016 va molt bé esportivament. Si ja l’hivern va ser bò, amb MMP a la Mitja de Barna i bones sensacions a totes les Curses, Vic, confirma que el camí és el bò…

Arribava a Vic amb bones setmanes d’entrenaments, mai tot el que un vol, però no pocs. La intenció, com sempre, pasar-m’ho bé… i enguany el mini-repte era Baixar de les 2h. i també he de confesar, no deixar que en Marc Català, que debutava, em guanyés.

Quedem amb en Marc i alguns de l’equip per pujar junts cap a Vic, anem amb temps però entre visites als WC, històries de debutant d’en Marc, xarradetes amb els altres companys que ens anem trovant a Vic… no ens adonem i ens trobem a 20’ de la sortida i encara sense escalfar… Fem un parell de carreretes amb Jordi Pujol, Mañé, Sergio, alvar, Fernando Pruñonosa, Fernando Moreno… i anem cap a la sortida on ens fem la foto de rigor.

El Marc será la meva hombra, tot i que li dic que potser al Run1 li treuré un o dos minuts… però que avui anem a totes!... i Així és… donen la sortida i em poso a tot drap. Les sèries entre semana i les cames m’han demostrat que puc anar a 4 i poc… els 2 primers Km són baixada i anem a 4’10” i ja no vaig al darrera del tot com altres anys… el circuit entra al cami del riu, amb constants desnivell petits però sempre tendint a baixar fins a arribar al pont, km 3 on veig que en Marc encara ve amb mi i li dic: “ara la tornada va pujant!”… i veig que mica en mica jo aguanto el ritme a 4’20” i ell cedeix… vaig molt motivat, cansat, patint, però com tothom… avui, a diferencia que altres anys, no he vingut a parlar i a veure el paissatge… Arribo a Boxes en 29’26” a 4’18” de mitja… un subidón baixar de 30’ …

Ara toca la bici, em conec el circuit bastant bé… menjo una barreta just arrencar, m’enganxo en varios grups en el tram d’enllaç fins al 1er. Port, ja que així vas més ràpid amb menys esforç… Santa Eugènia de Berga i cap a Taradell… vaig bé, em an passant i jo vaig passant fins que arriba la Sandra Sardina que em passa com un coet!... esta molt forta la tia… però decideixo apretar les dents i donar pedals amb força. La Sandra em serveix de referencia i mica en mica la vaig atrapant fins quie arribem junts a dalt del port.. se m’ha fet curt… això vol dir, que les cames van bé!...

La baixada ja és unaltre tema… la Sandra baixa molt i molt ràpid i jo tinc una mica més de poc, cap o com li vulguem dir… ens anem donant relleus amb dos o tres ja que no s’ha de deixar de pedalar… tot i que intento recuperar una mica de cames… Atrapem en Jordi Mañé, que li dic que s’enganxi i després de la cursa em confesa que s’ha enganxat fins al segon port… però ni m’he adonat ja que anava jo al davant donant estopa.

Encarem el segon port, mes curt i amb descansos… i vaig pensant en que en qualsevol moment el Marc em pillarà… i com en el primer port, entre comentaris amb companys de cursa i apretones, se’m torna a fer més curt del que em pensaba… ja només queda baixar fins a Vic… pero el vent fa que la tornada no sigui del tot comode i s’hagi d’anar fent relleus en el petit grupet que vaig i que es treca i que es torna a fer constantment… la gent no sap anar en grup en curses!

Un últim gel i molta aigua, per evitar les rampes i entro a boxes en 1:10’34” a una mitja de 28’9 kmh… molt bé!

Surto de boxes i arriba en Marc… primer objectiu assolit… ja no m ‘enganxa als 3 km que queden… de fet, miro enrrere en un gir i pensó que tampoc en Mañé m’agafarà, tot i que aquest corre molt. Ara toca veure quant triguen les cames a posar-se a tò… però sorprenentment, em trobo bé de cames i vaig per sota de 5’ el km… passant i em passen… però sense aquella sensació agónica de altres anys… tot i que no vull treure ferro… patir es pateix, com tothom al Run2… però mica en mica vaig agafant ritme crucero, els indicis de rampes a les cames han desaparegut… ja encaro l’asfalt fins a meta, gir a l’esquerra i apretó les dents per fer el millot temps possible que no he volgut mirar per no presionar-me… 1:56’50” al meu rellotge!!!... he fet el Run2 a 4’44”… doncs estic flipant!... perquè si, estic cansat, però m’ho he passat genial I he baixat els temps que m’esperaba!...

Em quedo per esperar l’arribada d’en Mañé, d’en Marc, de l’Alvar, la Laia i en Fernando Pruñonosa… ja no sóc l’últim, que era lo habitual… enguany estic fí!