La classica Duatló de Vic deixa enrrere l’hivern i enguany,
també és la prova que el 2016 va molt bé esportivament. Si ja l’hivern va ser
bò, amb MMP a la Mitja de Barna i bones sensacions a totes les Curses, Vic,
confirma que el camí és el bò…
Arribava a Vic amb bones setmanes d’entrenaments, mai tot el
que un vol, però no pocs. La intenció, com sempre, pasar-m’ho bé… i enguany el
mini-repte era Baixar de les 2h. i també he de confesar, no deixar que en Marc
Català, que debutava, em guanyés.
Quedem amb en Marc i alguns de l’equip per pujar junts cap a
Vic, anem amb temps però entre visites als WC, històries de debutant d’en Marc,
xarradetes amb els altres companys que ens anem trovant a Vic… no ens adonem i
ens trobem a 20’ de la sortida i encara sense escalfar… Fem un parell de
carreretes amb Jordi Pujol, Mañé, Sergio, alvar, Fernando Pruñonosa, Fernando
Moreno… i anem cap a la sortida on ens fem la foto de rigor.
El Marc será la meva hombra, tot i que li dic que potser al
Run1 li treuré un o dos minuts… però que avui anem a totes!... i Així és… donen
la sortida i em poso a tot drap. Les sèries entre semana i les cames m’han
demostrat que puc anar a 4 i poc… els 2 primers Km són baixada i anem a 4’10” i
ja no vaig al darrera del tot com altres anys… el circuit entra al cami del
riu, amb constants desnivell petits però sempre tendint a baixar fins a arribar
al pont, km 3 on veig que en Marc encara ve amb mi i li dic: “ara la tornada va
pujant!”… i veig que mica en mica jo aguanto el ritme a 4’20” i ell cedeix…
vaig molt motivat, cansat, patint, però com tothom… avui, a diferencia que
altres anys, no he vingut a parlar i a veure el paissatge… Arribo a Boxes en
29’26” a 4’18” de mitja… un subidón baixar de 30’ …
Ara toca la bici, em conec el circuit bastant bé… menjo una
barreta just arrencar, m’enganxo en varios grups en el tram d’enllaç fins al
1er. Port, ja que així vas més ràpid amb menys esforç… Santa Eugènia de Berga i
cap a Taradell… vaig bé, em an passant i jo vaig passant fins que arriba la
Sandra Sardina que em passa com un coet!... esta molt forta la tia… però
decideixo apretar les dents i donar pedals amb força. La Sandra em serveix de
referencia i mica en mica la vaig atrapant fins quie arribem junts a dalt del
port.. se m’ha fet curt… això vol dir, que les cames van bé!...
La baixada ja és unaltre tema… la Sandra baixa molt i molt
ràpid i jo tinc una mica més de poc, cap o com li vulguem dir… ens anem donant
relleus amb dos o tres ja que no s’ha de deixar de pedalar… tot i que intento
recuperar una mica de cames… Atrapem en Jordi Mañé, que li dic que s’enganxi i
després de la cursa em confesa que s’ha enganxat fins al segon port… però ni
m’he adonat ja que anava jo al davant donant estopa.
Encarem el segon port, mes curt i amb descansos… i vaig pensant
en que en qualsevol moment el Marc em pillarà… i com en el primer port, entre
comentaris amb companys de cursa i apretones, se’m torna a fer més curt del que
em pensaba… ja només queda baixar fins a Vic… pero el vent fa que la tornada no
sigui del tot comode i s’hagi d’anar fent relleus en el petit grupet que vaig i
que es treca i que es torna a fer constantment… la gent no sap anar en grup en
curses!
Un últim gel i molta aigua, per evitar les rampes i entro a
boxes en 1:10’34” a una mitja de 28’9 kmh… molt bé!
Surto de boxes i arriba en Marc… primer objectiu assolit… ja
no m ‘enganxa als 3 km que queden… de fet, miro enrrere en un gir i pensó que
tampoc en Mañé m’agafarà, tot i que aquest corre molt. Ara toca veure quant
triguen les cames a posar-se a tò… però sorprenentment, em trobo bé de cames i
vaig per sota de 5’ el km… passant i em passen… però sense aquella sensació
agónica de altres anys… tot i que no vull treure ferro… patir es pateix, com
tothom al Run2… però mica en mica vaig agafant ritme crucero, els indicis de
rampes a les cames han desaparegut… ja encaro l’asfalt fins a meta, gir a
l’esquerra i apretó les dents per fer el millot temps possible que no he volgut
mirar per no presionar-me… 1:56’50”
al meu rellotge!!!... he fet el Run2 a 4’44”… doncs estic flipant!... perquè
si, estic cansat, però m’ho he passat genial I he baixat els temps que
m’esperaba!...
Em quedo per esperar l’arribada d’en Mañé, d’en Marc, de
l’Alvar, la Laia i en Fernando Pruñonosa… ja no sóc l’últim, que era lo habitual…
enguany estic fí!
No hay comentarios:
Publicar un comentario