Transmaresme 2016

La Transmaresme… després d’haber fet les dues primeres edicions, 2011 i 2012… enguany em tornaba a trempar a fer-la… la culpa, en Marc Català i l’Eloi…

Abans que res vull fer un incís i una crítica… SOM UNS GUARROS!!!... No pot ser que una prova de Btt que transcorre per Parcs Naturals hagis de veure com la gent, tot i haver-ho dit, segueix tirant els papers de les barretes i dels gels a terra… era una VERGONYA veure cada 300m un paper a terra… tant costa ficar el paper sota el maillot a la cama i esperar a l’habituallament per tirtar-lo?... ho repeteixo, SOM UNS GUARROS!...

Dit això, tirem endavant amb la Crònica de la Transmaresme, cursa de 84km de Btt entre Santa Coloma de Gramanet i Pineda. Ja la semana pasada, en acabar la Marina Trail em posaba les mans al cap en perquè diantre m’habia deixat enrredar per fer aquesta prova. Es maca, si, però portaba desde Novembre amb menys de 100km de btt a les cames (només la vaig agafar els diez de nadal preparant la Duatló de muntanya de Mataró)… així que, la preparaba amb només 2 sortides entre semana de 1.30h

A més, la logística d’aquesta prova es peculiar, ja que la sortida es a un lloc diferent de l’arribada i per tant: Matina, Esmorza, baixa fins a l’Estació per Agafar el Tren dirección Sant Adria (al tren em trobo a més d’en Marc i Eloi, el gran Victor Ubeda) i desde Sant Adrià, passant molt de fred, pedala fins a la sortida a Santa Coloma.

Arribem amb el temps just, 10’ per posar-nos al darrera dels 1.200 participants, fer-nos la fotos de rigor i parlar de la Táctica. En Marc va amb uns amics, i per tant tirarà amb ells. Eloi i jo, de parelleta. Ja m’he estat tota la semana apretant-lo perquè no m’abandoni a mitja cursa.

Sortida en manada i només fa que pujar… i en un punt d’estretor, ja em tiren a terra!... tot i així, la pujada a la Conrrería ja fa la primera estirada. Eloi i jo ens anem controlant… ja li he dit que fins Argentona ha de ser escalfament. I Així és, anems sense apretar gaire a les pujades i intentant no caure a les baixades fins a Alella, Teia, Vilassar de Dalt, Cabrils i baixada fins a Argentona… anem bé, amb ritme cómode i petant la xerrada. Eloi va obsessionat amb fet 6h. i jo ja li dic que no ho veig!

Argentona, parada técnica, omplir bidón, pixadeta, menjem alguna cosa i sense enredar-nos arrenquem. Ara bé la pujada a Can Bruguera… es una zona que també coneixem ja que es per on passa la Duatló de Mataró… aquesta zona deixa de ser pistera, es corriolera amunt i per tant, tot i tenir cames, anem pujant amb la por que aquests sobre-esforços els pagarem al final.

Segon Abituallament a Canyamars, també, parada técnica, rápida i ara toca la veritable pujada.. la Creu de Rupit. Portem ja més de meitat de cursa i seguim convinant barretes, aigua i Gels per no defallir. Aquesta pujada hi ha trams que hem de posar el peu a terra per la inclinació tot i ser pista!

Ja només quedem 30km… portem quasi 5h. a dalt de la bici i queda la zona del Montnegre… Que cada any la recordó de la mateixa manera, constants pujades i baixades que et van minant. Ja no saps on posar el Cul a les pujades, i ja et comencen a fer mals l’esquena, la runyonada, les cervicals, els dits de les mans de frenar a les baixades…

Els darrers kilòmetres ja no es parla gaire, anem en grupet amb altres btts i ens dediquem a seguir l’estela de la cursa, patint a les pujades intentant que no vingui cap estravada muscular i intentant no caure a les baixades, ja que el cap i per tant la técnica (poca en el meu cas) ja no acompañen.

Finalment el darrer Avituallament ens el saltem, es la baixada final i ja tenim ganer d’arribar. El mobil fa uns minuts que zona, será el meu pare que ja és a l’arribada esperant.. la baixada es fa bé, tot i que hi ha molta pedra i has de posar els 5 sentits… i de cop, la Pujada final, sorpresa que ja coneixia d’altres anys i que faig a peu… però per mi la sorpresa final el el darrer tram de baixada… és un Corriol, técnic i jo ja no estic per baixar res… creuat de Cap, de Forces i sense técnica poso moltíssimes vegades el peu a terra i deixo marxar l’Eloi… em passen ciclistes constantment, fins que arribo a la riera final… baixada al Poble de Pineda per pedalar tranquilament i arribar a la meta en… més temps del previst i amb les cames força bé… per tant, crec que hem pecat de Conservadors…

Al final, 582 de 1.107 participants, el 314 de SENIOR MASCULI. 3h50'56" a mitja cursa i 6:45'46" al final amb un promig de 12,46 Km/h... Pero ja tenim unaltra a la Saca!