Mostrando entradas con la etiqueta Burriac Atac. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Burriac Atac. Mostrar todas las entradas

sábado, 4 de septiembre de 2021

Burriac Atac '21


L’Estiu es una época per disfrutar, per relaxar-se, per la bona vida, el bon menjar, els amics, la cervesa, els gelats, la platja, descansar... o també pot ser l’época de l’any en que mes hores de sol hi ha i per tant l’época en el que la gent que fem esport, més hores tenim per encaixar el tetris i entrenar. Això altres anys era així, però aquest any, lluny d’això, ni nedar, ni anar en bici... i per tant la Burriac Atac era l’excusa perfecte per no deixar-me del tot i, com a mínim, seguir entrenant alguna cosa... correr!... Tenir una cursa de Trail Nocturna amb ambientàs de gent, al costat de Casa i plè de Amics i companys feia de punxa per, en tornar de les merescudes vacances, buscar forats al calendari per quedar per entrenar amb Ruben, Uri o qui fos i com a minim, arribar a la Burriac amb algo a les cames!

La Burriac és Sempre especial, es Molt maca per l’ambient, diferent per ser Nocturna, engrescadora per ser a casa i dur... molt dura!... i Enguany un Regal poder fer-la en les condicions de sortida... o no, de la Pandemia!... Erem uns quants del VO2 que la feiem... i com sempre... abans de la cursa, la cerimonial quedada. Aquest cop berenar a casa dels Sogres del Victor, amb les Families i nens... d’allà tots junts acap a lña sortida que es feia al Poligon de Vilassar per poder fer el Calaix amb les distàncies de Seguretat. Sense escalfar, obren el Box i ens posem a dintre, per no quedar massa enrrere al calaix...

Sortida i com sempre tots a Gas... anem pel Polígon a poc mes de 4... per intentar no pillar cap Tap. La tàctica en teoria era anar amb en Marc, pero ha arribat tard al Calaix i està més enrrere. El ruben sap que sortiré a gas... així que veig a la Ceci i m’enganxo a ella i el seu Germà... fins arribar a la primera pujada, la rampa d’asfalt de Cabrils... allà tothom es posa al seu lloc... saludo diferents coneguts... aquesta pujada posa a tothom al seu lloc... i m’enganxa el Marc... em diu el Segueixi pero em sembla que aquest cop, per fi em passarà la ma per la cara en el nostre pique habitual... ja fa un parell d’anys que esta més fort que el vinagre i avui serà la culminació en les curses amb mi!... baixada cap a Cabrera... allà està la Maria amb les Nenes, saludo i pujem pel Cementiri de Cabrera on ja comença la part de Sorra de la cursa...

M’ho conec, se com és perquè l’he fet diferents vegades així que xino xano i sense pressa... vaig a ritme de diferent gent que ens anem donant ritme. Fa molta Calor, suem molt... em noto aplatanat i em noto que encara tinc el berenar que em repeteix i no ha baixat del tot... pero vaig fent... pujada al Orriols... primera feta... baixada i fem l’aproximació a Marques Blaves... on trobo Tap pujant.. que fins i tot em permet agafar aire... fer un parell de bromes amb en Gabi, germà del Miki Fisiopremia... Arribem al Castell, cansat, calor, pero se el que queda, així que xino xano... la Baixada per les cordes de Nit encara es més perillosa, així que Keep Calm!...

Enllacem un tram pel bosc pels Til.lers que permet correr. Menjo el primer Gel i ja me n’adono que la fluixera i les males sensacions de la panxa eren perquè aquesta no va fina... ja em conec massa i es massa habitual en mi això!... pero toca seguir... Pujada a Cirés.. no tan famosa com les altres dues que hem fet però amb trams molt durs també. Ja no hi ha trenet i començo a anar a trams sol pel bosc... pero el més dur ha passat!

Baixada de Banyadores on m’ho conec tant que fins i tot he de demanar pas a un parell de nois que enganxo... Sento ja el rebombori i gent animant a la Fornt Picant... doncs anem-hi... entro a la Font Picant, omplo bidó d’aigua i ... Amunt!... el primer tram de pujada de la Font picant costa fins i tot caminant... la fluixera s’ha convertit en Aplome... similar al que sents al km 30 de la Marató o al Run del Ironman... salvant les diferencies... és un cansanci General... pero em menjo el Segon Gel a veure si rebifo... ja només queda pujar al Repetidor i baixada fins la Platja...

La Baixada de les Antenes de Montcabrer és per Matar-se. La faig amb molt de compte, està molt trencada, la llum se m’ha posat en mode Fluix... que extrany, m’ha durat només 2h a full!... i per tant veig menys, vaig cansat i no em vull matar!... i Arribem a l’asfalt!... ara ja toca rodar fins avall!

I quan sembla que tot ja es facil... es quan noto que la panxa ja comença a dir prou... Al canvi a l’Asfalt em trobo gent que baixa a 4 encigalada, gent que par per rampes i gent que trota subsistint com jo... Baixem per Mas Terrillo, Riereta i Cabrera i en Arribar al Torrent dels Hortets de Cabrera he de parar per anar al “lavabo” perque ja em marejen els retorcijones... i faig para 1, arrenco... no es suficient, parada 2, arrenco, no es suficient i parada 3... arrenco i vaig lliure i fresc!... Sembla mentida com canvia el cos!... ja puc correr, ja puc saludar a la gent que ens anima...miro el rellotge i veig que tot i la fluixera, tot i les paradinhas... faré el que tenia pensat, 2:45...

Entro a la Platja on esà la Recta plena de gent... miro mentre avanço i veig a la Paula i la Laia que venen corrents cap a mi... i m’agafen de la mà!... això és el que estava desitjant... veure la seva cara d’il.lusió d’entrar a meta amb el seu pare!... i entro en 2:44’52” el 223 de 415... podria estar mes endavant?... portser si, pero no gaire!... així que cursa feta, cursa disfrutada, cursa a la Saca!

ADEU A VO2 TEAM

Ara, després de molt pensar-ho, toca un descans del VO2... tot i que tinc el repte de la Marató en 2 mesos, necessito fer un descans de l’equip, necessito tornar a trobar motivació per encaixar hores d’entrenament, reptes... Necessito prioritzar la Familia, la Feina, el Master, i que l’esport sigui una cosa per disfrutar, sense obligacions, angoixes, fustracions, comparacions... han esta 8 anys on he viscut moltissimes coses, on he assolit grans reptes com fer 2 Ironman (acabar 1!), Mitjes Maratons, Halfs, Stages, Sopars, trovades, entrenaments, pedalades,, travesses... m’emporto amics i moments de vida... pero toca fer un Reset!... Gracies Santi Pellejero i companys per haber-me fet sentir part de la Familia V02... ens veiem segur!

sábado, 7 de septiembre de 2019

Burriac Atac 2019


Feia 4 anys que no corria la Burriac Atac. Feia 4 anys que no recordaba lo dura que era. Feia 4 anys que no recordaba el gran ambient que es viu a aquesta cursa i perquè s’ha de tenir al calendari de tant en tant. Un circuit diferente al que jo recordaba, crec que més dur. Volia baixar de 2h45’ i vaig fer 2h40’24” no sense patir, sobretot els darrers kilómetres.

El primer de tot a recalcar de la Burriac Atac es que al ser el pati de casa, les setmanes abans pots entrenar pels mateixos llocs per on després anirà la cursa… això si, menys del que voldria i de dia, ja que la prova es per la nit… però ja es bastant!



Segon tema a destacar, el Gran Ambient de la Cursa. Es la Cursa emblemática de Vilassar i Cabrera, els dos pobles es volquen en ella, i també és el lloc de trobada de tot els amics i coneguts del mòn de l’esport que tenim pel voltant. Anar 2h abans a la Plaça de l’ajuntament i començar a saludar a gent sense parar, desde els Piris (organitzadors), passant pels Global (amb la Noe i el Berni), fins als compis dels VO2 que feiem la cursa. Molt de xerrar i poc escalfar i cap al calaix…



Es dona la sortida i l’ambient com sempre és increíble, poble atapÏt de gent per fer més amè l’inici de la cursa, asfalt, molt asfalt i en pujadeta fins al Polígon… Passo per davant de lea Maria i les nenes que m’animen. Decideixo sortir amb el Rubén, no a tot gas com altres anys, però si alegres. Arribem al polígon a 5:15, enguany no hi hael turó de l’infern, pel que no hi haurà taps. Com sempre, em vaig trobant gent pel camí. En Flamarich em pasa (només ens veiem aquí i sempre al mateix lloc), adelanto en Berni (profe de Psico de les meves filles), Adelanto a Andoni, Assis i Ceci arribant a Cabrera no sense fer les típiques bromes de l’inici quan encara vas amb força. El Ruben, a la primera pujada forta d’asfalt ja se m’ha quedat enrrere. Segeuixo, confio que em pillarà tard o d’hora…. Primer habituallament a la Plaça de Cabrera i allá están la Maria, la Paula i la Laia. Bec, un petó i a seguir, que ara començarà la sorra.

Cementiri de Cabrera i comença el camí de sorra. Vaig amb en Franki i la Carla, crec que son un bon ritme per a mi. Fem alguna conyeta i xino xano cap Amunt. Primera pujada forta, Turó dels Orriols, crec que es la més dura, però amb l’efecte cursa no se’m fa tan dura. D’allà, baixadeta i trams de correr bé fins a les marques blaves per pujar a Burriac on trobo una mica de tap que em va de conya per respirar una mica. Ambientas a tot arreu, gent animant… Baixada del Castell per les Cordes, perillòs fins trovar els caminets per tornar a correr. Ja es mitja cursa i vaig bé.



Correr per la nit té algo especial, ja no trobo taps, vaig amb gent, però es pot correr bé. Fem la volta per darrera del Turó de Cirers, dos pujades fortes més, amb les seves baixades i arribar a Banyadores que tocarà baixar a la Font Picant. Sembla fácil de dir-ho aquí, però en cursa vas fent i et va minvant les forces, fins al punt que ja baixant cap a la Font picant, començo a notar el cansanci. M’atrapen en Franki i la Carla, que feia estona que els había deixar enrrere i els hi comento que començo a anar cansat.


Arribem a la Font picant. Hi tornen a ser allà la Maria, la Paula i la Laia per animar-me, com s’ho están currant avui. M’he menjat un gel, a veure si rebifo. La pujada de la Font Picant Amunt era l’únic tram que no había entrenat. Es molt dur i vaig amb bajón. Allà están en Gonzalo i en Delblanch per animar-me i fer broma… jo no estic per gaires bromes… intento no exprimir-me per guardar. Encara estem al 14 i aquesta pujada no la conec. Es una pujada que es fa en varies parts amb descansos que aprofito per trotar, fins que arribem a Montcabrer.


Ja només queda baixar. La primera part és una baixada molt dura i técnica, les cames ja fallen i és on es corre el perill de caure perquè el cap tampoco respon bé. Comento amb un company que anem junts ue se’ns fa llarga… fins que arribem al bosc de cabrera on ja es pot correr millor… d’allà, Mas Terrillo, urbanització on tornes a correr per Asfalt i on els muscles et comencen a avisar. Em trobo en Josep dels Gafarruns, un parell de bromer per animar-nos i baixada per la Riera fins el Plà del avellà. Miro el rellotge, baixaré de les 2h45… així que toca trotar alegre i intentar guardar cames pels 200m finals a la platja.


Arribo a la platja, ambientazo, pico mans als nens i miro a dreta i Esquerra fins que trobo la Maria i les Nenes. La Paula entra i corre cap a mi, m’agafa de la mà… com m’agrada aquesta sensación, entrar a meta de la ma de la meva filla, la gent animant i content d’haber disfrutat i haber fet una bona cursa superant els moments de bajón… entro en 2h40’24” el 219 de 550… #nosinmishijas i #noestamostanmal

sábado, 5 de septiembre de 2015

Burriac Atac 2015





Les Cróniques son records. Després de fer una cursa, tornes a la vida diaria i et poses davant del teclat revivint coses que et venen al cap i intentes ordenar-les. La Burriac Atac de dissabte son un munt de sensacions i moments viscuts que els vull vomitar per no deixar-los perdre en l’oblit. Ubna Gran Cursa, la Festa Major de les Curses de Muntanya del Maresme, per Ambient, Recorregut i Organització...


La prèvia amb la Familia, les pekes a la Marec Atac, mentre jo ja em vaig tensionant i em vesteixo de “runner” a un lavabo minúscul és l’inici. Acomiadar-me de la Maria i les nenes, que sé que avui faran tot un periple pels voltants per animar-me. Vaig a la Plaça de l’Ajuntament on els 13 VO2 que hi participem ens deixem veure. Fem una foto d’equip i comentem el que vindrà…


Anem cap al calaix i ens posem bastant al davant… ai que patirem!... em trobo en Raul Estevez i comentem el mateix!... Nervis abans de la sortida i la tensió s’allibera sortint a tot drap per tal de no agafar el tap del Turó de l’Infern. Em poso darrera la Laia, anem a 4’15” i no la puc seguir. Intento no baixar el ritme. Córrer de nit fa la sensació que les pujades són menys dures. Crists de la Gent i anims per tots els trams de Cabrera.



Al Turó de l’Infern em sorprèn no tenir tap. Caminem, fins i tot més lent del que voldria. I sense adonar-me ja estem a dalt. Comento amb l’Alvar, que el porto darrera, que se m’ha fet curt!... a Dalt, els meus amics Victor, Ernest i Agus animant, a més dels Suporters Aleix mortes I Albert Carrera… i sobretot, allà està la Maria amb les nenes… fins I tot torno enrrere 10 metres, per fer-lis un petó… s’ho val!


Baixo trepitjant ous, deixo passer a tothom, els meu tormell dret de vidre no vol tornar a rebrincar-se i el cap em diu que la setmana vientn tinc Berga i per tant, no et carreguir també l’esquerre…
A Banyadores, la panxa sembla portar una bossa d’aigua que ni puja ni baixa. Faig el tram del Bucle llarg entre pujades i baixades pensant en que o em passa o ho passaré malament… pero no paro de trotar i córrer. Anar més al davant del que estic acostumat et dona aquest plus… intentes anar al ritme de la gent que t’envolta.


Finalment per Art de Màgia milloro i molt… Ja conec el que em queda… Pujar al Castell i tot començant veig que la llum em comença a fallar. La paro i faig la pujada aprofitant la llum dels de darrera. Es pujada dura, quasi escalant, kes vistes son espectaculars. Arribem a dalt del Castell i em quedo definitivament sense llum!...


No us podeu imaginar el que es la Baixada del Castell sense llum!... les roques blanques s’intueixen entre la foscor. Vaig apartant-me perque vaig super lent. Vaig parlant amb tothom a veure si algú em deixa un frontal. Però el pitjor no es baixar la roca. En arribar al Bosc, negre, amb arrels i on has de correr, é son de veritat ho passo malament. No sé on posar els peus, si puja, si baixa. Si es posa algu al darrera em faig hombra. Si es posa al davant em deixa enrrere… fins que una Nois (després faré menció especial) en portava dos i me’n dona un!... la criso “quedem a la Creu Roja i te’l torno!”… Veig la llum, mai millor dit. Poder correr, poder veure bé, em dona un plus d’alegria i tranquil.litat que fa que el tram final de pujada i l’enllaç final fins a Cabrera, que als entremament se’m feia llarg, se’m fes curt i entretingut… disfruto!


Asfalt… Queden 4km fins a vall, ja només queda trotar… Em trobo bé!... davant de Can Rodón tornen a ser-hi l’Ernest, en victor I l’Agus I faig broma comentant lo del Frontal!... Baixem fins al Pla de l’Avellà am ben Jaume Gamell dels Gafarruns al costat, ara és ell qui s’ha quedat sense llum… però al darer tram en veu tan “alegre” que em diu que tiri… De fet vaig a 5 el km i sense apretar!...


Arribada a la Platxa, allà esta la Maria amb la Paula, que entra i l’agafo de la mà per fer els darrers 150 metres amb ella. Ambientàs, gentada, crists, ànims, pell de gallina… Entro en 2h53’23” super conent, amb molt bones sensacions i havent disfrutat molt!



Menció especial es la Noia que em va deixar el Frontal. No la vaig trovar a la Creu Roja, vaig anar a l’Speaker perquè ho digués i res… després de tornar varies vegades, els hi vaig dona a la organització… em va saber molt i molt de greu no poder donar-li les gracies en persoan i no saber si ha recuperat el seu frontal!

Classificació dels #VO2club a la Burriac Atac #BATAC15 sobre 510 homes i 84 dones participants:

1 FERRAN SAMPERE SALOMO 1:48:02
3 FRANCESC DE LANUZA GIMENO 1:50:56
10 FRAN OLIVE MARTI 2:05:48
19 PAU TRULLÀS MEDINA 2:09:29
29 IVAN ROVIRA DOÑATE 2:14:43
56 SANTI DIAMANT NAVARRO 2:21:15
68 ELOI SOLA LAGARES 2:24:04
73 JOAN BASSEDA PERADALTA 2:24:57
94 RICARD CESARI GÓMEZ 2:27:53
148 JOSEP JOAQUIM GÜELL 2:39:33
185 ALVAR PELLEJERO MONELLS 2:45:15
236 RICARD TORRES PUIGHERMANAL 2:53:46
331 FERNANDO PRUÑONOSA GUILLEM 3:10:08

1 LAIA CUEVAS MARTI 2:26:01

Enhorabona a tots ells!