100x100 Half Empuriabrava 2019

Cursa rere cursa segueixo millorant. No sé perquè será, será l’experiencia, ja que entrenar més no ho faig, pero els resultats i les sensacions milloren. Suposo que arribaré a un punt maxim, però fins aquel dia, toca disfrutar-ho. Aquest cop va ser a la Half de Empuriabrava, on vaig millorar 15’ el meu temps de l’any anterior (hi había 1km menys de run, osigui son 10’ menys) i amb unes sensacions de disfrutar en tot moment.

Ja l’any passat había decidit fer la Half d’Empuriabrava com a preparació per Zarautz al Juny i em va anar bé, doncs aquest any, el mateix. Just 3 setmanes abans del Half de La Rioja, anem a Empuriabrava, una prova que coincidia al calendari amb el 70.3 de Calella. Pel mateix preu de Calella, tinc un cap de setmana amb la Maria i les Nenes a Empuriabrava, un triatló no massificat, ben organitzat i cómode per la familia. Així doncs, els VO2 ens dividim, alguns faran Calella i altres (Oriol Delblanch, Eloi, Aranega, Mañé o Mik) fem el 100x100 Half.

Pujem Divendres a la Tarda, hem quedat amb Oriol i Naroa, l’any passat vam arribar el mateix dissabte i va ser tot molt atapeït. Divendres nit, passeig i soparet. Dissabte al matí, sese pressa, anem a esmorzar, fem un matí de mercadillo i patejar tots els parques del Renovat Passeig Marítim. Dinar i a descansar que comença a Ploure, fins a l’hora de la recollida de Dorsals i Briefing… per acabar el Día coincidint amb la resta de companys del VO2 i anem a Sopar tots Junts. Això també forma part de la liturguia d’aquestes curses, conviure amb els Companys, i és unaltre motiu pels quals segueixo disfrutant.

Dia de la Cursa, els rituals de sempre: Matinar molt, massa!...intentar esmorzar be, el que toca!... repassar tot el material preparat el dia abans, que no es poc!... bici, bidons, dorsals, gels, casco, bambes, portadorsal, ulleres, gorra, ulleres de natació, neoprè… sempre amb la sensació que et deixes alguna cosa!... a les 7am estem a recepció dels apartaments on hem quedat amb Oriol, Jordi i Mik i anem cap a boxes… el dia ha amanit clar, però fa fred!... “quina mandra!” es un dels pitjors moments…

Un cop a boxes, mica en mica vas activant el Mode Carrera. Deixem tot ben posat, ens trobem tots els VO2Team I ens fem la foto de Rigor abans de començar. Anem cap a la platja, no volem ni acostar-nos a l’aigua. Em trobo Oriol del Mas9, diu está freda. M’hi acosto, poso els peus, no está tan freda, pero ja ens ho trobarem…

Sortida del Swim. Avui, a diferencia d’altres vegades que em quedo al darrere de tot, estic al ben mig… he perdut la por a sortir entre la gent. Això si, els primers 200m fins a la primera Boia és un suplici. No pots nedar perquè et menges els peus del del davant, pero si pares, et passen per sobre els del darrere. I els dels costas apretant-te com una sardina… mira que es gran el mar!... tot i així, no cal agobiar-se, ja s’estirarà. I així és, al cap de uns minuts mica en mica la cosa s’estira i ja només t’has de preocupar de chequejar que els que segeuxies davant teu no es desvien gaire de la Boia. L’aigua es turbia, no es veu el Fons així que t’has de distreure amb pensaments, técnica, sensacions… abstreure’t fins al punt que vas passant boies i ja estas de tornada a la platja… arribo bé i cómode a la Transició en 35’27” al meu rellotge!

... allá están la Maria i les Nenes per animar-me… em paro a fer-lis un petó i segueixo la llarga transició fins a Boxes.

La Bici es un circuit de 3 voltes desde Empuriabrava fins a Palau Savardera on només pica Amunt els darrers 3km… l’any passat feia cada volta en 55’, així que arrenco a pedalar. Vaig totalmente sol, disfruto dels paissatges, al principi fa una mica de fred, però a la que ja escalfem, la temperatura és ideal i a més no fa vent… em creuo amb els Companys i vaig regulant. Porto a Jordi Mañé a 20-30” davant. Primera Volta en 53’… 

Pel Circuit está el Gran Billy Fotógraf oficial de la Cursa, sé que em fará algún Fotón i així és… es per fotos com aquesta que també fem aquestes bojeries!... Decideixo anar a ritme però sense pasar-me, vaig regulant, vaig amb el temps previst i no vull desgastar en excés perquè vull correr bé!... i així, entre camps, ocells, paissatges i anar creuant-te amb altres triatletes arribo al km90 amb 2h43’ a 32,8kmh de mitja… no está malament!

Transició rápida i a correr. Sortint de Boxes em trobo en Jordi Mañé pixant… faig una petita broma quan em torna a pasar i em concentro al correr… arribo on está la Maria, les Nenes, els Meus Pares i els meus Sogres… “como vas?” em pregunta la Maria. “Be, però enrampat!” li contesto. Porto rampes a Quadriceps, decideixo respirar bé, veure aigua a cada avituallament, poso el rellotge en mode Pulsacions, faré com he aprés des que em va portar en Quim Iturralde a fer l’Ironman dignament… no pasar de 160 pulsacions… i mica en mica em vaig trobant cómode. A més, m’anima que cada km que pasa veig que el ritme es al voltant de 5’15” … ideal!

El circuit, 2 voltes de 10km on també et creues amb la resta de participants fa que t’entretinguis amb veure Companys i vas prenent referencies dels que et passen o els que has passat… Saludo a Oriol, que está fent un Carreron, a Eloi que intenta pillar-lo, animo a Joan i Mik que van just al Darrere i veig com Mañé amb el seu gran Run m’anima i se m’escapa.

Vaig cómode, arribo a la primera volta, torno a Saludar a la Familia i li dic a la Maria la mateixa frase que a l’Ironman… “en 50’ estoy de vuelta, ahora vengo!”… una mica d’humor em fa animar-me, em distreu… i així és. Arribo al darrer habituallament habent gestionat tota la cursa les rampes, els ritmes i el cansanci.

Coincideixo amb un noi basc… decideixo petar la xerrada amb ell i ell accedeix per fer els darrers 2km de tornada, així ens distraiem mutuament en aquel momento tan dur, quan saps que ja ho tens però les cames comencen a fallar… curva d’entrada al passeig… recta final. Allà están els companys animant-me… veig que baixaré el 5h25’ de l’any passat… faré 5h10’… 

Les meves filles m’esperen per entrar amb mi a Meta… les agafo de la mà i correm entre els aplaudiments de la gent… Meta en 5h10’30” … i fent 1:45’04” per fer 20km de run a 5’15”… Estic molt I molt content. Recordo que fins l’any passat, a totes les Halfs, el meu bajón arribava al Run… baixar de les 2h era un suplici, correr a menys de 5:45 quasi una quimera… ara, no sé perquè, he fet aquest salt qualitatiu. No estic entrenant més, ens al contrari… será l’experiència o que segueixo disfrutant d’aquestes proves. En 3 setmanes espero estar a l’alçada a Logroño.

100x100 Half Empuriabrava 2018

“Estic Molt Content!””Ja em tocava!” o com diu el meu bon amic I company Victor Pérez “ja era hora que fes un salt de Qualitat que em mereixia!”… doncs ahir va ser, ahir vaig poder fer el 100x100 Half de Empuriabrava baixant de 5 hores i mitja, vaig fer 5:25’43” que segons els comentaris i els missatges rebuts, ja son paraules majors… Estic molt content i agraït!

Comencem. Empuriabrava venía a ser un entrenament de Qualitat dos setmanes abans del primer repte de la temporada, la Mitja Ironman de Zarautz i aquesta era la premisa. Venia d’un inici d’any sense córrer per la lesió al Astrágal, recuperada gracies a les mans i paciencia máxima de Miki Martinez Morales (@fisiopremia) i de l’Aitor. Portava una bici aceptable a les cames després de l’Stage del VO2TEAM fa dos setmanes a la Cerdanya… i una Natació simplement de continuitat, per mantenir la forma i poder nedar estona sense patir. El 10k de Montgat fa 1 mes em va demostrar que la part de correr també estaba recuperada, pero faltaba volum per afrontar una Mitja Ironman.

Com sempre, cap de semana familiar. Tot això no sería posible sense la paciencia i l’esforç infinit de la Maria que és capaç d’amoldar-se a mi i portar la carrega que suposa anar de cap de semana amb les dues petites i menjar-se ella tot, ja que jo, estic pendent més de la cursa que d’elles. Sense ella no estaría on estic ni faria el que faig… ni ho disfrutaría com ho disfruto!

Pujem en Gonzalo Cadillach, Jordi Mañé, oriol Delblanch i Fernando Moreno. Dissabte es un dia una mica estressant entre arribades a l’hotel, descarregar coses, intentar estar amb la familia, anar al Briefing, controlar alimentació, retirar dorsal, anar al Box… i si li sumem el sopar i la Final de la Champions fa que ens plantem al llit a les 11 de la nit reventats… millor així dormim tots!

A les 6 em desperto sol, a les 6:30 a Esmorzar amb en Gonzalo, debuta en una Half (l’any passat va abandonar la que va intentar) i es hora dels 4 consells de rigor. Quedem amb Jordi i Uri i cap al Box on deixem les coses i fem temps esperant s’acosti l’hora de la sortida.

Tots al calaix, cada cop son menys els nervis pre-cursa, començo a estar acostumat. La mandra a ficar-me a l’aigua me l’he treta amb un escalfament curt de 5’… no está freda pero si picada!

Sortida i com sempre, em poso al darrera de tot. El tram fins la pirmera Boia, molt curt (70m) amb molta onada alta es fa dificil… girem a l’esquerra i intento trobar ritme… imposible, aigua moguda i gent, aquest seria el resum!... la mar picada fa que la gent no ens orientem bé perqué no es veu clarament la boia, i per tant es un constant de gent creuant, i xocant… Fem el primer gir de 180 graus i res, tot segueix igual, una lluia amb la mar i amb la gent… no hi ha manera d’agafar un ritme sostingut i comode… a més a mes el Gps no m’ha agafat la distancia així que em guio pel temps. 2n gir de 180 i seguim igual, fins que arribem al gir que ens encara a la platja, miro el rellotge i vaig amb el temps previst… segons el temps oficial faig 39’33” per fer 1900m

Transició sense pressa i agafem la bici. Per davant 3 voltes de 30km, per tant poc menys de 3 hores si vull anar per sobre de 32kmh que es el meu objectiu, perque sembla un circuit planer. Arrenco bé, amb ganes, la Orbea Ordu em demana gas i m’acoplo i començo a avançar mes gent que no pas gent que em passa. El circuit és planer i vaig per sobre de 33 tota l’estona… pero en arribar al km12… abans de Palau-Savardera, de cop, la carretera comença a fer un fals pla, pero el pitjor es que ve amb vent de cara… ens quedem tots clavats… fins arribar a Gir de 180 o toca el tram de baixada i tornar a pedalar fins a Boxes… la primera volta la faig en 55’ tot controlat. 

La segona volta em trobo a Oriol Delblanch, parat, freno, diu te un tall digestió… torno a arrencar. Comparteixo volta amb el Joan Castillo dels RayoTeam, comentem la grupeta que s’ha muntat davant, fent drafting. He intentat pasar al davant pero se t’enganxen, aixi que decideixo descansar al darrere. Tornant a la segona volta els jutges els renyen, sembla que es desfa el grup i ja puc tornar a donar una mica de gas.

Entrem a la tercera Volta. Si ve cada cop se’m fa més curt el circuit per coneixe’l, també se’m fa més dur els moments de lluita contra el vent, que cada cop hi ha més!... Al llarg de tota la Bici, vaig bebent el Maurten i vaig seguitn les pautes de la Sandra Sardina (Nutricionista) i em vaig trovant molt bé… Arribada a Box en 2:44’13” a 33,9kmh de mitja… seguim sobre l’horari previst.

Ara bé lo bò!... Em toca córrer, y vull córrer bé, xino xano pero constant, sense apagons!... Arrenco a correr i, paradeta a pixar, i tornem-hi. Ritme cómode, com si anes a trotar una estona llarga, sense pensar en tot el que queda. Passo per davant la familia, han vingut els meus pares i els meus sogres.  

Son dos voltes de 10km així que cap I cames!... la primera anada se’m fa llarga, perquè no conec el recorregut i veig que no girem fins el km 6. Et vas creuant amb la resta de la cursa i et distreus amb els Companys, coneguts o simplement altres triatletes. El ritme que porto és molt constant, entre el 5:20 i el 5:30 el km… parant a tots els habituallamnets. Estic fent cas a la Sardina i vaig foten-li el Gel Zipvit amb cafeína paulatinament. Tinc la por de sempre de patir de panxa, pero sembla que va entrant bé. Primera volta en 55’… clavat!

Passo altre cop per Boxes, em paro davant la Family, petons a les nenes, em trec la gorra i xino xano unaltre cop. En Gonzalo el porto al darrera, i em va retallant pero molt poc a poc, amb lo bé que corre ell… vol dir que això es molt dur al seu debut i que no ho estic fent malament a ritme constant. Venen moments de bajón on recordó les paraules del meu amic Oscar Pastor “cuando viene un momento de bajón lo estoy esperando… llega y me digo es una pelea entre tú y yo a ver quié puede mas!”… y guanyo, m’han servit molt aquests pensament per no defallir.

Poso el rellotge amb el temps total, faig els meus calculs i baixaré de 5h30 si no passa res extrany. Darrer habituallament al km19 després d’una pujadeta, paro, vec, menjo taronja, aquest cop em costa més segons arrencar però ja només queden 2km… intento animar el ritme, pero com sempre es mes una sensació que la realitat… 

 Encaro la recta de meta, es llarga, amb el vent en contra, pero busco amb la mirada on es la Family… allà están les nenes, unaltra cosa bona d’aquesta cursa es que et deixen entrar a meta amb elles. Les agafo de la mà, la Maria es queda fent fotos… i correm, corro amb la Paula i la Laia fins la feta, boig d’alegria perquè elles també son part del motor que m’empeny, la seva mirada al Papa rient orguloses de veure que el seu pare es un d’aquells bojor que fa aquestes coses de forts m’enorgulleix… entrem a meta!

 … 1:55’23” de Run per acabar en 5:25’47”… un tiempazo! Un salt de Qualitat!... i això que era només un entreno!