domingo, 19 de mayo de 2019

100x100 Half Empuriabrava 2019





Cursa rere cursa segueixo millorant. No sé perquè será, será l’experiencia, ja que entrenar més no ho faig, pero els resultats i les sensacions milloren. Suposo que arribaré a un punt maxim, però fins aquel dia, toca disfrutar-ho. Aquest cop va ser a la Half de Empuriabrava, on vaig millorar 15’ el meu temps de l’any anterior (hi había 1km menys de run, osigui son 10’ menys) i amb unes sensacions de disfrutar en tot moment.

Ja l’any passat había decidit fer la Half d’Empuriabrava com a preparació per Zarautz al Juny i em va anar bé, doncs aquest any, el mateix. Just 3 setmanes abans del Half de La Rioja, anem a Empuriabrava, una prova que coincidia al calendari amb el 70.3 de Calella. Pel mateix preu de Calella, tinc un cap de setmana amb la Maria i les Nenes a Empuriabrava, un triatló no massificat, ben organitzat i cómode per la familia. Així doncs, els VO2 ens dividim, alguns faran Calella i altres (Oriol Delblanch, Eloi, Aranega, Mañé o Mik) fem el 100x100 Half.


Pujem Divendres a la Tarda, hem quedat amb Oriol i Naroa, l’any passat vam arribar el mateix dissabte i va ser tot molt atapeït. Divendres nit, passeig i soparet. Dissabte al matí, sese pressa, anem a esmorzar, fem un matí de mercadillo i patejar tots els parques del Renovat Passeig Marítim. Dinar i a descansar que comença a Ploure, fins a l’hora de la recollida de Dorsals i Briefing… per acabar el Día coincidint amb la resta de companys del VO2 i anem a Sopar tots Junts. Això també forma part de la liturguia d’aquestes curses, conviure amb els Companys, i és unaltre motiu pels quals segueixo disfrutant.


Dia de la Cursa, els rituals de sempre: Matinar molt, massa!...intentar esmorzar be, el que toca!... repassar tot el material preparat el dia abans, que no es poc!... bici, bidons, dorsals, gels, casco, bambes, portadorsal, ulleres, gorra, ulleres de natació, neoprè… sempre amb la sensació que et deixes alguna cosa!... a les 7am estem a recepció dels apartaments on hem quedat amb Oriol, Jordi i Mik i anem cap a boxes… el dia ha amanit clar, però fa fred!... “quina mandra!” es un dels pitjors moments…


Un cop a boxes, mica en mica vas activant el Mode Carrera. Deixem tot ben posat, ens trobem tots els VO2Team I ens fem la foto de Rigor abans de començar. Anem cap a la platja, no volem ni acostar-nos a l’aigua. Em trobo Oriol del Mas9, diu está freda. M’hi acosto, poso els peus, no está tan freda, pero ja ens ho trobarem…



Sortida del Swim. Avui, a diferencia d’altres vegades que em quedo al darrere de tot, estic al ben mig… he perdut la por a sortir entre la gent. Això si, els primers 200m fins a la primera Boia és un suplici. No pots nedar perquè et menges els peus del del davant, pero si pares, et passen per sobre els del darrere. I els dels costas apretant-te com una sardina… mira que es gran el mar!... tot i així, no cal agobiar-se, ja s’estirarà. I així és, al cap de uns minuts mica en mica la cosa s’estira i ja només t’has de preocupar de chequejar que els que segeuxies davant teu no es desvien gaire de la Boia. L’aigua es turbia, no es veu el Fons així que t’has de distreure amb pensaments, técnica, sensacions… abstreure’t fins al punt que vas passant boies i ja estas de tornada a la platja… arribo bé i cómode a la Transició en 35’27” al meu rellotge!




... allá están la Maria i les Nenes per animar-me… em paro a fer-lis un petó i segueixo la llarga transició fins a Boxes.


La Bici es un circuit de 3 voltes desde Empuriabrava fins a Palau Savardera on només pica Amunt els darrers 3km… l’any passat feia cada volta en 55’, així que arrenco a pedalar. Vaig totalmente sol, disfruto dels paissatges, al principi fa una mica de fred, però a la que ja escalfem, la temperatura és ideal i a més no fa vent… em creuo amb els Companys i vaig regulant. Porto a Jordi Mañé a 20-30” davant. Primera Volta en 53’… 


Pel Circuit está el Gran Billy Fotógraf oficial de la Cursa, sé que em fará algún Fotón i així és… es per fotos com aquesta que també fem aquestes bojeries!... Decideixo anar a ritme però sense pasar-me, vaig regulant, vaig amb el temps previst i no vull desgastar en excés perquè vull correr bé!... i així, entre camps, ocells, paissatges i anar creuant-te amb altres triatletes arribo al km90 amb 2h43’ a 32,8kmh de mitja… no está malament!




Transició rápida i a correr. Sortint de Boxes em trobo en Jordi Mañé pixant… faig una petita broma quan em torna a pasar i em concentro al correr… arribo on está la Maria, les Nenes, els Meus Pares i els meus Sogres… “como vas?” em pregunta la Maria. “Be, però enrampat!” li contesto. Porto rampes a Quadriceps, decideixo respirar bé, veure aigua a cada avituallament, poso el rellotge en mode Pulsacions, faré com he aprés des que em va portar en Quim Iturralde a fer l’Ironman dignament… no pasar de 160 pulsacions… i mica en mica em vaig trobant cómode. A més, m’anima que cada km que pasa veig que el ritme es al voltant de 5’15” … ideal!


El circuit, 2 voltes de 10km on també et creues amb la resta de participants fa que t’entretinguis amb veure Companys i vas prenent referencies dels que et passen o els que has passat… Saludo a Oriol, que está fent un Carreron, a Eloi que intenta pillar-lo, animo a Joan i Mik que van just al Darrere i veig com Mañé amb el seu gran Run m’anima i se m’escapa.



Vaig cómode, arribo a la primera volta, torno a Saludar a la Familia i li dic a la Maria la mateixa frase que a l’Ironman… “en 50’ estoy de vuelta, ahora vengo!”… una mica d’humor em fa animar-me, em distreu… i així és. Arribo al darrer habituallament habent gestionat tota la cursa les rampes, els ritmes i el cansanci.




Coincideixo amb un noi basc… decideixo petar la xerrada amb ell i ell accedeix per fer els darrers 2km de tornada, així ens distraiem mutuament en aquel momento tan dur, quan saps que ja ho tens però les cames comencen a fallar… curva d’entrada al passeig… recta final. Allà están els companys animant-me… veig que baixaré el 5h25’ de l’any passat… faré 5h10’… 


Les meves filles m’esperen per entrar amb mi a Meta… les agafo de la mà i correm entre els aplaudiments de la gent… Meta en 5h10’30” … i fent 1:45’04” per fer 20km de run a 5’15”… Estic molt I molt content. Recordo que fins l’any passat, a totes les Halfs, el meu bajón arribava al Run… baixar de les 2h era un suplici, correr a menys de 5:45 quasi una quimera… ara, no sé perquè, he fet aquest salt qualitatiu. No estic entrenant més, ens al contrari… será l’experiència o que segueixo disfrutant d’aquestes proves. En 3 setmanes espero estar a l’alçada a Logroño.






No hay comentarios:

Publicar un comentario