La mitja Marató de Barcelona sempre te un encant especial,
passen els anys i vagi amb qui vagi té la seva historia, te el seu punt magic! Aquest
any venia amb la incognita de saber que sortiria si cara o creu. Cara, per l’experiència
acumulada amb els anys que m’ha permés entre Halfs, Mitjes i Ironmans fer
aquest salt de qualitat en la meva manera de correr. Creu, perquè vaig estar el
Cap de Setmana anterior al llit amb febre amb la maleïda grip i em va deixar
tan fluix, que l’entrenament de Dimecres amb en Marc per Mataró va quedar en un
intent de correr més de 3km seguits a no menys de 5:20… suant, patint i
marejat!
En Jordi solà ens recull a mi i a Alex Sanz i anem cap al
parking de sota Arc de Trionf. Amb el temps just per trovar-nos allá amb en
Christian, la Sandra Sardina (ve engripada!), el Carles, Lai Montoliu i ens fem
la foto de rigor i a Escalfar. Escalfo poc, perquè ja sé el que toca després,
fer cua per entrar al Calaix. Així que pirem cap al Calaix on ens posem la
Sandra, en Jordi i jo. En Jordi s’ha convertit en una parella de ball meva des
que va entrar al club VO2 ja que correm quasi idéntics. La intención? Ell vol
baixar de 1:40… jo A veure fin son arribo post grip, la Sandra a veure fin son arriba
amb la grip.
Sortida, i any rere any segueixo sense entendre com pot ser
que cada any estic a un calaix mes davanter (enguany 1:30-1:40) i tot i així em
passi 2km adelantant a gent que ni de bon troç faran aquest temps. Just amb el
zig-zag perdem a la Sandra, avui no va! Anem a 4:30, anem cómodes, pujem Paralel,
Entença i agafem Gran Via. Passem el km5 en 23:10.
“com vas?” pregunt Jordi. “Vaig bé, tu?” contesto. “Bé!”…
anem a ritme però per dintre penso que anem aquest puntet per sobre, són 5”-10”
que ja veurem quan els paguem!. Passem per Arc de Trionf, gentada, molta
animació… Carrer Pallars es anar fent “pico, pala, pico pala”… em toca menjar
el Gel, arribem al km10 pujant Llacuna. Segon 5km en 23:05… Em toca menjar,
obro el Gel i é son decideixo aixecar una mica el peu ja que el Jordi em porta
ja massa collat… res, son 5”… em poso a 4:39, 4:37, 4:35 i 4:33 fins arribar a
Diagonal mar al 14 i pujar Diagonal per arribar al Km15 fent els 5k en 23:21…
Just en Girar de baixada Diagonal, torno a pillar a en Jordi…
Em fa mal l’Isquio, just li dic, que de baixada torna a rebifar i em torna a
marxar… Necessito anar al Servei… tinc algo a l’estómac que em molesta i just
passant pel descampat de Diagonal decideixo fer una parada Técnica… son 30” ja
que en el parcial del Km em surt a 5:07… però lo suficiente per haber perdut de
vista el Jordi… Tornem al Pico-Pala… toca la part més dura, la part del Passeig
Garcia Fabia tocant la ronda i arribar fins a la torre Mapfre i girar Marina.
Ara els kilòmetres ja se’m fan llargs, noto que se m’ha acabat la benzina, noto
em falta gas… apreto les dents perquè ja és el darrer esforç… calculo i si
aguanto baixo de 1:40, tiempazo…
Pujant Marina está el Victor, ha vingut amb la bici a animar
i em fa un vídeo, i, sobretot, em fa distreure de la pujada de Marina, em fa
estar més pendent d’ell que de lo molt que estic ja patint. Gir i recta final,
la famosa llarguissima recta que mai s’acaba, que veus arcs i arcs, però fins
que no veus el crono de Meta no saps quan s’acabara. Intento acelerar pero no
puc, això si, ja calculo i faré menys de 1:40 amb Paradinha inclosa… entro a
Meta en 1:39’10” molt content de veure que la Grip no ha pogut amb la meva experiencia!...
una més a la saca i com sempre, disfrutant com un enano!
No hay comentarios:
Publicar un comentario