domingo, 29 de septiembre de 2019

Half Sailfish Ballena Alegre 2019



Aconseguir unificar un Triatló de mitja distancia i Familia sembla un repte important, doncs la Half Sailfish la Ballena Alegre, ho aconsegueix. Si a això li sumes bona companyía i que et surti una carrera rodona, fa que el cap de semtana sigui per enmarcar. Acabar la Half per sota de 5h (anava a fer sub5 tot i els kmts que faltaven de bike i de run) i les sensacions boníssimes que vaig tenir em van fer disfrutar encara més la cursa.

El cap de setmana es presentava com un Cap de Setmana Familiar. Una Half organitzada i amb base operativa al Camping la Ballena Alegre a Sant Pere Perscador, tenia tota la pinta de ser una oportunitat per fer esport i fer finde familiar. Així va ser, divendres a la tarda, recollim les nenes del cole i cap Amunt. Arribada i anem al bungalow, el més allunyat del centre, però super ben equipat. Tinc com a veí en Xavi Espinosa, quina casualitat. Un cop aterrats, anem a veure el Llorenç, nou fitxatge dels Vo2 Team, que ha pujat amb la familia i 2 amics més, Otger i Sergi i les seves families. Tenen els Bungalows junts i ja aprofitem per sopar al porxo mentre els nens juguen…

Sergi, Otger, llorenç i jo al run activació
Dissabte al matí, fem una petita quedada els 4 per fer una run d’activació, correm part del circuit del run de la Half i descobreixo lo maco que es aquella zona, amb el passeig per Castelló d’Empuries i les Runes Romanes. Tornada, esmorzar de luxe en familia al porxo del bungalow i cap a les piscines on hi ha activitats per families i nens, curses infantils. També aprofitem per anar a la platja i acabem anant a dinar al Bungalow entre banyet i banyet. Per la tarda, més piscines amb tota la colla que muntem les 4 families, també quedo amb el gran Patrick Albert per, mentre veiem el Barça, petar la xerrada amb els nens i families. Mes tard cap al Briefing on ens trobem amb Eloi i Joan Aranega dels VO2 Team que pujaven avui. Deixem bicis a boxes i a sopar aviat veient el concert del Tribute a Queen al Pasta Party que demà toca ‘mambo’.

Pasta Party veien Tribute to Queen


Despertador a les 5:45 que no cal que soni, perquè ja estic donant voltes fa estona. Esmorzar, preparar tot el tingladu i anar a boxes xino xano, xerrant amb el veí Xavi Espinosa. A boxes fa molt de fred, he arribat molt aviat, pero em permet passer la madra I els nervis I les sessions de lavabo sense presses. Arriben Llorenç, Otger, Sergi, joan I Eloi (fa la Olimpica pero sortim tots junts)… anem cap a la platja. Erola ens fa la foto de rigor. La imatge es preciosa, está a punt de sortir el sol, pero tinc fred. I més quan entrem Eloi i jo a l’aigua i sortim mulats, s’està millor dintre que fora…


 

Poca espera I arrenquem I com sempre toca intentar fer-se un lloc entre els més de 700 participants. Com sempre arribar a la primera boia és una barreja de lluita, colze, peu, braçada, respira, aixeca el cap, excuma, bombolles… i així, sense poder nedar bé fas el primer gir. Encares la primera recta i tampoco es neda cómode pero veure la sortida del sol no té preu i em fa embadalir. Primera tornada a la platja, ja que son 2 voltes, i sembla que la cosa es va calmant. Primera volta en 16’, molt bé, a la segona ja només toca agafar un bon ritme i anar fent. A mitja volta toco una Medusa amb la ma… baja, amb el canell… foto un bot, pero veig que pica molt poquet i em permet seguir, pero quin sustu!... i ja encaro la platja, nedo alegre pero sense donar-ho tot, l’experiència em diu que he de guardar que ja tindré on treure-ho. Surto en 34’30” que es molt bon temps per mi!

Llarga transició fins boxes, on m’ho prenc amb molta calma, a més a més fa fred. Arrenco a pedalar i començo a pasar gent i més gent. Vaig enxufat a 35kmh de mitja fins que acabem el tram d’enllaç fins al circuit on farem 2 voltes. La primera es reconeixement, no sé per on anirem ni com será, pero mica en mica comprobó que es un circuit molt rodador, a excepción dels trams de curves o els popbles i badens. Vaig aun ritme molt alegre, no baixo de 34-35 de mitja. Fa estona que veig que s’ha format un grup al darrere meu a uns 150m i dono gas perquè no vull em pillin.

Arrenco la segona volta seguint donant gas, i el grup segueix al darrere… fins que els deixo pasar… i em mantinc a 50m mentre menjo i bec… pero el grup es frena… torno a donar gas per pasar-los i tornen a apretar per intentar pillar-me… estic gastant sense necessitat… arribem al km 60 i decideixo que els 18km que queden reservaré cames (el circuit li falten 12km per unes obres)… deixo pasar el grup i decideixo pedalar sense donar gas del tot… i em pasa tot segui unaltre grup. Els dos son advertits per jutges, pero després a boxes no vaig veure a ningún al Penalty Box, potser es l’únic fallo de la organització. I resevant reservant em planto al Camping altre cop on estan la Maria I les Nenes per animar-me. Em veuren com faig la transició i m’esperen al sortir a correr… he fet la bici en 2h16’ a 33,5kmh de mitja per fer 78km.

 

Surto a correr, em paso a fer un peto a la Maria, la Paula i la Laia i al lio. Sortim del Camping dirección el recorregut del dia abans al entreno, dirección l’Escala i noto que les cames em van molt bé, molt lluny de les rampes de la setmana pasada al entreno de transició. Em creuo amb un amic d’en Marc amb el seu tritraje i l’animo i li xoco la ma, debuta en distancia olímpica. Vaig cómode de Cardio i de Cames i miro el rellotge i estic anant a 5:05… i veig que aguantar aquí no es dur.

 

Disfruto del paissatge, disfruto de la cursa, dels anims de la gent, de creuar-me amb Companys i coneguts de cursa. Arribo fins el gir de l’Escala on está en Patrick, faig broma tot demanant fotos pel blog i que no marxi que ara torno.

 

Tornant em creuo amb Sergi I Llorenç, son més forts que jo però la inexperiència els fa estar darrere. Mantinc un bon ritme i em planto a Camping on m’animen les seves families… passo per davant de les piscines i allá están la Maria i les Nenes donant-se un banyito, això no te preu. En pasar per Meta la primera volta está allá l’Eloi, que ja ha acabat,i i l’Arola animant-me… faig broma perquè vaig molt i molt be. El ritme no defalleix, el circuit ara ja me’l conec, vaig fent i disfrutant perquè veig que passo tanta gent com em passen. Animo en joan que ja va cap a meta “En 15’ estàs!”… També a l’Otger, está fort el tio!... Torno a l’Escala o li dic al Patrick ´fent conyeta “que ja no torno més a veure’l allá!”


Sorprenentment estic al km 15 i estic esperant el moment en que em vindrà el baixon i aquest no arriba, segeuxi corrents al mateix ritme desde l’inici, amb les mateixes sensacions, alegre, desofegat i amb les cames bé, crec que els entrenaments de Run de les darreres setmanes amb l’Uri delblanch que prepara l’Ironman m’han fet posar-me a un molt bon to.… Entrada al Camping, has de fer la llarga recta fins al final, temps per dir-li a la Maria que vagin cap a la meta per entrar junts… i així és, xino xano, bé de coco i cos em planto als darrers metres on m’agafo de les mans de la Paula i la Laia per entrar tots junts a Meta en 4:36’41” i amb la sensació que si hagues estar 90km de bike i 1km més de run hagués baixat de 5h perquè encara em quedaba força per el darrer apretón…

 


Final ideal, entrar a Meta i tirar-me a la piscina, veure l’arribada dels debutants Llorenç i Sergi, anar a Dinar tots junts una paellita, comprobar que les nenes s’ho han passat pipa el finde familiar… i a sobre comprobar que amb el temps i entrenaments les curses van sortint bé, es pateix i es disfruta a parts iguals… que més es pot demanar?!... Doncs amb aquesta cursa donem la Temporada 2018-2019 per Finiquitada…

Finisheras amb Joan Aranega

No hay comentarios:

Publicar un comentario