Com passen
els anys… 9ª. Participació a la Mitja Marató de Barcelona. Semblava ahir
el 2011 quan vaig debutar a aquesta cursa lluitant per baixer de 1:50’ (1:49’45”)…
i 9 participacions després, ja soc un expert, faig la mitja en 1:35’19” i amb
la sensación d’haber pogut apretar al final per baixar aquests 19”… pero avui
amb la sensación de la faina feta en dos sentits: per un cantó, ajudar a el meu
Amigüito Marc Català a feer el seu MMP, i per altra seguir en la preparació per
la Marató de aquí a un mes.
Es repeteixen les dinàmiques de sempre. Quedada amb els
Amics i Companys del VO2TEAM que fem la cursa. Aquest Any, Pol Badia a pel
1:20; Joan Basseda llebre de Gonzalo a pel sub 1:30… i Ruben Monmany, Marc
Català i jo, a fer el MMP d’en Marc. Uri es Baixa per malaltia.
Jo, segeuxo en la planifiació que el meu company i amic
Oscap Pastor @bichopalo m’està fent per la Marató. Avui toca fer 1:35. Hem
calculat i en Ruben ens portarà a 4:30 i al 10-15 ja veurem com anem… i a veure
si en Marc Baixa el su 1:37.
Ens ajuntem al Calaix i sortida. Ja ens coneixem el circuit
de memoria. Km 1 i 2 molta
gent i intentar agafar ritme i escalfa I no gastar massa esquivant gent. Km
3 I 4 Paralel I Entença, tram en pujada, les pulsacions et pujen, anem clavant
els parcials i falta aire. Km5 Gran via, serveix per agafar aire, primer
avituallament i toca agafar ritmo crucero. En Monmany al davant i Marc, jo i un
amic de Marc, en xavi a roda. Va una mica mes rapid de 4:30, de fet portem les
llebres de 1:35 a 50metres i ens serveixen de referencia… em noto que no vaig
alegre del tot. De fet en algun moment els hi dic “em porteu callat, cabrons!”…
cosa extranya en mi!
Km 6 i 7 i
arribem a Arc de trionf. Encara anem amb molta gent al voltant, es nota
que cada cop es més masiva la cursa. Km 8, 9 i 10, Carrer Pallars… i comento
que del 10 al 15 podriem aixecar una mica el peu! … i just quan jo començo a
fer la goma, en Ruben, que ens ha portat fins aquí, pensa que no te ganes de
patir més i aixeca el peu. Em quedo sol amb en Marc, que es trova bé i valent i
de fet se m’escapa. No vull cremar-me, començo a coneixe’m molt bé i decideixo
aixecar aquesta mica que em permeti agafar el meu ritme…
Fem diagonal Amunt i diagonal avall, amb el pensament al cap
de seguir a ritme alt, pero sense pasar-te… en el gir de Diagonal veig el Marc
ja lluny. Ara toca pensar en els meus entrenos per la Marató, en concentrar-se
en la respiració, el ritme, el cos, les trepitjades… i arribem al tram del
costat de la ronda, km 17-18. Em començo a notar bé, el darrer gel sembla haber
entrat bé. Em pasa la Slivia, la animo, m’ajunto amb ella i de cop, veig que
tinc en Marc just a 10 metres!
Arribo al seu costat i sento un “deixa’m!”… tinc dos
opcions, fer.li cas i seguir… però tot i que aquest cop no ha explotat, si veig
que esta de baixada… Faig la segona opció, quedar-me per ajudar-lo… pero primer
m’espero un parell de minuts abans de donar-li la xapa!... Quan ja ha assumit
que em uqedo em poso davant, tenim el vent de cara i començo a animar-lo intentant
no pasar-me de pesat.
I després,
BBQ per celebrar-ho a casa, I per celebrar el naixement d’en Luca Tapia Spà! ;)
No hay comentarios:
Publicar un comentario