Duatlo de Cabrils 2014

Per acabar l'any sempre esta al calendari la Duatlo de Cabrils. Al costst de casa i amb un recorregut que conec i que no es dels mes exigents.

Enguany molt poca participacio tant VO2 com en general... 200 participants. Com cada any pujo pedalant, un dels avantatges. Un cop alla, saludo a coneguts i amics i em reuneixo amb Xavi Mas... Que fara de fotograf i llebre a la bici de Ricard Cesari. Tambe arriba la Marta, que debuta a un Duatlo.

Sense quasi escalfar, anem a la sortida... Briefing i a correr. Dos voltes a un circuit que ja em se de memoria i per tant, se on aguantar sense caminar... Vaig com sempre a la part del darrera... Fem la primera volta i veig en Santi Pellejero animant!

A la segona volta, per primer cop en anys, aconsegueixo arribar fins a dalt sense caminar... Bones noticies.

La transicio per agafar la bici la faig molt i molt lenta... Em lio ja que he deixat els gels i menjar a dins la bossa... Pardillada!... Fins i tot arriba la Marta a Boxes que encara soc alla!

Surto amb la idea de menjar a la pujada de la Mutua... La faig amb el pensament dels 10' que triga corrents en Lanuza fins a dalt i ni voig el pillaria... Aquest tio es un galgo!

Baixada molt rapida a Argentona per fer la pujada del Burro. Vaig fent i fins i tot passant a gent. El dia que la vaig fer entrenant la recordaba mes dura... Baixem una mica i empalmem la tercera pujada fins a dalt... Per tornar a baixar per pista a Orrius.

Em sento comode sense corriols i fins i tot la darrera pujada de tornada, que es la mes dura, la vaig fent sense patiment. Enguany no es puja a les antenes i es nota.

Curiosament on pateixo mes es a la baixada final de la Hipica de Cabrils. Terreny trencat i pedregòs que faig molt poc a poc i tensionat.

Arribo al tram final de correr. Ja esta com sempre animant-me, la Maria amb les pekes i amb el meu germa i els meus pares... Enfilem riera amunt i les cames no em van... Prefereixo caminar 50 metres per recuperarles... I un cop agafat oxigen... Amunt...

A la baixada final, tot i anar molt content i be de cardio, ja em noto els cuadriceps carregats i un Isquio avisant. Recta final.. La Paula corre cap a mi i l'agafo de la ma per entrar amb ella en 2:09' a 11' del Cesari (que no habia dormit) i amb 9' amb la Marta que guanya a la categoria Sub23.

Un cop a meta... M'espero per fer-me la foti de rigos amb en Bosco dels Piris ja que em va tocar en el Sorteig l'Estudi Biomecanic a Cyclist Lab... Bona Manera d'acabar un gran any!