Canicross Argentona

La vida son experiències. En el món de l’esport no es pot ser diferent, i per tant s’ha d’anar buscant noves vivencies. La Cursa Canicross d’Argentona Organitzada per la BurriacXtrem va ser una nova manera de veure el Trail y la muntanya. Aquest cop acompanyat de la meva ‘nevoda’ Lola, una Border Collie de 6 anys.

Ja l’any passat, entrenant per la BurriacXtrem, vam veure un noi corrent amb el seu gos i ja ens va estar comentant això del Canicross. Mai més he sabut d’això fins a 3-4 setmanes de la cursa,quan en Jordi, un pare de l’Escola, em comenta que farà la Canicross d’Argentona amb la seva gossa. Això m’anima a buscar información al respecte. I de sobte, l’Alice, una mare de l’escola, també em diu que s’ha apuntat. Doncs “potser la faré amb la Lola, la gossa del meu cunyat!” vaig dir-me.

Dos setmanes buscant un arnés pel Wallapop i res de res. Tampoc volia fer una inversión sense saber com aniria. Fins que a través d’en Santi i la Carla em posen en contacte amb en David Estruch (organitzador de la prova i el noi que m’havia trobat l’any passat corrents amb la gossa). Quedem un dia per entrenar amb els gossos i probar com va… em deixa un arnés i vam fer el reccoregut de la cursa de 7,5km. Va ser molt divertit, en 57’ ja ho teniem enllestit…. I la Lola sembla que no té fi, excepte els primers 5’, després va correr sense problema i en acabar encara tenia ganes de jugar!... doncs m’apunto a la cursa.

Diumenge al matí, quedo aviat amb en Jordi per anar amb temps, veure l’ambient, pasar el control veterinari, dorsal,… i mica en mica comencen a arribar gossos. Arriba també el Raul Estévez a qui he liat per fer-la també. 97 participants van fer que la Lola, molt poruga, mica en mica anés amagant la cua. Un trote d’escalfament i semblava relaxada. Anem als calaixos (al Canicross se surten en calaixos cada minut de 8-10 gossos, per no liarla a la sortida)…

Som el darrer calaix i ens toca sortir. La Lola als 15metres es para… crec que va pensar i olorar que anavem cap a un camí on havien anat 80 gossos més… no la veie molt convençuda. L’animo i intento arrencar a córrer. A més el primer tram es tot pujada. Vaig a tope de pulsacions, perquè cansa pujar, perquè em passo tota l’etona animant a la Lola… però cada X temps es parava… El circuit es maquíssim, una meravella per correr o passejar amb la familia… Pero la lola avui no vol correr, la porto el 80% del temps al darrere i em fa cosa tirar d’ella així que no vaig a un ritme gaire alt… avui no em cansaré gaire!... i comprobó que hi ha gossos als qui si vol seguir i d’altres que a la que els veu es frena…

I sense adonar-te’n ja estem a la darrera baixada i arribant a meta. Faig 1h03’… però el temps és el de menys. M’ho he passat genial, he descobert un esport maquíssim… ara caldrá veure si repeteixo amb la lola o em busco unaltre soci per la propera al gener a Alella.