Duatló Indòmit 2017

La Duatlò Indomit de Llavaneres organitzada per Bestrail era la meva tornada a les Curses post intento de Ironman. Després d’un any dedicat i concentrat al gran repte, volia tornar a disfrutar del Divertimento que suposen les proves prop de casa, proves amb companys i amics, proves que amb un minim de preparació les disfrutes, que es el que jo sempre persegueixo, disfrutar.

Així, per calendari, una Duatló de Muntanya a Sant Andreu de llavaneres era ideal. M’apunto amb en Marc Catala a una cursa que ja vaig fer fa 3 anys, maca, curta pero intensa… 5 kilomotres de trail, 20 de Btt i 2,5 de Trail altre cop, que em fa començar a tenir petits objectius per no perdre la forma a l’hivern.

Després de pocs entrenos de trail i menys de Btt, diumenge al matí recullo el Marc. Han canviat l’hora així que hem dormit més. Arribem amb temps de sobres per agafar el dorsal, saludar els companys Eloi, Daynel i Laia que també fan la cursa, saludar a coneguts. Petotns a la Laia montoliu companya d’equip i organitzadora a Bestrail de la cursa… Escalfem una miqueta, poc… i cap a la sortida.

Ens posem al darrera, anem a disfrutar i punto, però només donar-se la sortida ja veiem que tocarà… ritme molt alt, pulsaciopns molt altes i gas!... Els primers 2km de pista pujant els fem a un ritme de bojos, vaig a 180 pulsacions, anem Marc i jo junts corrents al costat d’un nen de uns 10 anys… no vegis com corre!... ho estem donant tot fins arribar a una Pared Vertical…que ens permet agafar aire, però que mica en mica va fent-se dura, costa fins i tot pujar… Un cop a dalt, es planeja i en Marc i jo seguim donant-ho tot fins que pillem a l’Eloi. 

Baixada fins a boxes per pista on en comptes de deixar-nos anar, el que fem es seguir apretant el cul… Arribem tots 3 junts a Boxes per fer en 30’30” els 5,9km… a 5’06”… molt rapid.

A la transició, m’ho prenc amb calma I ho veig, ja que quan surto amb la bici, veig en Marc, Eloi I Jordi Miras a uns 500 metres… osigui molta calma!... No em preocupa, ja que sé que patiré, m’han dit que la Bici es molt dura, per lo que vaig previngut a deixar pasar molta gent… pero els primers kilometres per la riera de Llavaneres veig que em pasen un parell i jo a ells… pista ciclable, trams de soora tipus platja, però de momento res complicat i vaig fent i disfrutant. Fins i tot a les baixades, que son una mica tecniques, vaig fent, poc a poc… fins que en un petit corriol se’m posa la roda dins i caic… pero molt poc a poc, perque ja l’he vist venir!... jejeje anar previngut i poruc es el que té.

Comença una segona part de pujada en pista, molt dura, però que el meu estat de forma actual em fa fer-la sense problema… només he de posar el peu a terra en uns petits trams al bosc on més per técnica que per força no ho puc pujar… Encarem la baixada cap a boxes ja veient que no sortiràn els 20km, ja que segons la organització van haber de retallar per no coincidir amb una caminada popular… arribo a Box amb 1:07’02” per fer 14,5km… i veig que els meus companys encara no han arribar, bon simptoma.

Toca fer el 2n Run… aquí si que toca donar-ho tot, ja pujant, veig Eloi, Daynel i Marc que están enfilant la baixada a Meta… doncs no m’han tret tant!... això m’esperona… el Segon Run es sencill… pujar per la pista fins un petit tram empinat per la riera… i encarar la baixada fins a Meta pel cantó de la riera… tot plegat molt maco… corro bé, lluny de les rampes que tenia fa 3 anys al mateix lloc. Sens dubte el meu cos ha canviat, estic millor… entro a Meta Alegre sota els anims dels meus companys per fer 1,9km en 9’10” a 5’01”… acabo en 1:48’49” a 7 minuts dels meus companys i havent disfrutat d’un matí d’esport!... Ready to more!