Resum Esportiu Rictopu 2017

 El 2017 era el meu Any, era l'any de l'Ironman... i que pesat que m'he posat amb el Ironman dels Nassos!... els que heu estat a prop meu ho heu sofert de valent!

Però comencem pel principi, el GENER... Per escalfar motors, la Duatló de Granollers al Circuit de montmeló... ideal per estrenar el Traje molón de llarga distnacia que m'havia d'acompanyar durant moltes hores i kilòmetres. Participo a la Categoria Open amb ritmes alts de 4 i poc el km i 32 de mitja a la bici... un bon estreno!

El FEBRER comença amb unaltre divertimento, la Duatló per Equips d'El Prat... Es la manera de disfrutar de la única cursa per equips de l'any i d'un gran ambient.

  La setmana següent ja comencem a anar en serio amb La Mitja Marató de Barcelona, on ja porto setmanes veient que amb sacrifici, constancia, bons consells i continuitat les coses surten… i la Mitja Marató de Barcelona va ser una mostra més, Millor Marca Personal amv 1:37’43”… algo inimaginable fa uns anys. I a això li he de donar les gràcies en gran part a l’equip VO2 Team i els meus companys, que m’animen, m’ajuden i em guíen.

MARÇ, la Marina Trail. Torne-m’hi amb les curses de casa… i com m’agraden… Marina Trail, sortir caminant de casa cap a la sortida, veure a molta gent coneguda… i Disfrutar del Maresme lliure i Tropical. Entro a Meta en 2h27’16”… doncs estem prou bé per no haber tocat la Muntanya aquest hivern.

ABRIL: Hi Ha curses a les que els hi tinc un “carinyu” especial… i una d’aquestes es la Duatló de Vic. Va ser una de les primeres proves de transicions que vaig probar quan vaig començar en això del Triatló. Per calendari es el final de l’hivern, es el final de la Btt i el primer morenu de l’any. Una distancia una mica més llarga que les Sprint i amb un circuit de bici amb 2 portets i exigent, a més de ser precios. Baixo temps de l’any passat fent 1:55’51”

El dia de Sant Jordi descobreixo aquest nou esport que es diu SwimRun. El meu Debut al SwimRun Costa Brava sense cap mena de dubte una de les proves esportives més maques, impressionants i boniques que he viscut mai… nedar i correr de forma alternativa per parelles desde Calella de Palafurgell fins a Platja d’Aro per fer 21km (18,5 de Run i 2,5 de Swim) és quelcom que recomano a tothom…

MAIG: Triatlí Half de Bilbao... Cura d’Humiltat, Bocats de Realitat o Apendre per el Futur… hi ha moltes maneres de catalogar la meva participación al Bilbao Triathlon. El cert es que, tot i haver patit molt, pero que molt… m’emporto moltes mes coses positives que negatives i es el que em porta a seguir treballant, entrenant i disfrutant d’aquest esport... pero el Cap de setmana amb els company d'equip i el Run final patint amb en Marc Català i l'entrada els dos junts a Meta quedarà als records de la meva vida.

Sempre es diu que després de una dolenta, s'ha de trovar una de bona... doncs el Triatló Sprint de Mataró, al cap de setmana següent, va servir per tornar a trobar les bones sensacions, després del patiment de la Half de Bilbao. Cert és, que no hi ha punt de comparació entre la Distància Sprint i la mitja Ironman, però a nivell personal, motivacional va servir per corroborar que estic fent les coses bé, i que lo de Bilbao va servir per apendre coses, però no per venir-me avall.

10 de JUNY... Zarautz...Zarautz es un abans i un després, son d’aquelles proves a la vida que et marquen per sempre. Ja me n’habien parlat, però el que es viu al Triatló de Mitja Distancia de Zarautz es molt difícil d’intentar explicar en paraules… ho té tot, una entorn natural meravellòs, un ambient inigualable, una organització entregada… si a això li sumes anar en Familia, amb amics i companys de l’equip fa que no es pugui demanar mes… be si, que et surti una bona cursa, i així va ser!... total, que torno amb el desig de tornar a entrar a les inscipcions de l’any vinent.

18 de JUNY ... la 3 NACIONS:  Desde ben petit sempre he anat a la Cerdanya. La Cerdanya sempre ha estat un lloc especial per a mi. I ara, que faig més esport que mai, ja miro les carreteres per on paso o les que recordo com fites per assolir a dalt de la bicicleta… Doncs la 3 Nacions va cumplir un dels petits somnis que tenia, fer la Volta desde Puigcerda, la Seu d’Urgell, Andorra, Port d’Envalira, Port de Puymorens i tornada!... si assobre ho fas amb en Ruben monmany, company d'entrenaments i fatigues... millor que millor! Ens plantem a Meta en 5h.30’ amb 27’ de parades…  però el més important: Amb una sensació inmensa d’haber disfrutat com a enanos de la ruta, dels paisatges, de la gent, del ciclisme en general!

JULIOL: Com sempre, fer la Cursa de Premia per mi es un regal, correr pels carrer del Poble que m’ha vist néixer, els carrers on m’he criat és una meravella. I encara disfruto més, ara que practico de forma habitual aquest esport. Ara, sóc jo el que la fa i la disfruta, fins i tot sóc jo el que es planteja que fer un 10k és poca cosa, massa rápida per els repetes que estic preparant, però és com un dia de festa entre amics i coneguts... 44’36” el 61 de 204… 10km a 4’28” de mitja.. noestá gens malament!

SETEMBRE: Després de Mesos d'entrenaments i sacrificis, l'IRONMAN BARCELONA. Crec que tots els que em seguiu ja sabeu de sobres el que va passar, però el resum es que vaig disfrutar al llarg dels mesos d'entrenaments amb companys i amics. M'he posat en forma com mai, he gaudit de neda, he disfrutat eanant en bici i, fins i tot, m'he sentit cómode corrents...El dia de la cursa m'ho vaig passar bomba... llàstima que un petit error ho tirés tot pel terra... però l'nay vinent hi tornarem amb més ganes, més força i coneixent el rival, el cos i la ment...
http://ricardtorres.blogspot.co.uk/2017/09/ironman-barcelona-2017.html

OCTUBRE... Duatlò de Muntanya Indòmit, la meva tornada a les Curses post intento de Ironman. Després d’un any dedicat i concentrat al gran repte, volia tornar a disfrutar del Divertimento que suposen les proves prop de casa, proves amb companys i amics, proves que amb un minim de preparació les disfrutes, que es el que jo sempre persegueixo. Corro bé, lluny de les rampes que tenia fa 3 anys al mateix lloc... Sense dubte el meu cos ha canviat, estic molt millor…

NOVEMBRE: BurriacXtrem. No pot faltar al calendari de qualsevol aficional al Trail del Maresme, arriba just finalitzant la temporada de Triatlons o començant la temporada d’hivern. Al costat de casa i molt ben organitzada, és un classic. Enguany, va pasar a 28km, que ens els plantejavem amb els company Ruben monmany, Marc Català i Gonzalo Cadillach com una passejadeta pel bosc!... Anar tots junts i anar a disfrutar!... Arribo content de fer avui de motxilero del Marc… amb qui tenim aquesta relació d’anar salvant-nos mutuament a les curses… en Gonzalo ens ha tret 5’ i en Ruben arriba 10’ darrere… cansats però habent disfrutant moltíssim d’una cursa que no ha de morir mai!

DESEMBRE:  Crec que no pot haber una millor cloenda a una temporada. Fer la meva millor Marca Personal a la Mitja Marató de Mataró suposa un premi a una temporada llarga on m’ho he treballat desde l’inici amb l’Objectiu del Ironman Barcelona i on aquests maleïts 6km per ser finixher m’han portat de regal una motivació extra per aquest tram final. entro fos… però amb una alegría inmensa… 1:34’26” … 3’ i mig menys que el meu anterior Record… estic molt i molt conent… ara ja puc dir que sóc gran, perquè baixar de 1:35 ja son paraules majors… em ve a la memoria el 1:55’ de la meva primera mitja. Estic de Subidón. Quina millor manera d’acabar temporada!

I s'acabó per aquest Any...

138 km de SWIM que m'han suposat 80 sesions i poc més de 46 hores.
4.636 km de BIKE en 168h. i mitja i 79 sortides.
1.503 km de RUN en 143 sesions per fer més de 135 hores...

Moltes hores, mols kilómetres... pero m'ho he passat genial... el 2018 no sé si més ni millor, però ho intentarem!