Doncs sembla que la feina va donant els seus fruits!... Anar
amb 6 kg de menys al cos (gracies a Laia Cuevas tot i que no segueixo a
rajatabla la dieta!)… tenir un ritme d’entrenaments constants (no molts, dos dies
a la semana!), venir d’una Tardor de Trail (m’ha donat el punt de sacrifici!)…
i arribo a la Mitja de Mataró, la que Estrena la Temporada, i em poso al 1:44’11”
… a 41” de la MMP a la Mitja de Barna de l’any passat… si treiem el temps que
perds a la Pujada de Sant Simó… voilà!... i el millor de tot, com ha anat la
cursa i les sensacions posteriors!
Com cada any, logística de Cotxe per anar i aparcar al
centre de Mataró… enguany, anava amb el Ruben montmany, en Karamo i en Toni
Serra (que debitaba a una mitja)… un cop a Mataró, trobada amb els membres de l’equip
VO2 que feiem la prova… Rai i Aida, Basseda, Montesinos, Jordi Pujol & Mar…
fa una mica de Fred i comentem la táctica a seguir…
Avui seré la parella de Ball d’en Ruben, te molt bon temps a
Mitja (1:38’), encara no ha arrencat la pretemporada i em retindrá perquè no m’hipermotivi
a la sortida i porti un Ritme constant de 4’50” tota la cursa… Anem al cotxe,
deixem la roba, escalfem una miqueta amb en Jordi Pujol i cap al Calaix de
sortida.
Arrenquem entre la gent, intentant agafar el ritme promés…
el tram inicial és nou, anem direcció Argentona per un constant puja baixa que
a mi se’m fa amè… Vaig alegre i cómode i retenint-me, sempre mirant el Ruben i
la Llebre del 1:45’ que la portem al darrere… Km5 en 0:24’37”
Del 5 al 10 arriba la baixada fins al Port… i segueixo amb
la sensació que podría donar més, però avui toca fer cas al Ruben i quedar-me a
un ritme constant. Em dedico a anar cridant i animant els amics i companys com
en Victor, el Sergi Garcia, en Basseda, en Pujol, en Montesinos… Passem el km10
en 48’54” i arribant a la rotonda de gir veig que el Ruben es despenja… em
sembla que algo té (després em comentará que tenia mal al Taló d’aquiles).
Porto l’Alex Comella amb un parell d’amics al davant i m’ajunto a ells. Veig que
porten el ritme constant que vull…
Arribem a la Nacional-II, potser el tram més aborrit… l’Alex
i jo seguim amb el ritme constant i depenjem els seus amics. Ens toca fer-nos compañía
i ens anem motivant entre nosaltres i el que anem creuant. Passem en Karamo,
que va molt clavat… i en fer el Gir de Tornada enganxem en Bienve… tiet dl meu
cosí i un classic de l’Atletisme. El ritme no decau, arribem al KM15 en 1:13’27”
però en l’habituallament, en Bienbe ens perd conva i el deixem enrrere… ha
estat un plaer compartir kilòmetres amb ell!
Ja començo a notar el cansanci, l’Alex m’anima, ja no podem
defallir!... i sorpresa… adelanto en Marc Roca (no sabia que la feia!)… ara ja
només queda anar fins a la Laia l’Arquera… em plantejo que son 3 series de
2.000m … anar, tornar i pujada final… i així em serveix de Motivació…
Arribem al 18 i li dic a l’Alex que em quedo… va fort i jo
vull recuperar per la pujada final, passo de 4:50 a 4:58… suficient per agafar
aire i encarar la Pujada de Sant Simó… que se’m fa molt i molt dura.. no vull
caminar, pero em costa més del que em pensaba… fins que arribem a la Ronda
Cervantes… això ja està fet… pujada final i miro el rellotge… no he fet cálculs
en tota la cursa i me n’adono, en arribar al parc que estic més a prop del meu
millor temps que del 1:45’ … motivació extra per apretar una mica i entrar
super content en 1h44’11”… el que deia… amb la sensació que en una cursa plana,
seguint entrenant com ara puc baixar el meu temps… a Granollers o a Barcelons
ho intentarem!
No hay comentarios:
Publicar un comentario