Em vaig apuntar a la
SantJaumenka de premia de Dalt feia molt de temps. Com sempre dic, les curses
del costat de casa s’han de fer totes i aquesta encara no l’habia tastada. Fins
a darrera hora no sabia si marxaria de pont de Sant Joan, així que tampoco sabia
si la faria. Tota la setmana de descans després de la Half de Logroño i al
final, ens quedem a Premià, així que la faré.
No sé que em trobaré i de fet no estic gaire mentalitzat a
fer-la, la cursa es a les 8 del vespre i passo el dia entre piscina, platja i
passeig amb la family… de fet recullo el dorsal a les 5 de la tarda per poder
apurar fins a darrera hora per anar a la sortida. Al final, la Maria i les
nenes m’acompanyen a la sortida. Arribem 15’ abans, temps just per saludar a 4
amics, en Ferran Moreno, la Iris i en Diego, Oscar Martienez i Barroso, trovar-me
en Javi Castro i els Lluisos i a escalfar… aviso a ma Tieta que passem per
davant de casa seva perquè tregui a la meva Yayona al carrer…
 |
| Baixada cridant a la Yayona! |
No som molts però hi ha molt ambient al Sant Jaume, he
revisat el circuit al mapa, però em diuen que ha canviat una mica… intención,
baixar de 50’ ja que m’han dit es un trencacames. Sortida, i ja és un exemple
del que será la cursa, fem unes voltes pel casc antic de Premià de Dalt entre
carrerons, pujades i baixades i surto escopetejat intentant seguir en Diego.
Passem per davant del Sant Jaume I ja comença el circuit de
veritat, Carretera de Premià de Dalt a Baix… mola ser pocs perquè veig al Fons els
primers i no vaig gaire enrrere, encara! Al Fons, veig a ma Tieta i la Yayona i
començo a cridar com un boig… no te preu els crits de la meva Yaya desde la
Cadira de rodes aixecant els dos braços per animar-me… m’emociono, però
rapidament gir a la dreta i pujada forta de 50m… i després una baixada i cap al
barri de la Pisotella, carrers de cases amb constants girs i res pla.
I la cursa es resumeix en això, en carrers i mes carrers, on
apretes a les baixades i intentes aguantar a les pujades… tot i així la primera
meitad tendeix a baixar. Passo el km5 en 21’45”… a veure on pillaré el globazo.
Pel camí, en Gamell, animant-me al qual li contesto a cada cantonada que me’l
trobo “vaya emboscada de cursa!”… escolto que porto en Ferran Moreno poc
darrere, el meu objectiu era seguir-lo… pel km 7-8 aixeco una mica el peu, vull
agafar aire perque hem d’acabar pujant al final… em Passa en Ferran i decideixo
no seguir-lo per no reventar…
Tornem per la Carretera de l’enllaç, i quan em pensó que ja
entro a meta, gir a la dreta i rampa Amunt per un carrer sopresa… son 100m pero
que dur es fa… i després ja baixada fins al Parc de la Fabrica, on em torno a trovar
a les nenes i la Maria cridant-me… gir riera Amunt un parell de carrers més i
arribada al Sant Jaume en 44’34” per fer 9,7km a 4’36”… not bad!... comprobó i
he fet el 26è de la classificació, crec que mai he quedat tan endavant, també
per la poca gent que hi ha, pero mola!...
Cursa Agònica, una emboscada constant però alhora molt
divertida… en 2 setmanes la cursa de Premià i primera Meitat de l’any finiquitada!
No hay comentarios:
Publicar un comentario