Infinitri Half Peñiscola 2026

Molt i molt content!
Aquest és el resum de la meva 24a Half i la meva 3a participació a l’Infinitri Half de Peníscola.

L’explicació? Actitud, constància i experiència.

L’actitud no es negocia, és un multiplicador que sempre suma, i de moment segueixo disfrutant i gaudint de fer esport… i que duri.
La constància ve donada per seguir al peu de la lletra els entrenaments que, des de la mateixa web d’Infinitri, anaven penjant setmana rere setmana. Des de Nadal, gràcies a una bona conciliació familiar i laboral, cada tarda he pogut fer els entrenaments que tocaven i m’han posat en un estat de forma ideal.
I l’experiència… 24 halfs fan que, tot i no perdre-li el respecte a la prova, ja sàpiga què hi ha. A més, Peníscola ja me la conec i sé on és el divertimento i on està el “patidisfrute”.

5:23’44”… un tiempazo, amb molt bones sensacions, i deixant en molt bon lloc el meu debut amb els colors del Tri+9. Arrenquem!

Cap de setmana d’enamorats, la Maria i jo, ja que les nenes es queden a Premià perquè tenen els Campionats Socials del CEM Premià (per cert: Paula 1a infantil i Laia 2a aleví!).
Vaig a Peníscola perquè havia d’anar a Oropesa amb el Rubén Eslava, però la boda de la cosina de la Maria coincideix i, per tant, vaig haver de vendre la plaça al Néstor i apuntar-me a Peníscola.

Marxem divendres en acabar de treballar, a les 15 h. Ens plantem a mitja tarda allà, ja que està just després de passar el Delta. Arribem al pis que hem agafat dins del Castell per tenir-ho tot a prop i còmode.
Visita a la carpa d’Infinitri a recollir dorsal, on em trobo amb la Carmeta i l’Àngel (excompanys del VO2). I a passejar i sopar al Jardí dels Artistes!

Dissabte és un dia molt tranquil: llevar-se sense despertador, esmorzar amb calma i passeig fins a la platja per prendre el sol, disfrutar d’un bon llibre i d’estar tots dos sols en parella.
Acabem dinant a La Taberneta, restaurant també molt recomanable dins del Castell.

La tarda arrenca amb el Barça mentre la Maria fa la becaina… i ja arrenquen els nervis, perquè toca anar a deixar la bici al box. Un altre passeig, sopar la tradicional pizza pre-cursa i aviat cap a dormir, que demà s’ha de matinar.

Com sempre dic, el pitjor moment és diumenge a primera hora: despertar-se pels nervis sense despertador a les 6 del matí, esmorzar les dues torradetes de melmelada amb un cafè i anar cap al box, encara de nit, a deixar tot el material. Fa fred, és el moment de tensió i mandra.
Tenir el pis a prop fa que pugui tornar, anar al lavabo i posar-me el tritraje i el neoprè amb calma.

La Maria i jo anem cap a la platja de sortida… quin pal tirar-se a l’aigua de bon matí! Sense escalfar, vaig al calaix on em trobo amb la Carmeta i la Lídia. Quatre bromes i a esperar sortir amb el rolling start. Enguany no soc l’últim en sortir, com fa dos anys amb el Rubén!

Els primers metres no cobreix, així que correm i saltironem fins que toca nedar. Fem la volta al Castell, ja m’ho conec. L’aigua està freda, però als pocs minuts ja no. Passem molt a prop del Castell i sé que allà està la Maria… em paro, la crido i la saludo. Té el cel guanyat!

La natació es resumeix a arribar al vèrtex del Castell i fer tot el llarg del port. És molt llarg i agafo un ritme de creuer molt concentrat, tant que a moments m’adono de com soc capaç de deixar la ment en blanc i anar fent.

Cada 500 metres el rellotge em va marcant i em serveix de referència; només m’he de fixar a no desviar-me gaire. La part llarga es fa llarga, i en girar per entrar al port tampoc és tan curta com em pensava. Però vaig fent, em trobo relativament còmode i sense desgastar gaire. Entrem a transició… allà està la Maria animant-me! 36’19” a 1:56/100.

La T1 comença mirant el rellotge, perquè toco el LAP i no salta a transició… però vaig a la meva. Neoprè fora, mitjons, sabatilles, casc, dorsal i bici. Cap a fora. Vaig tocant el LAP mentre surto i no canvia… doncs res, a pedalar!

El circuit de bike són 15 km pujant fins a Càlig, i allà dues voltes a un circuit de 30 km. Estreno la meva nova Megamo Rise. Veig moltes cabres, però crec que, pel tipus de circuit i per la il·lusió que em fa la bici, és molt més disfrutona.
Vaig avançant gent i disfrutant. Al pla o a les baixades és molt aero i no em penalitza. Segueixo la meva planificació de menjar i beure: Maurten, guaiaba i IsoGel 226, tot al peu de la lletra. És la part que més m’agrada.

Em passen els pros com avions. Al gir veig que la Carmeta va darrere meu a 1 minut. Fem la primera volta del circuit a més de 30 km/h de mitjana, molt bé. A la segona volta controlo pulsacions i pujades per no passar-me. A poc d’acabar, em pilla la Carmeta. Comentem la jugada i anem junts fins a Peníscola, amb vent de cara. Li faig la broma:
— “Sortiràs a la crònica del blog!”

Arribem en 2h52’56” a 31,8 km/h de mitja. Ara toca la T2 i veure com anem de cames.

T2 superràpida: altres anys quasi 5’, avui només 3’. Estic concentrat. A veure com va el córrer!

Arrenco el run. Conec bé el circuit i he entrenat per pulsacions, així que poso el rellotge a 150–152 ppm. Sortim 4 km cap al nord i 4 de tornada. Agafo ritme còmode amb les noves Kiprun RC9000. Xino-xano.
Els primers parcials són bons: 4:50, 5:05, 5:05, 5:06, 5:09. Amb l’aire de cara, s’aguanta millor la calor.

Em creuo amb la Carmeta, que la porto just darrere. 5:13, 5:14, 5:14. Passem pel box i encarem la part sud amb pujades i baixades. Aquí toca no patir ni rebentar.

Oblido ritmes, disfruto del paisatge i vaig molt còmode. Sé que són 2,5 km d’anada i 2,5 de tornada, amb avituallament al mig per veure i mullar-me el cap. De tornada, allà estan la Maria i l’Àngel animant. Quin luxe tenir suporters així!

Torno al passeig: del km 13 a meta, compte enrere. Ritme còmode, pulsacions i xino-xano. Els parcials baixen una mica: 5:18, 5:22, 5:24, 5:25, però no em preocupa. Al gir veig que la Carmeta no em pilla (després sabré que tenia l’estómac girat)... darrer gil, 4km i META!

Faig càlculs… baixo de 5:30 h. Brutal. Només queda disfrutar dels ànims:
— “¡Vamos, Gómez!”
Qui és aquest Gómez!? 😂 Resulta que és per portar un tritraje prestat de l’Oriol Gómez del Tri+9… ja ho tinc interioritzat!

Tram final amb pujadeta empedrada fins a la Plaça Santa Maria, una de les metes més maques. Allà està la Maria. Ens parem, petó i cap a dins.

Mitja en 1:50’32” a 5:20
Meta en 5:23’22”
531 de 1200 i 64 de 164 veterans.

Molt i molt content.

La Mitja del Maresme 2025

 

El meu Blog ja ho diu, Apuntar-se a totes disfrutar-les totes… i la Mitja Dani del Maresme a Premià és un clar exemple… i cada any que passa, encara més!... us ho desenvolupo mentre us explico com va anar la 2ª. Edicio de la Mitja Marató més plana de catalunya a Premia de Mar.

Era una cursa que no la tenia anotada al Calendari, ja que sempre depenc de Competicions denatació de les nenes, aniversaris, events socials, etc… i tot i coincidiramb la Cursa de la Dona i la Burriac Extrem, no la tenia anotada… crec que perquè inicialmente la Maria anava a la Cursa de la Dona de bcn i jo em quedava a casa amb les nenes… però fa un parell de setmanes, la Maria s’enxixaamb les del Gym, ma cosina, etc… per fer la Cursa de Premia i veig la mevaoportunitat d’apuntar-me… i més saben quela feia també el Ruben Monmany… excusa ideal per fer-la, veure’ns i després anar a dinar…

I així és… dies abans, encigalo al Miguel Zarco (pare de la piscina) perquè faci la seva primera cursa!)… també em contacta en Toni Miquel dels Vo2, per quedar per fer-la… i aquesta seria la Grupeta… Quedem a les 8h. al GYM, a dos carrers de la sortida per deixar la bossa i poder després dutxar-nos… les Noies per un cantó, que faran la de 10k i en Miguel, en Toni i jo sortim a buscr en Ruben per dnar-li el dorsal. Aquests minuts d’estréss inicial ens serveix per escalfar trotant, per veure amoltissima gent coneguda I anar cap al Calaix de sortida i plantejar l’estratègia.

L’any passat estava en forma i la vaig fer a 4:50, però enguany la cosa no esta igual. Ruben i Toni van fer la Behovia la setmana passada i estan amb llògiques pors i Miguel debuta, així que decidim ser conservadors… Sortim a 5:20/5:30 i veiem…

Però ja se sap que un cop donen la sortida, sempre vas una mica més ràpid del planejat… però això si, anem a un ritme molt imolt còmode per els 4!... 5:15!..

El circuit no té secret, sortim de Premia per la Nacional2 direcció Masnou… i jo em converteixo en la Radio del Maresme, parlant i saludant a tothom… anar a 5:15 em permet no passar de 160 pulsacions i disfrutar del camí… Km5 arribem a l’estacio de Masnou i gir de 180 graus.

Arrenquem la Tornada i veig a les Noies, la Maria, la Cris, la Monica i la Sònia disfrutant del seu 10k!... ara toquen 5k més fins a Premia. Anem comentant amb el Miguel sensacions, és la seva primera cursa i crec que va retingut, però així la disfruta. Ruben darrere a ritme constant (ha dormit poques hores per feina) i Toni ja va comentant dolors al tormell… fer la Behovia a 4:30 l’ha deixat tocat!..

El ventara el tenim una mica a favor, ha sortit el sol i fa una temperatura ideal… pillem a la Cris (ma cosina)que ha sortit mes forta) i arribem al 10k en 53’… Allà estan els meus pares per animar-me… El David amb les nenes Queens anima a la Cris queentra aMeta i a mi “vente conmigo!” li crido… Veig a Oriol Delblanch que també es queda al 10. “Ara comença la cursa”, li dic al Miguel… ja que psicologicament es famolt dur veure que tothom entra i els que fem la de 21k hem de seguir recte!... i més si t’ho coneixes… ja que saps tot elque queda!...

Passat el Mercat de la Flor ja començo a notar la falta de forma i el ritme baixa i estic ja rondant el 5:20… Li dical Miguerl que tiri, que no es retingui… Rube just es queda enrrera!... i l’escuadró es desfà. Només es queda amb mi en Toni Miquel, tambépatint pel seu tormell.

La Cursa és molt plana, ideal per fer temps, però també es famolt aborrida si la comparesamb mitjes com Barcelona o Granollers. Fer la Recta inacavable de Vilassar i seguir fins a Cabrera, sense public animant es fa dur… i passat cabrera enrcara has d’arribarfins quasi el Bricodepot de Mataró… on fas el Gir de 180!

Anem amb unparell de noies quees van animant i ens fan de “ràdio” particular. Ara ja es tornada, descomptar els darrers 5k, amb el vent de cara, amb lapujadeta del Calipso, que ja et sembla un port… Arribar altre cop a Vilassar i anar pensant en coses com “només queden 25’” o “ja queda un km menys!”… es tirar de Cap i anar mantenint un ritme constant.

Creues Vilassar i ja només queda altre cop la zona del Mercat de la Flor i veus ben lluny els arcs de Meta i la gent… és el que realmente et motiva, pensar que en 10’ minuts ja estas Meta i tens unaltra Mitja al Sarrò… accelero, i el Toni em fa un crit que afluixi, que no foti ara l’apretón final!... així que 5:13 i 5:12 son els parcials finals per arribar a Meta en 1h52’12” a 5:16 de ritme… not bad per com estem!

Comdic, unaltra al sarrò, unaltra disfrutada (sobretot fin al km 12), a casa!... la Maria ha debutat a un 10k amb les Gym Girls i l’han fet a 5:49 que esta molt bé!... l’any vinent faig la 10k amb ella!... i amb aquesta Mitja tanquem 2025 però arrenquem temporada amb Half Peñiscola a l’abril a l’Horitzó!

Half Pamplona 2025

La Half de Pamplona 2025 ha estat una cursa per oblidar, o millor dit, per recordar!... cura d’humiltat, demostració de que perquè sigui la meva 23a. Half que faig no li puc perdre mai el respecte a aquestes proves... o també per donar-li el valor que es mereix, que un Half no és anar i sortir i llestos!... un Half es dur, molt dur!... i la gent de fora, quan els hi dius que fas un half, flipen!... i nosaltres sempre li treiem mèrit, com si fòs el mes normal del mon... dons no!... un Half és molt dur! ... i el de Pamplona ho va ser per dieferents motius!... comencem... 

Com sempre la idea era aprofitar una prova esportiva per fer un Cap de Setmana de Turisme. Ens haviem apuntat el Ruben Eslava i jo al Half d’Oropesa el cap de setmana següent, però unes competicions de Natació dels Nens, ens va fer re-calcular ruta: Cancelem Oropesa a l’any vinent i ens apuntem a Pamplona com l’any passat!... una setmana menys d’entrenament però cursa ja coneguda. 

Arribava bé en la part de Natació, és un tràmit... i per mi fer un o dos entrenaments a la setmana no suposa un gran esforç. També arribava amb la feina recuperada a la part de Bici, després d’un ultim més acumulant hores; però arribava amb poc Running, ja que fa 6 setmanes em va sortir una punxada al Soli, que em va fer parar 2 setmanes i les setmanes anteriors a la cursa, només havia fet tirades curtes de 6-7 kmts... 

Divendres ens agafem festa i anem en dos cotxes les dues families, els Eslava (Ruben, Laura, Aritz i Marc) i nosaltres (Maria, Paula, Laia i Jo)... anem directament al llac a deixar les bicis, dinem allà i després cap a Pamplona a deixar les coses a l’apartament, enguany al centre!... Per la tarda em vaig apuntar a un Test de Hoka a una botiga per fer l’activació de 35' i les sensacions van ser bones... Soparet a pizzeria i aviat cap al pis a descansar. 

Com totes les curses del Nord, es fan en Dissabte i a migdia... m’encanta no haber de matinar! 

Rubén i jo anem a esmorzar... preparem el ‘tinglado’ passejem amb les families i a les 11 agafem el Bus que ens porta al Llac. Al bus ens trobem amb el Nestor amb la Laura i el Nil. El Nestor s’ha apuntat a la cursa com a preparació per el Full de Vitoria en 2 mesos. 

Un Cop al llac, entrem a boxes, deixem tot ben preparadet i sortim a fora a petar la Xerrada amb els VO2 & Families (Jaume Angulo, LLuis, Hector, Santi Twonav i Julia i en Marc Clotet)...

A les 13:15Anem tots al box amb el Neoprè posat... Fa solazo!... estem quasi tots junts davant les bicis i es fa la sortida en Rolling Start per dorsals... així que baixant cap al llac sortim el Nestor i jo junts amb el Ruben a 10m davant. 

La Natació es fa al Embalse de Alloz, un llac idilic, amb una aigua dolça i neta, amb uns paissatges verds i bonics.. Així que em tiro amb el Nestor intento seguir-lo els primers metres, fins que decideixo anar al meu ritme. 300m fins la primera boia i gir... 1.000 metres de linea recta. L’aigua està fresqueta, pero amb la calor que fa s’agraeix! Vaig còmode, feia un any que no em posava el neoprè així que, com sempre dic, la natació és un tràmit.

Seguent boia i gir a la dreta per tornar en diagonal... no miro el rellotge en cap moment! Nedo tota la tornada una mica separat de la gent que fan un curva extranya i fan mes metres... segur que avanço i a més nedo sense cops... veig ja l’arribada de l’aigua!.... 1.927m en 38’30” a 1:59 /100 m ... bastant lent però còmode! 

La T1 es una rampa llarga, però va bé per treure’s neoprè, gorro i agafar aire. Entro al Box, agafo la Bici i a rodar. 

Aquest any he portat la Cabra, després que l’any passat vaig veure que el circuit és molt rodador. Només patia per punxar les rodes (Tubular i no porto eines) però és un risc a còrrer, minimitzat per haber-les portat a fer noves fa 2 setmanes... Els primers quilòmeptres son de transició per sortir de la zona del LLac, fins que arribem a la primera pujada al km8... 3km al 4% amb rampes i descansos... i vaig fent. Veig el CANO, el Mite del CN Mataró i li crido que em faci una Foto!... 

Comencen els tobogans i zona de baixades i em costa de ficar el Plat Gran... i em costa... i no entra... i comprovo que el Desviador del plat s’ha deixat anar.... putada!!!!... i això que li vaig portar la Bici al Sergio del DBIKE fa dos setmanes perquè habia saltat aquest cable!!!... caguntot!!!... vaig amb el plat petit i per tant, a les zones ràpides a la que em poso a 40kmh ja no puc pedalar més ràpid... i em passa tothom a 50 o 60 per hora! 

Segona pujada, la cuesta de los Pinos y Oteiza al km 20... vaig fent fins que en agafar la Baixada noto com el Canvi dels pinyons també se’m trenca!.... no em canvia!.... no pot ser!!!... i se’m queda al pinyó petit (pels que no sabeu, és el més dur)... del km 20 al 40 és quasi tot pla i baixada, així que no puc anar a mes de 40kmh... però el pitjor de tot es que si deixo anar la palanca del canvi noto com les peces s’estant deixant anar i tinc por que les perdi pel camí o salti tot!.... però clar, es la palanca dreta!!... i si he de frenar en alguna curva he de deixar anar la mà per tocar el frè de darrera que també és el de la dreta!... de fet, passat Larraga, en un parell de curves em conencen a saltar les peces i les perdo!... fins i tot paro un moment per comprobar que el cable encara esta enganxt amb lo unic que queda, la palanca!... em passa el Santi Twonav just en aquest moment... Quin desastre, em veig fora de cursa, ja es mala sort!!!... Arrenco altre cop i pillo començo a rodar amb la ma agafant la palanca... pillo al Santi a Puente la Reina per explicar-li breument... i vaig tirant... agafant amb la dreta la palanca i pregant perque aguanti!  

Amb aquests quilòmetres de pla he comprobat que si tiro la palanca enrrere si canvïa de pinyó, pero he de mantenir la ma a la palanca constantment si no vull que salti, així que a la que arribo al port de Artazu comprobo que he de fer tota la pujada tirant de la Palanca!... ajupit, en mala posició, sense poder aixecar-me!  

No tinc ni idea si vaig bé o malament de ritme, només sé que el circuit me’l conec, que el que queda va picant amunt, que començo a estar cansat d’anar tota l’estona enganxat... fins i tot se m’enrrampen els dits de la ma dreta!... la resta de la bici és un constant patiment que no disfruto, no he pogut menjar còmode... la feina que he tingut per agafar els bidons d’aigua, ja que els avituallaments son a dalt del poble de Iriza i clar... malabars per agafar el Bido amb l’esquerra mentre agafo la palanca de la dreta a l’acople!... 

Ja veig Pamplona, fem els polígons, el parc d’entrada per arribar a la pujada final a la Taconera... al final Resiliència!... he pogut salvar la bici!... i allà estan la Maria i les nenes per animar-me!... Faig 84,47 km en 2:52’03” ... 13 minuts més que l’any passa i sense disfrutar ... 

T2, deixo la bici, em poso les bambes i la Gorra i a còrrer... La Maria i les nenes em dieun que tinc el Nestor i el Ruben davant a poc més de un minut!... Enllaç de 1,5km fins a la Pujada de Santo Domingo on entrem al circuit del Run i ja noto que les cames les porto molt i molt tocades... no se si es per estar 3h en la mateixa posició, sense poder aixecar-me, no se si es per la Calor o per no haber menjat tot el que habia de menjar... pero el que estava desitjant, deixar la bici i còrrer, crec que no serà tant premi com pensava.

Faig el Centre històric "que maco és correr pel centre de Pamplona, amb la gent animant!". Carrer Estafeta, Plaza del Castillo i després cap a la Muralla i baixada al Parc o ja toca tirar de ritme i coco!... poso el rellotge en modo pulsacions, vaig a 150-155 i em poso en mode crucero... van passant els kilòmetres i vaig a 5:45... 6, 6:10... això va cap avall i la sensació es de no poder!...

 

Arribo al final de la primera volta i toca la pujada... allà estan la Maria i les Nenes, els hi dic que això és molt dur... i em diuen que davant està també el Ruben fòs!... passo per meta, em queden 2 voltes!... això avui es farà llarg!... al km 9 em trobo el Ruben caminant!... està KO... em paro al costat i ja amb el gest de la mà fa un “deixa’m!” que entenc a la primera, l’animo i li dic que aguanti i no abandoni!... i tiro al trote cotxinero, que és en el que s’ha convertit la prova!... just davant el Nestor caminant també!... em poso al seu costat i decidim fer un Caco, donant-nos anims i consells tota la segona volta!.. 

Ja no miro el rellotge ni el temps, només tirem!... de fet ens plantegem si abandonem o no en aquesta segona volta!... poc abans de la pujada, Nestor diu que si plega i jo que no, perquè tinc a la Maria i les nenes a la pujada de Santo Domingo... corrents amb mi els hi dic: “NO plego per vosaltres!” ... i la Paula em contesta: “No pleguis per tu, per tot el que has entrenat!”... m’emociono, quasi ploro, estic tou!... i segueixo!... 

 

Passo per meta, ja només queda la darrera volta!... en sortir al Parc veig que el Nestor tampoc ha plegat... i li dic “no paro així els dos tenim alguna motivació, jo que no em pillis i tu pillar-me!”... petites fites, petits reptes que et fan seguir... parlo amb un noi que també ho està passant fatal... camino 5 o 6 vegades i torno a correr 500-600 metres... tinc la mateixa sensació que tenia a l’Ironman, globus, buit, cansat!... sóc un Walking Death!... a 3km de meta em torna a pillar el Nestor!.. Anem junts fins el tram final de la pujada on li dic que tiri, que necessito anar al meu aire...

Pujada Final, però a baix veig a l’Aritz que em diu que el seu pare, el Rubén, al final també l’acaba i l’esta esperant!... grande!!...

Amunt Santo Domingo... i allà estan la Maria i les Nenes... que faria sense elles!... la Laia i la Paula corrents tot Estafeta amb mi... és el millor final que puc demanar!... un petó a cadascuna i cap a meta...

Entro fent una Mitja de 2h20’48” a 6:37... un suplici!... però acabo!... en 6h03’11”... el Nestor esta a Meta esperant-me... i darrere entra el Ruben!...  

Això ha estat molt dur... ara mateix crec que no faré cap més, pero estic apuntat a Oropesa l’any vinent, així que li haurem d’agafar el respecte i treure’ns l’espineta!