VII Duatló de Muntanya de Cabrils

Com ja comença a ser tradició, en plenes dates nadalenques tocaba córrer a casa, a la Dutaló de Muntanya de Cabrils. A més, anguany, erem, fins a 8 Ibers participants, cosa que encara li donava més caliu.

Després de no gaires entrenaments, una setmana moguda per la febre de la Peke i una nit quasi en vela fins les 2 de la matinada perque la Paula no volia dormir... vaig aixecar-me ben d'hora ben d'hora, per esmorzar bé i anar amb temps pedalant desde casa fins a cabrils. Un cop allà, molt de fred i comencen a arribar els participants, entre els que estem aquest petit irreductible grup de Ibers: Mendi, Ruben, Puchi, Chori, Sergi Ferran, Jose Gómez i en Tito a última hora, ja que viu a dos pases de boxes.

Escalfem, fem els últims estiraments, saludem a suporters com en Carles i la Lina, o les dones dels Sergis; i ens santiguem perque tothom diu que la cursa a peu serà molt mes dura que l'any passat... anem a la sortida, petit briefing i... pam!

Em posso al darrera amben Tito, no vull veure com tothom em va passant. És el meu lloc, anem tranquils, fins que es comença a pujar i perdo de vista en Tito. Tinc bones sensacions de sortida, pero van passant els minuts i la pujada no s'acaba... començo a mirar a terra, començo a patir... entrem a una part boscosa de camins particulars, diferent a l'any passat i se segueix pujant!... aizò no s'acaba mai o què?... de cop una llarga recta de pujada i els del davant ja caminen... efecte dominó i psicològic, i caminem tots, ja que s'avança igual de ràpid... fins que al final planeja i... per fi, cap avall!... la baixada no es tècnica, és molt ràpida i apreto a córrer fort fins que arribem a boxes...

A boxes animo a en Chori, que en passar pel costat meu em diu "Vinga Rafa!"... així estarà d'ofuscat que no pot ni pensar... Ricky-Rafa... s'assemblen!... i més a baix se n'adona de l'error però tira fort avall... Agafo l'aigua, la barreta, el Gel, passo per davant del públic on veig més suporters, com sempre en Barroso amb la Nena no es perd una... em falten mans!... a pedalar!

El tram de bici inicial pujant la Mutua em permet agafar aire, menjar, beure... passo a l'Oscar Parra... i m'ajunto a un VO2 molt jovenet i ens anem donant ànims fins arribar a dalt.... la baixada a Òrrius me la conec i habia dit en Mendi que era molt ràpida i decideixo apretar fort. Comença la pujada fins a Céllecs... i han algunes rampes dures superables, em trobo molt bé i vaig passant algun ciclista... fins que arribem a una rampa molt dura, la que porta a les Antenes... on he de posar peu a Terra!!...

Ja hem fet el pitjor de la bici, arribem a la zona del Dolmen entre sube-bajas i allà, igual que l'any passat, adelanto a en Sergi Ferran... ve la baixada al poble, molt tècnica, amb molts reguerots i pedres... el Sergi se m'engaxa, i per estar pendent d'ell, en un bot, freno i caic quasi parat!... decideixo no pensar-hi i tirar avall sense riscos... fins a boxes!

Ja només queden 2,5 km de running, les sensacions a la bici han estat bones, surto corrents i en Sergi, com l'any passat, em torna a passar just abans de la Riera de pujada... començo a tenir les cames com flams...  no s'acaba mai la pujada!... però no era més curta?... i veig dos corredors caminant i torna a ferme parar!... és molt dur!... arribo a dalt i comença la baixada.

Se m'enrrampen els Quadriceps frenant en la baixada, el dolor es fort però soportable mentre no se'm pujin els bessons o els isquios... aquests avisen un parell de cops i baixo el ritme esperant que el Gel que m'he press faci efecte!... em trobo un tio tirat a terra enmig de la pista... te rampes al davant i al darrera, l'ajudo fins que em diu que segueixi, que està bé!... just després, la baixada suavitza, ara ja es pot simplement córrer, en comptes de frenar!

Arribem al tram asfaltat, apreto en baixada... ja ho he aconseguit... veig a fons del tot tots els Ibers, amb els crits ja característics d'en Mandi animant-me... està la Maria amb la Paula, i el públic en general animant-me... gir a l'esquerra i Meta!... he baixat de 2h i mitja... una més al Sarró!

CLASSIFICACIÓ IBER:

94

6008

MENDIOLEA LOSADA, JOSE MA

LLICENCIA DE DIA

ABM

01:59:22

116

5012

PUIGMAL OROZCO, SERGI

LLICENCIA DE DIA

ABM

02:03:47

130

6013

GALÍCIA GIL, RUBÉN

LLICENCIA DE DIA

ABM

02:04:55

146

5011

GOMEZ DIAZ, JOSE

LLICENCIA DE DIA

ABM

02:07:52

201

5013

ORIOLA OLIVERAS, XAVI

LLICENCIA DE DIA

ABM

02:20:50

205

5016

FARRAN MINGUELL, SERGI

LLICENCIA DE DIA

ABM

02:22:26

218

1504

TORRES PUIGHERMANAL, RICA

INDEPENDENT

ABM

02:26:20

San Silvestre del Port del Masnou 2011

Per primera vegada vaig córrer la San Silvestre del Port del Masnou, ja que deien que hi havia molt ambient i era una de les més antigues de Catalunya. Vaig inscriure també el meu germà, per aprofitar que venia per passar els Nadals desde Finlandia i així tindria un "pike sano" amb ell.

El dia de Nadal, la Cris, la Mariona i l'Oriol també van confirmar que vindrien. La cursa era a les 11:45 del dia de San Esteve, una bona hora per no haber de matinar com és habitual en aquestes curses. Vaig quedar a les 10 amb l'Alex (el meu germà) i vam sortir corrents a trote cotxinero fins a Masnou. A mig camí, ens pita amb el cotxe, en Victor, que hi anava amb la Laura, que debutava en una cursa.

En arribar, molta get i moltes cues, ens trobem amb en Victor, que pateix perque les noies surten a les 11. Just quan li donen el dorsal, passen les noies i al final del grup, la Laura amb els seus cascos i somrient. El Victor va a buscar els sesu altres amics que han vingut i el meu germà i jo anem cap a la meta a veure si veiem a les meves "cosinetes", la Mariona i la Cris. I efectivament, les veiem esprintant com bojes per veure qui arriba abans... les anem a buscar i somrien i esbufegant ens diuen que han fet 22'15"... l'Alex i jo ens espantem, ja que voliem córrer a 23', però no podiemdeixar que les pekes de la family ens guanyéssin. Anem a buscar a l'Oriol i anem cap a la sortida... just quan veig passar la Laura, encara somrient, que no ha parat i farà per primera vegada els seus 5km... enhorabona!

Ens coloquem al ben mig i pam!... a córrer! ... La gent surt escopetejada, però que és això?... a més hi ha gent lenta pel mig i gent rapida que m'aparta casi a cops de colze!... intento seguir l'Oriol però aquest vola. El meu germà em segueix pel darrere. Fem la primera volta per dintre del port quasi sense respirar, i és en passar per la meta per primer cop que la cursa s'obre i em passa el meu germà. No he vist referències de kilometratges per enlloc, però anem molt ràpid, tant que quasi no veig a les nenes, la Maria amb la Paula o en Rafa que ens animen cridant ben fort!

ESQUERRA (jo de blau, seguint el meu germà... de negre) / DRETA (en Víctor i la seva gorra)

Anem cap al passeig marítim, i passem pel cantó de la sorra... encara veig al meu germà una mica més endavant!... intento pensar en córrer, en agafar un ritme, però tant ràpid és impossible!... fem mitja volta i de tornada el pas és molt estret i comencem a trovar gent que fa de tap. "Poseu-vos a la Dreta!" crido, ja que vaig mes ràpid que alguns i no vull que em trenquin el ritme... passem pel Km.3 i intento calcular el temps que portem,. però el cap no em deixa pensar en res més que en córrer i apretar les dents...

Arribem al port, per la part del parking, em comença a faltar aire, però penso en patir, en que no pot ser que la Cris i la Mariona em guanyin... última baixada, gir i apretar fins a Meta on arribo esbufegant en 21'30"... veig el meu germà que acaba d'arribar... ha fet 21'20"... com a mínim hem guanyat a les nenes.

Conclusió del Meu primer 5.000, és més dur que la Mitja Marató... massa ràpid i explosiu!...

Anem a buscar la bossa de regals, molt suculenta, on em trobo també en Quesi i en Victor...

Resultats:

Oriol Setó          19'30"
Jaume Riera       20'12"
Victor Pérez       20'54"

Alex Torres        21'20"

Ricard Torres     21'30"

Cristina Pujol      22'13"

Mariona Pujol     22'13"

Xavier Quesada  22'17"
Laura Gomariz    34'37"


LA SETMANA VINENT PROVA DE FOC... DUATLÓ DE MUNTANYA DE CABRILS!!

Mitja Marató de Mataró 2011

Es confirma que el meu cos es va adaptant... despres de completar la primera temporada sencera després de deixar el Futbol, la Mitja Marató de Mataró en va ser la constatació...

L'any passat habia estat el meu debut en la distància... i vaig fer 1h 57' patint molt. Enguany, coneixia el recorregut, ja portaba més kilòmetres a les meves cames, però venia molt menys preparat que l'any passat i amb una petita molèstia al Soas que em feia patir per si acabaria o no.

A final, el Rafa, que habia de debutar, va deixar el seu lloc a en Victor degut a una Faringitis... vam quedar amb en Miki i a esmorzar ben d'hora al Sorli... i cap a Mataró. Aparquem, anem a pels dorsals i anem al punt de trobada amb la resta d'Ibers, en Jesus, en Jose i en Sergi... però només apareix en Jesus, ja que en Jose i Sergi s'han dormit i estan recollint els dorsals. Anem a cotxe a desvestir-nos, ja que fa fresqueta... dubtes sobre si escalfar o no... i ens plantem enmig del calaix de sortida sense quasi escalfar... total, els primers 5km són quasi de baixada i serviràn per escalfar!...

Pistoletazo i a córrer... i ja ens separem tots, cadascú busca el seu ritme... i només arribar als Salessians comprovo que anem molt ràpid... i a més baixem els primers kilòmetres a 4'40"... bon ritme per a mi... km5 en 23'37"... fins que arribem al port.

Un cop al Port, ja planeja i ja començo a agafar el ritme crucero... intentant agafar algun grup que vagi al meu ritme... fa sol i comença la caloreta... un gran dia per córrer!... tornada del port i just abans d'arribar a la Nacional, veig el Victor caminant!... el Genoll li ha tornat a jugar una mala passada.

Entrem a la Nacional i anem direcció Llavaneres i em comença a entrar "Flato".... no pot ser!... estic bé!.. puuurké!... baixo el ritme i tot i això arribem al km10 en 48'54". Intento respirar fons, vaig una mica plegat... girem de tornada i als 100 metres... punxada al bessó dret!... no pot ser, però això que és?... m'adelanta en Miki i em dic a mi mateix que he d'acabar, que oblidi el rellotge però com va dir el Presi Alex, em concentri només en córrer. I em concentro, intentant córrer bé, respirar bé... i em va marxant el "flato" i la punxada al bessó va a menys... podria ara mateix tancar els ulls que seguiria corrents!... estem arribant a la Proctle & Gamble... passo el km15 en 1:16'11", vaig a 5'30" pero acabaré...

Tornant de la Proctle & Gamble veig en Miki, li faig un crit i diu que s'està pixant des del km1... i es para a pixar!... mala previsió d'unaltre debutant a la distància. Encarem la darrera tornada per la Nacional. És sense cap mena de dubte el troç més dificil per mi, ja que les cames començen a patir i es fa molt llarga... en Miki m'enganxa poc abans d'arribar a la pujada de San Simó i l'aviso del que vindrà i que si apretem, baixem del 1:50'... i apreta una mica i e deixa enrrere!...

Gir a l'esquerre i 400m de pujada infernal... només cal mirar avall i no pensar en res més que en fer una passa darrera l'altra. Ja som a dalt i passo el km20 1:45'04"... penso que si apreto, puc baixar de 1:50'!

Allargo les passes com sempre faig ens el darrer kilòmetre, veig en Miki al fons i em serveix de referència, darrera pujada, ja es veu la meta i em poso al seu costat i em crida "Cabrón no em facis esprintar!" i li crido "Va que fem 1:50"... apretem, però aquest cop, a diferència de totes les altres curses que he fet, no tinc cames per esprintar... la Maria amb la Paula, en Victor i la Laura em criden i m'animen...100 metres... i final en 1:50'20"

Acabo molt i molt content, he baixat en 7' el temps de l'any passat tot i arribar menys preparat. He acabat la cursa tot i tenir moèsties al llarg de la setmana i durant la cursa. I el més important, m'he quedat a 23" del meu millor temps sense entrenar gaire. El que vol dir que enguany, si m'entreno bé, a Granollers i Barcelona baixaré els meus temps i milloraré encara més les meves sensacions!

La propera, la San Silvestre de Masnou per San Esteve i la Duatló de Muntanya de Cabrils el 31 de desembre per acabar l'any!