San Silvestre del Port del Masnou 2011

Per primera vegada vaig córrer la San Silvestre del Port del Masnou, ja que deien que hi havia molt ambient i era una de les més antigues de Catalunya. Vaig inscriure també el meu germà, per aprofitar que venia per passar els Nadals desde Finlandia i així tindria un "pike sano" amb ell.

El dia de Nadal, la Cris, la Mariona i l'Oriol també van confirmar que vindrien. La cursa era a les 11:45 del dia de San Esteve, una bona hora per no haber de matinar com és habitual en aquestes curses. Vaig quedar a les 10 amb l'Alex (el meu germà) i vam sortir corrents a trote cotxinero fins a Masnou. A mig camí, ens pita amb el cotxe, en Victor, que hi anava amb la Laura, que debutava en una cursa.

En arribar, molta get i moltes cues, ens trobem amb en Victor, que pateix perque les noies surten a les 11. Just quan li donen el dorsal, passen les noies i al final del grup, la Laura amb els seus cascos i somrient. El Victor va a buscar els sesu altres amics que han vingut i el meu germà i jo anem cap a la meta a veure si veiem a les meves "cosinetes", la Mariona i la Cris. I efectivament, les veiem esprintant com bojes per veure qui arriba abans... les anem a buscar i somrien i esbufegant ens diuen que han fet 22'15"... l'Alex i jo ens espantem, ja que voliem córrer a 23', però no podiemdeixar que les pekes de la family ens guanyéssin. Anem a buscar a l'Oriol i anem cap a la sortida... just quan veig passar la Laura, encara somrient, que no ha parat i farà per primera vegada els seus 5km... enhorabona!

Ens coloquem al ben mig i pam!... a córrer! ... La gent surt escopetejada, però que és això?... a més hi ha gent lenta pel mig i gent rapida que m'aparta casi a cops de colze!... intento seguir l'Oriol però aquest vola. El meu germà em segueix pel darrere. Fem la primera volta per dintre del port quasi sense respirar, i és en passar per la meta per primer cop que la cursa s'obre i em passa el meu germà. No he vist referències de kilometratges per enlloc, però anem molt ràpid, tant que quasi no veig a les nenes, la Maria amb la Paula o en Rafa que ens animen cridant ben fort!

ESQUERRA (jo de blau, seguint el meu germà... de negre) / DRETA (en Víctor i la seva gorra)

Anem cap al passeig marítim, i passem pel cantó de la sorra... encara veig al meu germà una mica més endavant!... intento pensar en córrer, en agafar un ritme, però tant ràpid és impossible!... fem mitja volta i de tornada el pas és molt estret i comencem a trovar gent que fa de tap. "Poseu-vos a la Dreta!" crido, ja que vaig mes ràpid que alguns i no vull que em trenquin el ritme... passem pel Km.3 i intento calcular el temps que portem,. però el cap no em deixa pensar en res més que en córrer i apretar les dents...

Arribem al port, per la part del parking, em comença a faltar aire, però penso en patir, en que no pot ser que la Cris i la Mariona em guanyin... última baixada, gir i apretar fins a Meta on arribo esbufegant en 21'30"... veig el meu germà que acaba d'arribar... ha fet 21'20"... com a mínim hem guanyat a les nenes.

Conclusió del Meu primer 5.000, és més dur que la Mitja Marató... massa ràpid i explosiu!...

Anem a buscar la bossa de regals, molt suculenta, on em trobo també en Quesi i en Victor...

Resultats:

Oriol Setó          19'30"
Jaume Riera       20'12"
Victor Pérez       20'54"

Alex Torres        21'20"

Ricard Torres     21'30"

Cristina Pujol      22'13"

Mariona Pujol     22'13"

Xavier Quesada  22'17"
Laura Gomariz    34'37"


LA SETMANA VINENT PROVA DE FOC... DUATLÓ DE MUNTANYA DE CABRILS!!