“Una cursa
Extranya!”
… aquest sería el títol de la meva primera participación a la Sanvi
de Cabrera… ens esperaven 14km de cursa de muntanya que deien seria molt dura,
ja que el circuit el feia en Javi Delgado, de Espiridon!!... Fisicament,
arribava amb els ulls Vermells com un Vampir per culpa de la Conjuntivitis… mai
abandono, però avui era un dia per pensar-s’ho, ja que veig borròs i em piquen
els ulls!... pero res, unes ulleres i a correr!
Com és al costa
de Casa, no cal matinar… cotxe, recullo el Miki (el meu super Fisio), a la meva
“novia” Edu i l’Aleix i cap a Cabrera. Un cop allà, ens trobem amb tota la
tropa VO2… el Joan, l’Oriol, Ricard Boix, Morante, Ramonet, Ade, el Josep i
l’Arnau… i ens fem la Foto de rigor!... a darrera hora també arriba el Santi,
que estaba amb els seus fills a la cursa pels més pekes.
Foto d'ekip VO2 |
Els VO2 agrupadets a la Sortida |
Ens posem al
Darrera i sortida… un grup al davant i les nenes de l’equip, l’Oriol, en
Morante i jo al darrera… volteta pel poble entre risas, fins que comença a
pujar i es fa el silenci i es comença a seleccionar. Vaig bé, i porto l’Oriol i el Morante al danvant.
A mitja pujada adelanto a la Marta (novia del Mendi)… l’animo, però li dic que
no em pot tornar a guantyar com a Gavà!... els primers 5 kilometres no parem de
pujar… anem un grupet de gent que sempre som els mateixos on també hi há en
Carlés Solé i el gran Toni Noé (aquest yayo les fa totes!)… arriba la primera
baixada i se supera sense problemes.
El paisatge i els
camins son macos, estan tendres de la pluja del dia abans, i és una zona que
vaig reconeixent d’altres curses (Burriac Atac o Burriac Extrem)… i vaig bé…
fins que arriba la pujada forta!... pero forta, forta!... que quasi no puc ni pujar caminant!… i els bessons em comencen a avisar… però
arribem a dalt i comença la baixada!... Comentari especial per en Mendi, que amb la seva BTT me'l trobo 3/4 vegades al llarg del circuit per animar-me amb els seus crits!
Portem 7 o 8 km i vaig amb en Toni Noé… recupero sensacions fins que en un momento, ens adelanta un noi del Maimekansu i li crida a en Toni Noé: “Que fas aquí, t’has equivocat, no pot ser que estigueu tant al davant!”… i ens comencen a pasar gent a un ritme superior al nostre… doncs serà veritat, que en algún lloc ens hem equivocat i em comencen a delantar en Ramonet dels VO”, el Famades, el Flamarich, el Sergi Farran… fins i tot porto a la primera noia al darrera (de fet li xafo la foto de les pedres!)…
Portem 7 o 8 km i vaig amb en Toni Noé… recupero sensacions fins que en un momento, ens adelanta un noi del Maimekansu i li crida a en Toni Noé: “Que fas aquí, t’has equivocat, no pot ser que estigueu tant al davant!”… i ens comencen a pasar gent a un ritme superior al nostre… doncs serà veritat, que en algún lloc ens hem equivocat i em comencen a delantar en Ramonet dels VO”, el Famades, el Flamarich, el Sergi Farran… fins i tot porto a la primera noia al darrera (de fet li xafo la foto de les pedres!)…
Esgarrant la foto de la 1a. noia! |
El gran Toni Noé |
Oriol, company de cursa fins que em vaig colar! |
Joan, la sorpresa del día! |
Edu, sempre pendent de les càmeres! |
El tram final de
baixada el faig bé, no sé si pel xute d’anar al davant o pel fet de portar
menys kilòmetras a les cames… no sé quants m’he menjat, però já baixem cap al
poble i arribo a meta davant la sorpresa dels poc que em conéixen i em veuen
arribar tan d’hora. El que no té preu, és la cara de tots els que van arribant
i em veuen já a la Meta!...
Apretant al final per semblar que vaig amb els de davant :) |
Doncs això, cursa
extranya, perquè l’he feta veiente borròs per la conjuntivitis, perquè he fet
menys del que em tocaba sense voler, perquè he arribat amb els primers… espero
no repetir gaire aquestes sensacions i posar-me bé d’una vegada, i estar on em
pertoca… patint pel darrera, però disfrutant!
No hay comentarios:
Publicar un comentario