Les proves de casa, per mi, son obligades i per tant, la
Marina Trail no pot faltar al Calendari. Cursa de Trail de 21km amb sortida i
arribada al Camp de Futbol de La Salle de Premia. És una prova maleïda, ja que
el primer any, vaig faltar per febre la nit abans, el 2014 la vaig fer bé, el
2015 equinç al tormell 3 dies abans de la cursa… enguany creuaba els dits la semana
abans, amb molta feina, pocs entrenos i fins i tot un arranque de refredat un
parell de diez abans… però al final puc fer-la.
Llevar-se mes tard de l’habitual, poder baixar caminant a la
cursa, trovar-te amb amics, coneguts i saludats no té preu. Despatxco amb el Company
de VO2Team en Marc Tarres, que fará la Curta de 12km, jaque la semana que ve te
Marató de Muntanya. Arriba en Montesinos, li dono la bossa amb el dorsal i
quasi sense escalfar anem a la sortida… no em dona temps ni de posar el
Rellotge, de fet el GPS començarà al km1… i sortida.
Donem la volta a la Salle i com ja m’ho conec, apretó fort
desde el principi per no trovar tap la riera que puja del tenis a Buvisa… i
així em serveix per escalfar. Fins arribar a Premia de Dalt ealternem asfalt
amb els camins que ens pujen fins al km 4,5… fem una petita baixada i encarem
el Cerviol de pujada altre cop… pel mig del bosc, la part més dura… on em Trobo
el Mingo de Voluntari, i com cada any em fa les fotos perfectes per el blog ;)
Vaig també com sempre una estoneta amb en Marc Salvia, però
ell es mes ràpid i després del habituallament del km10 ja marxa. Aquest tram
comparteixo cursa amb en Victor Torroella, comentem les vistes espectaculars
que es veuen i mica en mica també se m’escapa.
Arribem a Sant Mateu i hem fet un petit grupet amb una noia
i un parell de nois que ens anem avançant mutuament… és aquí on noto la falta
de força, anem pujant pero veig que no tiro el que voldria. Camino molt i se’m
fa llarg i decideixo no obsesionaer-me i disfrutar del “passeig pel bosc”… fins
que fem la baixada a Teia…
Encarem la Pujada del Vedat… això si que ho recordó, això és
el més dur que hi ha per la zona, tot i ser pista ampla, però molt inclinada. Costa
fins i tot caminar. Gel endintre, comento la pujada amb algún corredor i ja
arribem al Mirador amb l’alegria de saber que tot el que queda es baixada…
Al darrer habituallament veig que ve darrera meu l’Oscar
Martinez fumadó… el que m’anima a seguir a ritme (sempre tinc amb ell aquest
punt de competitivitat sana!)… la baixada té troços técnicos però al final
enllacem per on hem pujat, caminets que es van fent…
Arribant a la Pisotella, m’enganxa l’Oscar… li dic que vaig
fos, però m’anima i em diu que hem d’arribar junts… i així és, en arribar a l’asfalt
em noto millor, més agil, será perque he entrenat millor el plà…
Arribem a la recta de Meta al camp de futbol i en Barroso
ens inidica: “Oscar tens la Familía a l’esquerra, Ricard a la dreta!”… allà están
els meus pares animant-me… la Maria arriba just quan entro a meta perquè sortir
de casa amb les dos pekes abans de les 11 i trobar lloc per aparcar és
practicament imposible…
Al final faig 2:31’… sota el temps previst tot i anar cansat
i que se m’ha fet llarga, el que vol dir, que si estic millor baixo temps… però
com sempre, m’ho he passat bomba!
