Mitja Marató de Barcelona 2016

Doncs al final serà veritat que aquest any estic en forma o al final será veritat que si m’ho crec tinc cames per més. A la mitja Marató de Barcelona, vaig aconseguir un d’aquells petitsd reptes que tots tenim al cap i que quan vaig començar en això de córrer em sonaba a molt llunyà… vaig baixar del 1:40’ a la Mitja marató, i el que és el millor, amb la sensació que sense vent, amb la distancia correcta i/o mes i millor preparació, encara hagués pogut fer millor temps.

Tot comentça amb el planning abans de la cursa. Enguany ja m’habia compromés a anar amb la Sandra Sardina i fer-li de “llebre” tot i que no sabia quif aria de llebre a qui, perque la “Sardi” està molt forta. Però el planning es va completar diez abans de la cursa amb la ijnscripció del Ruben Montmany: “Va, que vindré a acompañar-vos i fer-vos de llebre!”. En Ruben acaba de fer 1:40 a Granollers i per tant a BCN els tenia, a més a més que és un complement ideal per mí, ja que és un Rellotge i em retén als primers Kilòmetres on jo em desboco.

Anem a BCN, comentem la jugada, no ens trobem amb ningú dels amics, sóm 16.700 inscrits, excepte amb el gran Montesinos. Ni Victor, ni Jordi, Ni Guell, ni Basseda… però jo a lo meu, escalfar poc, ja que vull entrar rapid al Calaix i posar-me al davant. Al Calaix, a la Sortida, el Gran Bienve, amb qui ens desitjem el millor.

Sortida i com hem llegit en varies pagines web, inici tranquil a 4’45”… pujant Paralel regulem a 4’50” per arribar a la Gran Via ja escalfats i començar a agafar Ritme. En els primers kilómetres Formació dels VO2 Ruben i Ricard d’escoltes de la Sandra que va al darrere a qui anem animant i ella a nosaltres ja que ens dona temps a comentar alguna broma o algún friki de la cursa.

Baixada Bailén, sense que la Sandra se’n enteri, recuperem molt de temps i ens posem el Cronómetre a lloc… Passem pel 10 en 48’ “Anem on Time!” li cridem, tot i que de tant en tant Remuga. Carrer Bilbao, zona nova enguany que no es fa pesat I ens deixa a Rambla Prim… sempre mantenient un ritme constant I veient que els 3 el portem bé de cames i de Cardio.

Baixant Rambla Prim en Ruben ja comenta que comença a notar el cansancia de la Duatló per Equips del Prat del dia anterior… jo no! Encarem la Diagional, ara comença de debò la cursa… miro els que baixen, vaig en Basseda, els crido i crece m sent!... veig en Guell, no tinc veu per cridar-lo i quan li dic al Ruben que ho faci, em diu que no pot ni parlar. La Sandra ja va fent la goma i em veig bé, lo suficient per dir, nois, us deix. Ja ho habiem parlat i decideixo ser valent.

Gir de baixada de la Diagonal, passem pel 15, gel i aigua i em poso a ritme, miro el rellotge i em marca 4’30”… avanço en Gonzal… vaig bé de cames, a veure quant aguantaré així… I noto que estic més cómode amb aquest ritme de 4’30” que amb el que portàvem abans. Tinc les cames cansades però alegres i el Passeig de Garcia Faria se’m fa més curt que altres anys. Ni el tram de Vent al tram del Passeig al costat del mar em frena, tot i que é son noto que ja em costa mantener el Ritme.

Es aquí on comença el Cap… la Maria, les pekes de la casa, les tardes de sacrifici sortint a entrenar, haber matinat, haber vingut a Bcn, la pasta… tot són imputs per dir, ara no toca baixar, ara toca patir… Recta Final, llarguíssima i més mirant el rellotge que entra en el 1:39’ i van passant els segons i et vas acostant a meta… ja he passat el 21.127 al meu crono, però la meta es a la meta!... apretó les dents i entro en 1:39’52” en 21.400 metres… Tiempazo! Estic en un Núvol!... Ara ja soc SUB1:40