Mitja Marató Barcelona 2020

Com passen els anys… 9ª. Participació a la Mitja Marató de Barcelona. Semblava ahir el 2011 quan vaig debutar a aquesta cursa lluitant per baixer de 1:50’ (1:49’45”)… i 9 participacions després, ja soc un expert, faig la mitja en 1:35’19” i amb la sensación d’haber pogut apretar al final per baixar aquests 19”… pero avui amb la sensación de la faina feta en dos sentits: per un cantó, ajudar a el meu Amigüito Marc Català a feer el seu MMP, i per altra seguir en la preparació per la Marató de aquí a un mes.

Es repeteixen les dinàmiques de sempre. Quedada amb els Amics i Companys del VO2TEAM que fem la cursa. Aquest Any, Pol Badia a pel 1:20; Joan Basseda llebre de Gonzalo a pel sub 1:30… i Ruben Monmany, Marc Català i jo, a fer el MMP d’en Marc. Uri es Baixa per malaltia.

Jo, segeuxo en la planifiació que el meu company i amic Oscap Pastor @bichopalo m’està fent per la Marató. Avui toca fer 1:35. Hem calculat i en Ruben ens portarà a 4:30 i al 10-15 ja veurem com anem… i a veure si en Marc Baixa el su 1:37.

Ens ajuntem al Calaix i sortida. Ja ens coneixem el circuit de memoria. Km 1 i 2 molta gent i intentar agafar ritme i escalfa I no gastar massa esquivant gent. Km 3 I 4 Paralel I Entença, tram en pujada, les pulsacions et pujen, anem clavant els parcials i falta aire. Km5 Gran via, serveix per agafar aire, primer avituallament i toca agafar ritmo crucero. En Monmany al davant i Marc, jo i un amic de Marc, en xavi a roda. Va una mica mes rapid de 4:30, de fet portem les llebres de 1:35 a 50metres i ens serveixen de referencia… em noto que no vaig alegre del tot. De fet en algun moment els hi dic “em porteu callat, cabrons!”… cosa extranya en mi!

Km 6 i 7 i arribem a Arc de trionf. Encara anem amb molta gent al voltant, es nota que cada cop es més masiva la cursa. Km 8, 9 i 10, Carrer Pallars… i comento que del 10 al 15 podriem aixecar una mica el peu! … i just quan jo començo a fer la goma, en Ruben, que ens ha portat fins aquí, pensa que no te ganes de patir més i aixeca el peu. Em quedo sol amb en Marc, que es trova bé i valent i de fet se m’escapa. No vull cremar-me, començo a coneixe’m molt bé i decideixo aixecar aquesta mica que em permeti agafar el meu ritme…

Fem diagonal Amunt i diagonal avall, amb el pensament al cap de seguir a ritme alt, pero sense pasar-te… en el gir de Diagonal veig el Marc ja lluny. Ara toca pensar en els meus entrenos per la Marató, en concentrar-se en la respiració, el ritme, el cos, les trepitjades… i arribem al tram del costat de la ronda, km 17-18. Em començo a notar bé, el darrer gel sembla haber entrat bé. Em pasa la Slivia, la animo, m’ajunto amb ella i de cop, veig que tinc en Marc just a 10 metres!

Arribo al seu costat i sento un “deixa’m!”… tinc dos opcions, fer.li cas i seguir… però tot i que aquest cop no ha explotat, si veig que esta de baixada… Faig la segona opció, quedar-me per ajudar-lo… pero primer m’espero un parell de minuts abans de donar-li la xapa!... Quan ja ha assumit que em uqedo em poso davant, tenim el vent de cara i començo a animar-lo intentant no pasar-me de pesat.

Pujem Marina, faig calculs, no baixem ja de 1:35 pero si de 1:36, així que l’animo… recta final, ja li ha marxat el bajon, de fet accelerem i a la recta final fins i tot soc jo qui esbifega mes que ell… entrem en 1:35’19” … feina feta!... entreno clavar a 1:35 com em va dir l’Oscar i MMP per el meu Amigüito que avui s’ha tret la espina de petar i ha aguantat en els momento de bajon.

I després, BBQ per celebrar-ho a casa, I per celebrar el naixement d’en Luca Tapia Spà! ;)

 

Duatló per Equips El Prat 2020

El Duatló per Equips del Prat sempre dic que es una Festa. Es el dia en que ens trobem tots els del mundillo. En si, la prova, és una agonia, com tots els duatlons Sprint, pero amb la diferencia que és l’unic dia que no competeixes contra tu mateix, sinó que competeixes en Equip i per tant la fa especial. Cada any, en muntar els equips, saps que algú será l’element Lastre, ja que hem d’anar els 6 junts i, per tant, sempre hi ha algú del teu Equip que et fa estar més tranquil corrents o en bici, però aquest any m’habia tocat formar part de l’Equip A… Joan Basseda, Salvi, Eloi Solà, Oriol Delblanch i Marc Catala`… tots ells més forts i, sobretot, més rapids corrents que jo. Tots 5 capaços de correr a 4 bé… i jo, la tortugueta que ja no soc tortugueta, però que aquí ho semblo, ja que el meu MMP en un 5k es a 4 i poc… i per sota de 4:10 pateixo.

El dia el pots pendre com una perda de temps o un dia per disfrutar dels Companys, ja que per 1h de cursa, els horaris eren… deixar les bicis abans de les 9:30 a boxes, i no corriem fins les 12:39!... així que, quedada a la piscina de Vilassar a les 8 per distribuir cotxes i apurar el maxim.

Arribem a El Prat, aparquem, ens reagrupem, saludem a coneguts i amics del mundillo i entrem les bicis a Boxes… son les 9:30… tenim 3h per endavant… així que anem a Restaurant del Parc a Esmorzar tranquil.lament, petar la xerrada… una matinal sense pressa, de bromes i comentar les nostres coses.

Som dels darrers en sortir així que ens dona temps d’anar a un banc al solete i animar la resta d’equips… i així fins les 12… on ja decidim activar-nos, deixar les bosses i anar a escalfar.

La táctica avui es sortir a 4:10 i veure fins on aguanto jo… el dia abans había fet tirada llarga de 18km per preparar la Marató, i espero no pagar-ho o m’emportaré alguna bronca.

Basseda i Salvi, els que millor corren es posen al davant. Enmig Marc i jo, darrere Oriol i Eloi… 

Sortim i a en Baseda ja l’hem d’anar cridant perquè ens porta a 3:55… km1 en 4:01… vaig ofegat pero aguanto… km2 a 4:09 i ja sentim a en Marc i delblanch queixar-se… Per mi, per dintre, es una benedicció… perquè ens obliga a aixecar el peu per anar a 4:15, lo just per jo anar una mica mes desofegat. En Marc porta una galipandria de cal deu i l’Oriol no corre desde l’Ironman (diu es exesportissta!)… així que ho paguen i a mi em salva.

Tot i així es dur, la 3ª. I 4ª. Volta no deixa de ser un ritme Ràpid i agònic… km3 4:15, km4 4:14 i km5  a 4:27… m’he Salvat!... acabem els 5,29km en 22’23” (a 4’14”)

Transició i a fer la bici. Arrenquem, ens agrupem i pasa quasi com cada any. Mira que és fácil… tres per l’esquerra van pedalant i els de la dreta es van deixant i així anar fent relleus curts, etc… però ens tirem quasi tota la primera volta intentant organizar-nos.

L’Eloi fent videos amb la GoPro (em cago varies vegades en ell, pero després s’agraeix el super video que va fer) i en Marc que no entra als relleus (te el sillín massa alt perquè li va deixar a en Tapia per l’Ironman, aquest matí la’ha baixat pero no lo suficiente i va de puntetes!)… fa que quan sembla que agafem els relleus, de cop ens desfem… Triguem quasi 2 voltes a organizar-nos…

Tot i així, no crec que fem una mala bici, tot i que es sompre millorable, fem els 21km a 36 de mitja, que no es mal ritme, contant amb els giros, rotondes, canvis de sentit i vent que sempre hi ha a el circuit d’el Prat… temps 35’45”

I tornem a correr. Jo noto que estic bé, i veient l’Oriol i en Marc patir, torna a donar-me aire!... si abans ho pagaven, ara més… així que la típica imatge a el Prat de company empenyent a altres que tant temia em passaria a mi, no em pasa.

De fet, bastanta estona Eloi va tocant l’esquena de Oriol i Baseda i Salvi están darrere meu amb en Marc i jo sol al mig me vengo arriba moralment!... km1 a 4:25 i km 2 a 4:20… fins que a 500 metres de Meta tinc un momento de bajon i li foto un crit a en Salvi perquè m’emputxi una mica… lo justet, res, 50 metres per tornar a agafar aire i entrar al tram del public i meta somrient. Fem els 2,5k en 11:06 a 4’22”… i acabem la cursa en 1:11’54” per acabar 52 de 100 equips Open…