Duatló de Vic 2011

Diumenge 6:30 del matí, sona el despertador, penso "tu estàs boig"... esmorzo... he quedat a les 7:30 amb en Tito per anar junts a Vic... arriba, em pujo i xerrem lo just, mentre per dintre pensem... avui farà solazo, podriem anar a la platja, doncs no!... anem a patir.




Arribem més d'hora del que ens pensem, perfecte, així podrem aparcar be, esmorzar en Tito, ser dels primers en fer cacones al bar més proper a la sortida i anar als boxes amb temps per preparar-ho tot i veure l'ambient... i arriben en Mendi i en Ruben, se'ls veu venir de lluny... dos "mazas" y en Tito i jo ens santigüem ;)

Escalfem una mica, mentre fan una cursa per nens... em Trobo un antic amic de Premià, en Marius Blanch Finisher a l'Ironmann de Niça i membre de la organització... i em dona 4 dades del circuit de la bici... ens reunim els Ibers per fer la foto de Rigor, demanada amb morro i simpatia a un xaval amb càmara que mol amablement me l'envia per Mail (moltes Gràcies!)... 4 paraules de l'espeaker i... pam!... sortida, sense pensar-s'ho!... ens pilla per sorpresa... desapareisen els Ibers, els triatletes, miro enrrere i queden 4 ties (corriem tots junts)... anem molt ràpid o estic massa cansat?... no he acabat la primera volta que penso en parar!... no pot ser... adecua la respiració... agafa ritme, agafa referencies de gent i del circuit... la segona volta ja s'acaba...arribo en 30:58 els 7km... per sota de 4:30"... una animalada!!... i sóc dels últims!

...Quines ganes tenia d'agafar la Bici... el començament es planer... veig gent que em serveix de referència... comença a picar i adelanto, sobretot a noies que habien corregut més que jo... agafo algun noi... se'm surt la cadena... vaya putada!... mans negres i 30" de demora!... torna a remuntar... arribem a Taradell... a la Rotonda en Marius m'anima i em diu que "4'5km de pujada dosifica"... pero em trobo bé... vaig pujant xino xano, passant a gent ... en arribar a dalt menjo el meu platan de rigor... tot i que aquest cop no se m'han pujat els bessons!... la baixada es a moments tècnica, a moments ràpida... vaig sol tota l'estona... no ve ningu pel darrera i no tinc referències al davant... pedala i tira!... arriba un segon potet, aquest es menys constant, de "repechoncitos"... agafo a dos nois els passo... i se'm torna a sortir la cadena... em tornen a pasar i 30" més al sarró!... encaro la darrera baixada amb una noia al davant, baixa amb por... li foto un crit per passarla, la passo i ja no lo torno a veure... el troç final es per pedalar a 35-40 km/h... i veig de lluny un noi de blanc que em serveix per no defallir... arribo als boxes, he fet 1h. 21' 36" ... i en Mendi em crida fotent-se un cubata!!!... ja ha acabat i jo encara he de córrer... em venen ganes de plegar... però per lo que queda!...

... No tinc cames, aquesta sensació ja la conec d'altres duatlons... se que acabará passant i que són només 3'5 km... però la calor comença a fer mella... em passan dos ties i un tio... i a la 3ª noia que em passa, em dic "segueix-la!"... em serveix de referència... fins al final... tot i que em guanya... ella sap patir, jo encara no... suposo que amb el temps, el meu grau de patiment millorarà... arribo a la meta fent 19'57" els darrers 3'5 km... massa!... i acabo amb 2h.12'31" moooooort amb els anim del Ruben, Mendi, Tito i amics del Ruben... no puc ni parlar!... vaig a veure aigua, torno on est`pa el grupet i... torno a ser jo: "Mendi lo bo es acabar com jo, que ja puc fer broma; no com aquest d'akí (un del CT Prat desmaiat a terra!) que arriba abans que jo però no pot fer bromes com jo!"... cuatro risas i a pensar en la Propera...