Teialada 2011

Un any més, no podia faltar a la cita de la Teialada... ja que és la primera cursa BTT de la meva vida, fa només 2 anys, amb casco de la mini mouse prestat i bici sense plat petit ni amortidors i prestada!...

I Pluja!... ja de bon matí sabia que avui seria dur, ja que portava tota la nit plovent. Com sempre, he pujat ben d'horeta, m'agrada arribar amb temps... Un cop allà, fins i tot en Pascu, mig-organitzador em diu que s'ho esta pensant de fer-la... que carai!... amb aigua molt millor i més èpic!... Arriben en David i en Diego amb la Troup Ekipo, en Pauet, Bernaus, Buquet, l'Oriol, i el seu amic Xavi, que correrá amb la inscripció d'en Victor, que al final s'ha rajat!

Pistoletazo de sortida, i pujem riera amunt... han canviat el recorregut... que bé, perque ens fan pujar per on jo acostumo a entrenar!... anem tots junts, pero ja es comença a veure que el terra serà fangòs. Arribem a dalt, i decidim esperar en Bernaus i en Buquet... Baixada per pista i unaltre cop amunt per pistes amples... i un cop a dalt tornem a esperar... "en esas", que em poso al davant i arriba una baixada entre bosc, urbanització prop d'Alella Parc... i baixo sense apretar i disfrutant dels camins, que encara no estan prou malmesos... i ens plantem al primer Avituallament.... m'espero!, m'espero!, segueixo esperant... que extrany, si que triguen.... i als 10' apareix en Pauet i em diu que en Bernaus se l'ha fotut!... fins que arriben tots!... Jo estic agafant fred tant esperar i els hi dic que vaig tirant, i sé que tard o d'hora aquests m'agafaran.

Passem per la part de baix de les vinyes.. uf que bé que no les pujem, ja que cada any pateixo molt... i baixada fins al poble... on ens passen per davant de l'arribada i ens fan girar a l'esquerra pel carrer de les escales!... bici a coll i amunt, per enganxar amb la pujada del Cementiri, que cadany era la primera pujada. Vaig bé, i em passa en Pauet just arribar a dalt del Cementiri... aquest tio està molt fort!... i aleshores es quan agafem l'enllaç i ens trobem amb un cartell que diu: "Pujada Dura al 18% de 1'5 km" amb una calavera dibuixada... quina raó tenen!... començo a pujar, i vaig baixant pinyons fins que... ostia, porto el molinillo!... apreto les dents, pero a cada curva això s'empina més, i a més, les rodes patinen perque no para de ploure!... m'adelanta el Diego i el seu amic... escolto el David cridar desde a baix de la muntanya... va que pots!... pero no... he de posar el peu a terra i començo a caminar, tot esperant que planeji. I no planeja, al contrari, cada cop em costa mes pujar fins i tot caminant i tinc els bessons que m'esploten!... pero miro enrere i ni en David ni l'Oriol m'agafen... també caminen al darrer troç.

Fem l'enllaç que ens porta a la Masia de Sant Mateu, on ens reagrupem els tres i començem a baixar, pero aquets van molt rapid i jo perdo l'equilibri en un parell de corriols que em fan posar el peu a terra i caure de cantó casi parat... doncs mica en mica... fins que arribem a una rampeta que ens deixa a la pujada al Mirador... que bé! ... pista unaltre cop, i això m'ho conec. Veig el David i l'Oriol a 500 metres... intento apretar, però ja no puc gaire més!...

Arribem a dalt del mirador i suposo que baixarem per la baixada del Crist... doncs no!... baixada per un bosc, per enllaçar amb una pista ràpida, però plena de corriols i... se'm posa la roda dintre d'un corriol, intento mantenir la roda del davant, esperant sortir d'ell... fins que el corriol gira de cop i surto volant per davant de la Bici!!!!!... vaya ostia!!!!... i podria haber estat pitjor...

A partir d'aquest moment, tornem a entrar al bosc i ja no tinc el cap per baixades tècniques, vaig totalment creuat i amb la cama plena de sang. No m'he fet mal, però no vull tornar a caure, i cada dos per tres em paro per deixar passar algun corredor... vull arribar a baix ja!... i arribo a la riera de Teia, tot pensant que una vegada més, he participat, he patit i he acabat!

Segons la Organització:
26 Km. amb un desnivell acumulat de 1.100 metres (dificultat alta).

Segons l' Iphone i jo:
27,75km amb un desnivell  acumulat de 1.265m en 3h. i 12 minuts. (dificultat que te cagas!)

La Setmana que vé, Duatló Fora Límits de Torroella de Montgrí i després la Orrienca... que no plogui, pleaseeeeee!