Segona Edició de la Transmaresme i segona en la que hi participo... per acabar amb aquest Febrer/Març ple de Mitjes Maratons i Curses de distància.
Quedo com sempre ben d'hora, ben d'hora... a les 6:45 a l'estació de Premià amb en Marc que ve desde Calella i amb el grupet Iber (Mendi, Ruben, Jose Gómez i Edu) per anar fins a Sant adrìà del Besos i passeig pel riu fins a la Sortida a Santa Coloma de Gramanet. Un cop allà, ens col·loquem a la Cua de sortida i fem les dues fotos de Rigor. A la cua em trobo, el meu gregari (!) als Ports en Miguel Angel que fa parella avui amb Angel Calvo, i també veig en Barroso, Ramon i Oscar (mig Premia está aqui!)...
I comencem... en Marc i Jo tenim la intenció d'anar xino xano, ja que l'any passat vaig patir molt per seguir en Mendi i en Tito i als darrers quilòmetres ho vaig pagar!... sé el recorregut, així que vaig informant en Marc de que la Pujada a la Conrreria situaria a tothom al seu lloc... tot i ser al principi és dura de collons, però arribem a dalt, espero en Marc i enfilem cap a les Vinyes d'Alella... un cop allà es fa el mateix tap de sempre, ja que en ser tan tècnic i sec, quan para un, parem tots!... i xerrant xerrant ens plantem a Teià on... sorpresa!... ens giren per Can Gorgui, primer canvi al circuit de l'any passat... fem un petit trencacames i enfilem pel Dolmen cap a la Mutua de Cabrils i d'allà baixada per Can Cabot fins a Argentona... primer avituallament i portem 2h 17'...
La parada ha estat generosa, 12' de rellotge, però la nostra idea avui és anar sense pressa. De fet a l'Avituallament em trobo en Diego Gonzalez amb els seus companys d'equip, que s'han dormit i han sortit 10' tard... doncs ja ens han agafat!
Pujem cap a Can Bruguera, però en comptes de fer-ho per la pista... pujada llarga però que es fa bé, ens porten per un parell de trialeres i pel mig del bosc, molt més maco, però molt més dur... i tots pensem que com tot sigui així morirem, ja que queden mes de 40km...
Comencem a pujar de nou, cap al Parc del Montnegre i Corredor... Em sento bé de Cames i en els troços més durs em veig be i tiro, fins al punt d'haber d'esperar a en Marc en ún parell de pujades... A més a més gaudim de la companyia del 'Ekipo' del Diego, que porta un amic seu que no parar de xerrar en tot el Camí... increíble, trobo algú que parla més que jo!... fins que arribem a Collsacreu, on hi ha el segon Avituallament... portem 5h de bici i tornem a parar quasi un quart d'hora, per menjar bé i agarfar forces!
A partir d'aquí és en Marc qui es coneix el recorregut, s'han acabat els trams de corriols i de bosc, es comença a fer el mateix que l'any passat... pujada per Olzinelles, baixada i pujada a Hortsavinyà on en alguna rampa he de posar el peu a terra... no sé concretament on, però sé que és la mateixa que l'any passat... massa dura amb 6h de bici a les cames...
Arribem al darrer avituallament on simplement parem per trucar a les dones i dir que en mitja hora ja arribem... en aquest darrer tram en Marc es trova un grupet d'amics del seu poble que ens fà anar a bloc tant en les pujades com en les baixades... el troç final és per disfrutar, tot i que enguany està molt i molt sec i entre les pedres, la pols i les hores d'esforç, ja es comença a patir... fins que arribem a la maleïda pujada final que portava avisant-li a en Marc feia uns quants kilòmetres... apreto les dents i, tot i que m'he baixat al primer trencant per culpa de les Arrels que m'han fet parar, la faig sencera. A dalt està en Marc animant-me ja que és ara ell qui va fi i jo qui començo a defallir... i arribo a Dalt, contentíssim, ja que l'any passat la vaig veure més dura, la vaig fer a peu quasi sencera... o estic més en forma o enguany he reservat millor.. o les dues coses... i baixada final fins a la Meta, per entrar de la Mà amb en Marc i per acabar en 7h19'
La propera, l'! d'Abril a la Duatló de Carretera de Vic, per començar amb les Transicions Bici-Córrer...
No hay comentarios:
Publicar un comentario