"Una bogeria".. això és el que vaig pensar quan el Rafa em va dir de fer la Travessa "Neda el Mòn" de Premià a Masnou, però clar... a tot dic que si!... vaig convéncer en Victor i el Sergio, i també en Jose Gomez es va apuntar amb un amic seu. Queda una setmana per la prova i el mal temps fa que em replantegi si anar o no... però el Rafa no vindràperquè té la cara rascada per una caiguda amb la Bici.. així que no deixaré tirat el Victor, que a més ve acompanya de la Laura i en Dani Lillo (faran el recorregut en la Canoa). Decideixo participar i arribar fins a on pugui.
De bon matí noto que els nervis poden amb mi per primera vegada. Jo mai he nedat més de 1.500 metres i toti arribar ben d'hora a pel dorsal, trobar ben d'hora en Jose i el seu amic.... res, els nervis no marxen. Perdo en Victor de vista i vaig amb el Jose a posar-nos el neoprè... aquesta és unaltre. Part dels nervis és per l'angoixa de passar molt de fred a l'aigua.
Ens criden per la Foto, veig a la Maria amb la meva Peke, i això m'acaba de donar ales per dir que "apuntar-se a totes, disfrutar-les totes!"... i comencem a nedar!
La primera sensació és de molt de fred, sobretot als peus. El cap no pateix tant perquè m'he posat unaltre casquet de silicona a sota. Comerncem a nedar xino xano i, obviament, ja he perdut de vista el Jose i l'Amic. El nedar no és com la bici o el córrer que pots anar "amb la ràdio" i anar parlant amb la gent. Vaig nedant cada tres braçades i vaig cómode. Estreno Neoprè i no em molesta gens. Vaig mirant el paissatge, és el meu poble i reconec tot el primer km... i arribem a l'alçada de la Metalogenia... on em començo a aborrir!... i el meu cap va dient que això serà molt llarg... i en un moment que em vaig a posar bé les ulleres, em trobo en Sergio i Victor a 10 metres!!!...
El tram fins arribar al poble de Masnou el faig a ritme, però arriba un moment que em trobo que no avanço, la corrent va en contra!... vaig veient passar nedadors, pero cada cop menys... fins que en un moment que paro, miro enrrere i veig que soc dels últims... miro endavant i no veig a la gent de la meta!... li pregunto aun noi a la Canoa quant queda i diu que 400 metres... torno a nedar agafant ritme fins que en un moment d'aixecar el cap, veig tota la gent a la platja a lo lluny... ja esta!...
L'últim tram es fa etern, no és per cansament als braços, sinò per cansament mental i els neoprens de la gent es veuen cada cop més a prop... una mica més i ja arribo!... i al posar el peu a terra, estàn la Maria amb la Peke animant-me, juntament amb en Jose i el seu Amic, la Laura i el Dani... em costa molt sortir de l'aigua pel mareig però ho he aconseguit... 1hora i 45' nedant!!!!... el Victor i el Sergio arriben 4-5 minuts darrera meu...
Super content d'aquest entreno de resistencia al mar, estrena de neoprè amb èxit i per primera vegada faig 4000 metres!!!... tot suma per la Half Challenge que és d'aqui a 6 setmanes!
No hay comentarios:
Publicar un comentario