Mitja Marató Mataró 2012

Tercer Any consecutiu a una Mitja Marató, a Mataró, i ja em serveix per anar veient les millores. Si el primer any, en el debut vaig fer 1:57’ i el segon, més preparat 1:50… ahir, sense arribar gaire entrenat, vaig aconseguir baixar dels 1:50’ per 3 segons!!...

És principi de temporada i ens plantejàvem la cursa com a un entreno llarg, a més de veure el debut de l’Edu a la distància. Quedem de bon matí amb Aleix i cap a mataró. Fa un fred que pela, i correm des del cotxe fins al Bar Isaac, per entrar en Calor. Allà ens trobem amb el Miki i el seu Germà i en Marc, que no ha dormit gaire, per culpa dela peke de 3 mesos...

Un café, lavabo i cap al calaix a protegir-nos del fred entre la gent. Allà, ens trobem amb els companys del VO2, en Ramonet i el Lluis. Petem la xerrada i a córrer.

Ja em conec el recorregut i això ajuda. Decideixo anar tranquil, deixar que l’Edu i l’Aleix marxin, tot i saber que la primera meitat es baixada... vaig amb el miki i el seu germà, fins el 8, que em passen i decideixo no capficar-me. Passem el 5 a 25’ i el 10 a 50’, osigui que anem a 5’ el Km. I em trobo realment bé i tranquil. Encarem la N-II fins al Gir de l’Experience amb el vent de cara.... moltesta i és fred!

Edu: amb gorra de Tri i patrocinat per Focus ;)

Aleix (Tapat fins als ulls)

Jo (amb gorra i mirant a terra concentrat!)

De tornada, em noto molt i molt bé!... recordo que l’any passat em punxaven els bessons i avui no tinc dolors enlloc. Allargo la passa, i m’empasso la nacional sense baixar el ritme de 5’ el km. A l’alçada de l’Estació, en Santi amb un dels seus pekes, m’anima!... arriba la part que menys m’agrada del recorregut.

VO2 a Mataró

Arribant al Polígon començo a notar que ja no vaig tant cómode… Em trobo el Marc, había sortit molt fort i està pagant el no entrenar i no dormir. L’animo!

On pitjor ho passo és tornant de la Proctle & Gamble… em passa gent. M’enganxo a un grupet de 3, però en una cantonada... retallen!... repeteixo una vegada més que no entenc com tios que quedaràn el 1500 retallen 15-20 metres... s’enganyen!... i fan que em quedi despenjat d’ells!... pateixo i és l’hora del cap… passo l’Estació, ja corro practicament sòl... i buscant el km 18 no el veig... i de cop em trobo en el 19!!!!... subidón!

Sé el que em queda, la pujada a Sant Simó i el tobogán fins la meta!... i calculo amb el rellotge, que si nopeto, baixo d’1:50! Apreto les dents a la pujada, miro a terra, penso en que a la Burriac Extrem vaig patir més… m’enganxo a un noi, que porta un amic que l’anima, i em serveixen els ànims també! La pujada està feta, i toca alargar les passes fins els tobogán final… son 300 metres, intento esprintar però les cames no em donen més. Miro el rellotge, entro, entro, entroooo!... 1:49’57”

A l’arribada m’espera l’Edu, està en plè subidon, ha debutat fent 1:41’… em parla però no l’escolto, ja que intento recuperar l’alè!... em recupero i els dos comentem l’Alegria per les bones sensacions i temps. Ens trobem també amv el Miki i el seu germà (1:45’) i l’Aleix (1:47’)… i cap a casa que tenim gent a Dinar!!!!

Mica en Mica la cosa va millorant, temps i sensacions!... Ara a seguir entrenant amb els VO2 per seguir millorant!