Cursa Popular de Premia de Mar 2013

Batre el teu récord personal als 10km a casa no té preu!... aquesta es la sensació amb la que vaig acabar dissabte la Cursa Popular de Premia de Mar.

Després de molts anys, la cursa de Premià ha agafat un renom i una organització digna de les grans curses, gracies a la Feina de l’AE Empenta amb el Jaume Riera al capdavant, i no hi podía faltar a la cita, tot i que l’any passat no la vaig poder fer. Però fa dos anys si, i sabia que era una cursa on la prim era meitat era baixada i la segon pujada i on vaig fer prop de 52’.

Aquest any, després de la Half de Calella, había perdut totes les rutines d’entrenaments. La meva intenció era no quedar en ridícul davant de la molta gent que em coneixia!... després de trovar-me amics i coneguts, anem cap a la sortida, amb la intenció d’intentar baixar de 50’.

mapa amb el recorregut de la cursa

Desnivell... inici en baixada per acabar pujant

Em poso al ben mig i a correr. Enguany som més de 700 corredors i per tant els primers metres es fan apilonats, però també fa que el grup et porti en volandes. Sé que el principi es baixada i decideixo donar-ho tot… ja patiré a la pujada, però ara guanyaré temps!... adelanto a la meva cosina Mariona fen-li bromes amb la cua del Cabell ;) i segueixo tirant…

Entremig de la Gent, prop del mediatic Xavier Bonastre

Arribant a l'institut a ritme

Arribem al km 3 sense notar esforç… es un lloc on ens creuem amb la resta del grup i veig que vaig molt al davant… fins i tot el Xavi Barroso em crida “ostia si que vas fort!”… això em dóna ales finns arribar al passeig mar´tim… on el grup s’estira i agafo ritme al darrera d’un parell de corredors… passo el Km5 en 21’30” !!

Corrents pel Port

A Ritme pel passeig marítim

Arribem al Palmar, on comença la part, crec més complicada… és el km 6 i el carrer va picant amunt finns a la Gran Via… on la Gentada (avui és el Shopping Night) et porta en volandes. En arribar al C/ de la Plaça un crit del meu Pare m’anima encara més… baixada fins a l’esglesia i a correr pel casc antinc… timbalers, ambient, gent, fa que no noti el cansament…

Baixant pel C./ de la Plaça

  

Davant de l'Esglesia amb els Timbalers

Pujem cap a la Gran Via… però els moments de cansanci s’aplaquen amb els anims de la molta gent que conec i em coneix… Gran Via, Doctor Fleming, Enric Granados… són els carrers on m’he criat i estic disfrutant!... miro el rellotge i no puc ni calcular… 

Ambientazo a la Gran Via, que em dona ales!

Toca la pujada per Elisenda de Montcada. És la més dura, miro a terra i ritme!... ja només queda Verge de la Mercè, pla… penso en que és el darrer km… i em trobo a la Maria amb la Peke, els meus pares i els meus sogres que m’animen davant de l’ambulatori… just abans de fer els 300 metres finals de pujadeta… 

 

pujada final!

... apretó les dents, curva final i la Espeaker, que em reconeix, m’anima com a Premianenc que sóc!... miro el rellotge i…. 46’28”!!!! HE FET EL MEU RECORD PERSONAL A CASA!!!!...  Gran Cursa, Gran organització i … grande jo!!! …. Jejeje

 

Eloi Solà, uns dels Ironmann VO2 a Klaguenfurt

Vull fer menció especial al BLOG, als meus companys del VO2 que han fet l’Ironmann de Klagenfurt… desde el Míster Santi, passant pels Jaume, Dani, Oriol, Eloi, Alvar,etc… fins els meritoris Ivan (per la lesió) i els perseverants Josep Morante i Fernando Pruñosa…