Burriac Extreme 2013

 

 No tot és possible!... Tenia el Repte de repetir el “patiment” de la temporada pasada a la Burric Extreme. Aquest any, amb menys entrenaments, però amb més experiencia… però després d’una semana amb Grip, que em va tenir fins dissabte amb mal de panxa, i un circuit molt exigent, vaig haber de claudicar.

Des de divendres, llevantada, vent i pluja. De fet, ens despertem pel matí tots dubtant si aniriem a la cursa. Estaba apuntat a la de 25km i el Rafa i l’Oriol setó es van rajar a darrera hora amb un Whatszapp. Jo, veien el xat del VO2, em vaig engrescant i quedo amb la resta a Argentona, a veure que passa!

Arribem al pavelló amb un cel que va millorant. Ens trobem la Família VO2… amb els debutants, els veterans, els joves i els pros… lavabo i foto de rigor.

Al final m’aventuraré a la de 25km, tot i trovar-me els Ibers, que amb bom criteri, es van apuntar a la de 15… escalfem i cap a la sortida, patint per si passarem fred o plourà, já que al final, després de moltes discusions, sortim tots sense xuvasquero.

Sortida i cap munt a enfilar per la Font Picant… ens hem menjat 1km… perfecte!... es fan les primeres cues, però enguany menys, já que hi han 3 sortides. La Primera pujada es llarga, ja que pujem a les antenes, petita baixada per seguir de Camí al Castell de Burriac. Però vaig bé, reservón, sense apretar gaire i disfrutant del paisatge.

Al primer avituallamant, al Castell, al km 6, em passa en Puchi (íbers) com un llamp. La baixada per les pedres es molt perillosa, ja que a més de ser técnica, está molt mullat i me les veig per no caure…

Enfilem la pujada més llarga, la de Cirers. Recordo els camins de l’any anterior i això m’anima. Anem sempre els mateixos al voltant, i segueixo disfrutant del paisatge, sense pensar gaire en el cansament. Un cop a Dalt, torno a parar a l’Avituallament per menjar i veure molt… és el moment en que millor em trobo a la cursa, em van passant els Kilòmetres, mentre camino a les pujades i troto a les baixades.

Pujada a Gironella, ja hem passat l’ecuador de la prova, portem quasi dos hores, i tot i coronar bé, començo a notar que alguna cosa no va bé… tot i ser més tram de baixada que de pujada, el meu cap em comença a dir que no tiro… no és un problema de cames, ni d’estómac… pero no vaig suelto… 

Al km 15 torna a pujar fins a Can Palota i se’m comença a fer llarg. Em començo a marejar, a sentir fred… já camino fins i tot als trams planers fins que em planto al Avituallament 3. Pregunto quan queda… tot i saber que 6 kilòmetres!... pregunto com és el que queda!... estic pensante n abandonar… no em trobo bé, la fluixera de la semana de Grip acaba de donar-me al clatell!... i mentre dubto, un noi de vilassar, que està com jo i tbé há estat malalt tota la semana em diu “si plegues baixo amb tu!”… era el que em faltava… un complice.

Això és per disfrutar!... decidim que amb 19km i 2h.55’ minuts já n’hi ha prou!… baixem amb un cotxe que ens recull a mig baixar i em planto al Pavelló encara mig marejat i sense gaire ganes de comentar la jugada… Més entrenós o menys reptes!