sábado, 28 de junio de 2014

Cursa de Premià de Mar 2014




La Cursa de Premià un any més em va demostrar varies coses. Primer, que és un privilegi córrer a casa, entre amics i coneguts… però la lliçó d’ahir va ser, que sense entrenar, no hi ha cames.

Com cada any, lio a algú, enguany, a l’Edu i la Sonia per fer-la. Arribem a la zona de recollida de dorsals, on també ens trobem a l’Aleix, Company del VO2 o a excompanys, amics, coneguts…


Enguany, després de ser pare per segona vegada, he sortit a córrer algún dia però sense criteri ni habits, per tant, em conformo en baixar de 55’… Un cop al calaix de sortida, ja em vaig animant i busco algú que em serveixi de referencia per els 50’… i em trobo els Gafarruns, amb en Xavi Martí… que crec será la referencia… però amb el pistoletazo de sortida… entre els 600 participants, m’enganxo a en Jaume Comas i JM Carbó… ja que pensó en fer com l’any passat, aprofitar que es comença baixant per guanyar temps.

Anem molt ràpid … passo a la Sònia al Barri Cotet… però en arribar a l’Institut, que no és ni el km 3 ja em noto que no sóc el mateix que l’any passat. Pulsacions altes, molta suor, cansament i cames foses… baixo el ritme… em passa el Xavi Martí… uff que avui patiré!

Arribant al port, veig a la meva cosina, la Mariona al davant i em serveix de referencia. L’agafo en entrar al passeig marítim, enguany només la saludo, no puc ni parlar… només li dic “vaig fòs”… acaba el passeig matítim… la Mariona s’ha quedat enrrere i toca pujar del Palmar a la Gran Via… es una de les metes, ja que allà estará plè de gent per animar… i és per això que no paro, ja que vaig patint i volent aturar-me… i voilà… allà està la Maria, amb les pekes, els meus pares, l’Ori dels VO2 per animar-me i em ve el “subidon” gran via… 


Baixem al cas antic, aquesta part es fà sense patir, entre baixada, “callejeo” i ànims de la gent… però toca tornar cap amunt… ja al Passatge Manent torno a patir fins a arribar altre cop a la Grran Via… on altre cop la gent et fa desistir en parar… a més… vaig pensant: “no parir que tens la Mariona al Darrera!”… fins que arribem al “mur” de Premià.. elisentda de Montcada al km 9… no puc més… i en arribar a dalt, m’enganxa la Mariona i em diu: “vinga que entrem junts!”… al que li contesto que no puc… no la puc seguir… toca mirar a terra i patir una mica més… 


Gir a la Dreta… pujada final fins al Poliesportiu… on l’Any passat vaig acelerar per fer menys de 46’ i acabar quasi esprintant, enguany simplement miro al final del carrero n m’espera la Paula… per entrar a meta corrents amb mi!...


Faig 53’06”… quasi 8’ més… i patint molt més… el que deiem… avui l’he fet perquè sóc de Premià, m’agrada aquesta cursa… però sense entrenar, es passa fatal!... però un cop acabada... ens retrobem amb els amics, cconeguts, companys d'equip... com en Joan Basdseda i la dona, que també l'han feta i ja toca gaudir...


1 comentario:

  1. Molt bé Ricard! Poc a poc tornarás a agafar el teu ritme! Gas i anims!!! (Javi)

    ResponderEliminar