Duatló de Mataró 2015

Team VO2!

 

Espectacular imatge dels boxes

Un any més a la duatló de Mataró… cada any amb una preparació diferent… poca, pero diferent. I cada any vaig a petar als mateix temps, i cada any disfruto igual tot i no patir als mateixos llocs. Enguany.. patiment al que més fluix portaba, la bici… i patiment, sobretot baixant… pero com sempre, disfrutant de l’esport i de la gent que l’envolta.

Amb el debutant Alexis

Quedem amb els VO2 Eloi, Laia, Ivan i el debutant Alexis… diexem les coses a boxes i temps per fer un petit escalfament amb l’Ivan que ens serveix per petar la xerrada i posar-nos al dia de la vida!.. i just quan vaig cap a boxes… zas, rebincada de tormell dret!... arribo a la sortida mig coix… amb el temps just per quixarme a la Gemma Badia… posar-me al costat de l’Alexis que debuta i és una mica més rapid que jo i… sortida!

Primera volta de Run donant-ho tot!

Sembla fins i tot que tingui bon estil!

Baixada a boxes... vigilant el tormell!

Després d’uns any, l’experiencia és un grau… i sé que s’ha de correr molt per se dels últims!... si si, dels últims, perque la primera volta al Cross vaig bastant fort i no tinc més de 15-20 corredors al darrera… i la Segona volta es questió d’aguantar.. ja que m’he tornat a rebrincar el tormell dret fins a 3 vegades seguides… però aguanto entre els anims del la gent que ha vingut, entre ells en Santi… l’Alexis va al darrera, que extrany, perquè córre mes que jo!.. entro a boxes i he anat a 4’45”.. tela!

Sortida de Boxes amb el menjar a la boca!

La transició com sempre lenta, ja que l’Alexis estaba 20” darrera i quan surto, ja va al davant… La bici es resumeix en … una Primera pujada llarga que posa a tothom al seu lloc… Enganxo a Alexis, ens animem… i primera baixada també llarga i técnica on confirmoque ho passo molt malament baixant.

La part del mig és un constant puja baixa o més d’una vegada he de posar el peu a terra per culpa de les arrels i la meva mala traça… pero vaig fent, es entretingut i molt bonic… però arriba un punt que es fa llarg.. fins que aaribem al camí de la Granja… temps per recuperar ritme de pedal… i a lo lluny veig a la Laia… no deu anar gaire fina si la veig!

Arribada de la Btt amb cara de patiment...

Arribem al tram final de pujada i he de donar-li un gel a un noi del vic que va mig marejat… gir a la dreta i avall… foto i crit d’ànims al gran Fotògraf Adrià Triquell (després a boxes el felicitaré per la seva feina)… i baixada fins al “mur” de sota les pistes… darrer peu a terra maleïnt tot! I pista fins a boxes…

Els ànims dels VO2 que ja han acabat m’esperonen… pillo un gel de Magnesi que tenia per casa i havia portat a veure si em va bé… ecs!... és dolentíssim, be caigua i a córrer!

el gel de Magnesi era fastigòs... però va anar molt bé!

Tinc petits símptomes de rampes, pero a la que porto 500 metres noto que milloro el ritme, la respiració… fins i tot, algo insòlit en mi, avanço gent al correr!... será el magnesi o será un placebo… pero corro bé… animo a la Laia, que está patint molts dolors al peu i ja acaba… apretó una mica per pasar a 2 o 3 corredors més i entro a meta en 2h 36’58”… 4 segons més que l’any passat, pero… sorprenentment, disfrutant més al correr que a la bici… será que ara faig més km a peu?...

Arribada a Meta content!

Conclusió, m’ho passo bomba, mai seé el millor, però el cos té, per un cantó memoria i per l’altre és molt agraït amb el que més hores li fas…

Els VO2 finishers a la duatló de Mataró