Millor Marca Personal de Mitja Marató a la de Barcelona amb
1:43’29”… però tot es resumeix en un Agraïment inments als Athletic Trak
Tarragona i en particular a en Jordi, que van demostrar que amb una llebre ets
capaç de fer el que sigui… començo!
Un any més anava a la Mitja de BCN, enguany sense tant bombo
de quedar amb la gent, fotos, amics etc… de fet no vaig quedar ni amb el Cesari
i Alberto dels VO2 que també la feien… vaig quedar amb el meu amic Rafa i la
seva dona la Irene… al cotxe també venia un amic seu, Angel… ens trobem a en
Miki abans de la sortida i cap al calaix amb la Irene… no volia que em passés
el de cada any, quedarme fora del calaix per la gentada…
Al calaix escalfem i comento que pels entrenos que porto, un
dia de running a la semana de no mes de 45’, vaig a disfrutarla i si baixo de
1h 55 ja estic content. Van sortint els diferents calaixos fins que ens toca el
nostre.
Gran ambient i com sempre, els primers kilòmetres es per
agafar el teu lloc a la cursa. Vaig per sota de 5 per lainèrcia fins que
arribem a la pujada del paralelo on… se’m bloqueja el rellotge… no marca, no es
para, no s’apaga, no reacciona… em rallo?... no!... porto al meu costat a dos
nois dels Bikila Tarragona (Jordi i Alex) animant a dos noies del seu equip
(Marta i Raquel)… van a un ritme com el meu i m’enganxo… el Jordi va comentant
la cursa, va sobrat i es com l’entrenador… i em serveix de distracció… cada
kilòmetre dona la referencia dels temps…
A la Gran Via, quan ja porto un parell de kilòmetres amb
ells li dic que m’he posat al costat ja que se m’ha parat el Crono… i “cap
problema, com si fossís de l’equip, vinga va!”… quina energía i ilusió
després!... és com jo, una ràdio… pero ens va mantenient tota la cursa a menys
de 5’…
El recorregut me’l conec, però vaig concentradíssim en anar
a roda… tot i que pensó que acabaré petant, ja que anem més ràpid del que jo
volia o creía que podía fer. I van passant els kilòmetres. Gel al Km 10. Pujem
la Diagonal i vaig bé… Gel al km 15… arribem al passeig Garcia Faria on tant la
Marta, la Raquel com Jo, en algun momento tenim petits punts de bajón que ja
s’encarrega en Jordi per animar-nos per do defallir.. fins i tot arribant al 18
li dic “tireu que jo ja no puc més!”… pero el tio m’esperona a que si he
arribat fins aquí no es per para ara… que anirem a menys de 1:44… Osties!... no
ho havia calculat i veig que si segueixo aguantant faré el meu record…
Pujada Marina apretant les dents, girem la recta
llarguíssima de Meta i em Crida “Va Ricard apreta que tens encara una mica
més!”… i entro a Meta sense saber quin temps he fet pero contentíssim perque
segur que és MMP…
Darrera meu entren els Bikila, m’abraço a ells, els hi dono
efusivament les gràcies… m’han portat en volandes i tot i no tenir entrenaments
he baixat el meu record… la Alegria completa arriba quan ja a la Duatló per
Equips a El Prat m’arriba el missatge de la organització… “Felicitats Ricard el
teu temps oficial es de 1:23’29”…”…
Aquest es el meu blog… i per tant també vull fer dos
mencions especials. Per un cantó als companys de cursa… Rafa (segueix
impressinant-me), Irene (prova de superació constant tot i la seva fustració
d’ahir), Angel (vaya animal 1:15’), Miki (ja está a un nivel altíssim sense
poder entrenar tot i ser del CEM.. jajajaja)… Alberto Canal (don’t stop!),
Cesari (agafant el punt de forma) i Carles Segarra (amb l’esforç i constancia
que li fots tu li manes a el cor… )
Per altra banda, menció especial als Gladiadors del VO2 tant
de l’equip B com de l’Equip A que ahir van ser a la espectacular, dura i
explossiva cursa per Equips a El Prat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario