3a. BH Montgat per les Adiccions

 

Ahir Diumenge va tocar fer la III Edició de la BH Montgat per les Adiccions. I dic toca, perquè em va tocar la inscripcio gràcies a un concurs de SURAL. Tenia ganes de fer-la, perquè era per una bona causa i organitzada pel gran Sergio del Rio de Live For Events… i va i em toca… doncs a fer-la s’ha dit!

Era prop de casa i a una hora ‘decent’… les 10 del matí, per tant, m’aixeco pel matí sense pressa, esmorzo bé i me’n vaig cap a montgat on tinc temps de veure l’ambient, parlar amb el super campió Miquel Blanchart i trovar-me a amics i coneguts com en Sergi Ferran, les nenes de la Salle amb la Marta Serrano o en Kike i la Laura Majadas entre altres…

Tot i això, els germans Boix arriben tard i em truquen per agafar-lis el Dorsal i em planto allà esperant-los… queden 15’ per la sortida quan arriben I per tant tinc el temps just per anar al cotxe a deixar les coses I passer per un lavabo…

Al calaix de sortida, emotiu minut de Silenci per les victimes de l’avio de German Wings on als maresmens esportistes ens toca directament per la familia de Nutrisport amb els que compartim quasi totes les curses i aquests diez el seu dolor!

Estic amb la Carla, intenció, després de 3 setmanes parat per l’esquinç de tormell?... intentar baixar els 50’… ella fará la de 5km així que li dic que ens enganxem al globus de 50’ i després ja apretarem… doncs, no!... només donar-se la sortida, veig el Globus de 45’ davant meu i m’hi enganxo… pensó “tu tira i a veure fin son arribes!”

El circuit és pla, però ja sabeu que de pla no hi ha res en aquesta vida… el Turó de Montgat té el seu què… però a la primera volta vaig bé, cómode i animat, donan-me cop de caps literals amb el globus de 45’!... i amb els ànims de la Laia Cuevas que no es perd una com a espectadora!

Em creuo amb en Javi Montesinos, dels VO2, va entre els 15 primers i l’animo… passem per Meta al km 5 en 22’30”... clavat!... però començo a notar la inactivitat i a la segona pujada del Turó de Montgat em despenjo de les llebres, ja he agafat distancia amb els 50’ i per tant l’objectiu el faré… recupero a la primera baixada i en tornar, segona pujadeta… aquesta és més dura…

Ja només queda el pla fins al gir de 180 i tornada a Meta, tot va més estirat, el vent ve de cara i intento no baixar el ritme enganxant-me a qui vegi “ja que he vingut farem el que puguem”

Gir de 180, darrer kilòmetre, ja veig la gent, apretada final fins a Meta, en montesino m’anima… miro el rellotge, ja estic als 10km… sobren 100 metres i faig 46’47” oficials… 46’30” al meu rellotge i per tant estic super content, després de la inactivitat… He descobert que les llebres van molt I molt bé ;)