Després de participar dos anys a la Half Challenge Calella,
enguany hi tornava amb la marca Ironman 70.3 Barcelona. Un hivern molt bo tant
en sensacions com en temps, sobretot al córrer, feia que tothom esperés de mi
un gran resultat, fer un Sub6h. Tot i així, jo era una mica més conservador i
després de fer 6:24’ l’any 2013, em conformaba en baixar de 6:15 i, sobretot,
el que volia era córrer bé, no agonitzar a la Mitja on altres anys había fet
més de 2h10’…
Setmanes d’entrenaments planificant, dintre del que es pot,
entre familia i feina. La darrera semana, vaig decidir no fer res des del
Dilluns, massatge al Aitor dijous i pautes de menjar de la Laia, que també
m’arriben dijous i a les quals intentaré fer una mica de cas…
Però la Mort del meu Avi, la matinada del Dijous al
Divendres em trastoca tots els plans… de fet ens els va trastocar a tota la
familia. No esperàvem la pèrdua de l’Avi Esteve, que tot i els seus 89 anys,
estaba perfecte. El matí de divendres amb la trobada familiar a casa la Yaya va
ser dur emocionalment. La Tarda al Tanatori va ser també llarga i dura per les
cames i pel coco… la part bona, el meu germà, que ve per l’enterro, serà un
aficionat més… l’altra, que li podré dedicar al meu Avi aquesta Cursa.
Dissabte, matí d’enterrament i Cementiri, i quasi sense
temps per posar-me nerviòs o pensar en la cursa, me’n vaig ben dinat a buscar
el dorsal i deixar la bici a Box, tot a cuita corrents i sense grans
parafernalies, cosa extranya en mi, que sempre m’agrada anar amb temps i
tenir-ho tot controlat… això si, a dormir ben d’hora que demà hi ha tralla!
Matinem, 4:25 obro ja els ulls, petit esmorzar i cap a
buscar el Raul Estevez, que avui debuta, no a mitja distancia, sinò en tot, mai
ha fet un Triatló… petits consells al cotxe anant cap a Calella. Aparquem prop
de Boxes i baixem a fer les darreres comprobacions a la bici, a les bosses,
etc… Anem a la platja i ens trobem amb en Boix, en Santi, la Sardina i… en Dani Rovira, a qui li
recordo que al rodatge de la pel:lícula “100 metros” vam dir que l’últim pagava
la birra…
Costa entrar per escalfar, de fet està molt freda. Entrem i
sortim!... i cap al Calaix, en forma de Serp per Temps, per entrar esglaonadament
a l’aigua, un encert, que fa que la sortida no sigui tant traumatica… em poso
al 42’30” i cap a l’aigua després d’una espera una mica llarga.
Efectivament tot està molt repartit i anar a la primera boia
passa de ser un suplici dintre d’una rentadora a ser un “escalfem que això ja
ha arrencat”… això si, mala mar, mar de fons que feia que la natació, dintre de
lo dolent que sóc, no sigui molt fluida. Gir de 300m. i toca el tram llarg
contra corrent. Poca gent et toca, poca gent et molesta, i vaig a una zona on
mes o menys anem tots al mateix ritme i això reconforta. Es fa llarg arribar al
segon Gir, ja hem arribat al 1.000 i miro que vaig amb el temps previst, al
voltant dels 25’… tercer gir i corrent a favor… el tram es fa molt curt fins
que ja encarem el gir cap a la platja on apreto una mica, faig la pixada de
rigor en marxa abans de sortir de l’aigua i em planto a la sorra en 40’52” …
mes o menys el que m’esperava.
Transcisió llarga, bossa a terra, en Jordi Pujol arriba
darrera meu, comentem poc, perquè vaig posant-me mitjons, sabatilles, xaleco,
gels, barretes, ulleres i marxo… 8’16” fins que em poso a dalt de la bicicleta,
sota els crits de la gent que anima, Lorena i els VO2 més matiners en Rubén i la Barbara animant com bojos…
Toca la Bici… Arrenquem dirección Collsacreu i tinc al cap
les paraules de l’Alberto, cadencia i no vulguis apretar massa. I així faig,
vaig sempre amb un pinyó de mes per anar amb ritme alt de cames i vaig
disfrutant d’un recorregut que em conec. Arribem a dalt i a partir de Collsacreu
menjo i bec segons lo previst, cada hora una barreta i un gel als 15’ que a més
coincideix en just abans de començar cada port… Arribem a Sant Celoni i toca
tirar amunt amb el mateix pensament, cadencia i sense cremar massa les cames. A
mitja pujada, xerro amb en Xavi del CT Blanes sobre el bon dia que ha quedat i
una veu ens diu “no digáis ná a ver si se va a complicá!”… era en Dani Rovira i
li dic “me estas persiguiendo? Antes en la playa i ahora aquí?”… i comencem a
explicar-nos coses: lo del meu avi, la seva Tita Desert, lo del rodatge, lo de
la seva Associació en defensa dels Animals, lo de que ens coneixem tots ...
just quan enganxem a l’Anna Gómez que s’uneix a la xerrada i que ens amenitza
la pujada fins que arribem a dalt on informo als guirirs que tinguin compte amb
el primer tram de baixada que es molt perillòs… ja hem passat la meitat de la
Bici!
Torno a menjar, veure molt i gel als 15’ a la llarga baixada
que em permet acioplarme i anar a ritme sense apretar més del compte. Encarem
la pujada a Collsacreu i intento reservar i no tirar del tot… cadencia i
amunt!... realment no se m’ha fet pesada la bici… arribem a Calella i al carrer
del costat de l’Estació tinc la claca, la Maria amb les nenes, els meus pares,
el meu germà, la canolich… cridant com bojos!... mola!... entro amb un temps de
3:19’22”… volia fer 3:15… pero no esta malament, perqupè he reservat per poder
córrer bé!
Entro a boxes, aquesta transició es més rápida (3’28”). Bambes,
gorra i dos gels… pixo i a córrer…
Arrenco amb molt de mal als Quadriceps però molt ràpid, amb
el subidón del primer tram que va pel passeig vaig a 4’30”… tota la gent
animant-me, la familia, els VO2 repartits per tot els circuit… vull anar per
sota de 5’ tota la cursa a un ritme àgil… i es el que faig al 2, 3 i 4 … ja al
km5 veig que això será llarg, les cames encara em fan molt de mal, els trams
del Passeig Marítim d’anada a Pineda se’m fan aborrit i durs mentalment i els
ritmes cauen a 5:15, després a 5:30.
Faig el primer gir, ara el vent va en
contra i els ritmes están prop del 5:45… vaig malament de Coco, en Raul
Estevez, eliminat per fora de temps està fent la cursa a peu i m’anima cada cop
que em veu, així com en Sergio, en Fernando o en Boix… m’adelanta en Nebot que
em dobla i m’escridassa que no em ralli quan li dic que no puc, a la tornada
està l’Alberto Canal animant que em diu que no pensi en temps, que agafi un
ritme crucero i disfruti… però costa!... Em fa molt il:lusió quan en Marc
Ferrer, Company del Rodatge de la Peli, m’adelanta al pas d’entrada al passeig…
ens diem 4 paraules d’anim, li recordó que ell será el Campió a la Peli i ell
em diu que no defalleixi que ja ho tinc.
Torno a arribar a la zona de la gent, aquí correm per inèrcia,
gent animant de tots els equips, et criden pel teu nom… veure els companys del
VO2 embojits cada cop que passo i sobretot, veure a la Familia al complert que
m’han vingut a animar… fa que fugin els dubtes de moment.
Passo l’ecuador, ja només queda restar, però tinc molts
moments de defalliment, de fet, en un Avituallament em paro a veure i menjar i
agafo dos Gels, ja que els meus han caigut… corro a 5’50” i fins i tot hi ha
algun tram que camino, la cursa ha pogut amb mi… Veig en Putxi que em Fot bronca i m'espabila de cop!
De tant en tant vaig
pensant en el meu Avi, que des del Cel estarà criticant que perquè he de fer
aquestes coses, però que en els fons també estarà orgullos de poder explicar
als seus amics lo que fa el seu net, ara en te mes alla dalt que aquí…
M’adelanta en Jordi Pujol i m’esperona… ja faig la darrera tornada… Taronjes,
isotònic, aigua i gel i ara ja si em plantejo no parar fins al final…
Ja veig la gent, ja sento la música, augmento la cadencia i
la respiració, que no el ritme… bé, acabo a 5’30” el darrer kilòmetre tot i que
em sembla que estigui esprintant. Visualitzo l’entrada, just abans de la catifa
vermella, esta la Maria que em dona el mocador “Va per tu Avi!”… saludo a tota
la Familia, pico mans al Marc Català dels VO2 que s’ha quedat a animar-me… l’espeaker
diu el meu homenatge al meu Avi i entro a Meta en 2:00’00” de Mitja per fer un
Temps Final de 6:12’00” … i em poso a plorar per l’esforç, per l’emoció…
La Resta es molt llarg, també valdría un post al blog, però
em vull quedar amb aquest final, mirant al Cel Plorant de lo Orgullòs que em
sento com a Net, Fill, Germà, Marit, Pare, Gendre, Amic, Company d’equip…
No hay comentarios:
Publicar un comentario