Poques vegades a l’any tenim la oportunitat de treballar en
una cursa en Equip. Per als que venim d’un esport col·lectiu, el Futbol en el
meu cas, poder anar a una competició en Equip té alguna cosa especial, de
dejavú. Però estar al llarg de l’any treballant, entrenant per a proves en
solitari fa que això a la llarga es noti. La Duatló per Equips a El Prat, a
més, és una festa del nostre esport, ja que s’ajunten quasi 300 equips… i per
tant el Parc Central es converteix en una Reunió.
Els Equips A o Èlit són els que realment competeixen, la
resta, com el B, C o Femení en el nostre cas, anem a la prova amb la intenció
de fer-ho lo millor possible, pero sempre amb la intenció de disfrutar i d’arribar
tots els membres de l’equip junts (La normativa et permet sortir 6 però
arribar, si vols, només 4).
Després de setmanes d’entrenament d’hivern, i d’alguna
sessió a pistes, l’equip C amb en David Gil, Oriol Delblanch, Raul Estevez,
Ricard Cesari, en Güell i jo, ja estavem preparats per disfrutar d’un matí d’esport
en equip.
Día també per anar amb les families, i com no, la Maria i
les Neces no podien Fallar. Abans de
les 11, anem a animar l’equip femení i entrem les coses a boxes i a escalfar. Fa
moltíssim de vent, així que a la Bici patirem.
Les sortides per
equips van de minute n minut. Já al calaix de sortida, foto de rigor i
consignes per veure quins ritmes portarem… i jo creuan els dits per no ser l’ultim
dels 6, que es qui acaba patint de veritat.
Sortida, 4 voltes
a un circuit de poc mês de 1.200 metres al voltant del Parc Nou d’el Prat. Decidi
manar a 4’30” i mica en mica anar veiente com anem… anem en formació, revent
els ànims de las resta dels membres de l’equip i dels familiars… Anem cómodes i
acabem fent els 5,3km en 23’33” a 4’22”
TRansició i tots
junts a agafar la Bici. També són 4 voltes i veiente com ve el vent, já veiem
que hi há una part del circuit a la que el vent ve molt fort de cara… feina per
l’Oriol Delblanch… i de sobte, acabant la primera volta, ens adonem que hem
perdut en Raul Estévez… Comence a parlar, no sabem fa quan que l’hem perdut…
que fem?... esperem? Seguim?... no sabem si há abandonat i per tant seguim…
Al gir de 180
graus veiem el Raul que encara és a cursa… tornen les discusions, que fem? l’esperem?
Seguim?... ens agafará?... i decidim seguir tirant… És quan tornem al mateix
lloc de la cursa, quan veiem que el Raúl Segeuix més o menys al mateix lloc…
tornen les discussions… però aqui hi há un argumente més… “sh’ està currant sòl
contra el vent per enganar-nos!”… el fácil hagués estat abandonar, però ell
segueix… així, que a la part de vent a favor, decidim esperar i seguir amb l’Origen
del que veniem a fer… Arribar els 6, tot i que a algú no li agrada la
idea! Abans del Gir de 180 el Raúl ens enganxa.. i ja només queda mitja volta per entrar a Boxes…
Toca el darrer
tram de correr, i sabam que pel sobre-esforç, el Raúl patirà, però já esta
preparat l’Oriol per emputxar-lo si fa falta. Al principi sembla que anem molt
lents, però mirem el rellotge i anem a 4’30”… el Raúl va cansat però es va
refent… ja només son 2 voltes que es fan més llargues que les primeres, però
tampoc és res agònic… darrers ànims de la gente i entrada a Meta tots 6!...
feina feta!... la discussió final al voltant de si l’hauriem o no ‘haber
esperat já no té sentit… sortim els 6 entrem els 6… i així há estat!... com diu
el gran Javier Montesinos, “tenim tot l’any per competir individualment!”… 1’!7’18”
i 82èns Open.
No hay comentarios:
Publicar un comentario