 |
| la family al complet... |
No hi ha res com Zarautz. Ja puc dir que porto uns anys en
això i començo a ser un veterà i res com el Triatló de Mitja Distancia de Zarautz.
Es resumeix en un Swim de 3.000 metres lluitant per entrar al temps de tall;
una bici exigent amb paisatges preciosos que et demana un esforç extra acabant amb rampes de mes del 20% a Aia i Txurruka; per acabar amb un Run impressionant entre els anims de la
gent… Si a això li sumes anar amb la familia i conviure amb els Companys del
VO2Team… genial!... La cirereta: fer un triatló de somni, baixant 29’ el temps
de l‘any passat i disfrutant com un enano!
Tot comença dijous, enguany, vam voler allargar el cap de semana i
vam agafar festa la Maria i jo ja vam pujar Dijous amb les nenes. La pallissa de cotxe ha de ser compensada amb un parell de dies de
tranquilitat i turisme. A l’hora de dinar ja erem per Zarautz. Dinar al
Passeig, mentre les nenes es remullen els peus i juguen amb la sorra. Per la
tarda, passeig de parc en parc tranquil.lament, sense preses. I al vespre, anar a Sopar de
Pinxos… Divendres despertar-se sense agoviament, tornar a pasejar, tornar a
parcs, tornar a la platja… Tranquilitat i familia, tot esperant el que vindrà
per la tarda.
 |
| foto obligada a Zarautz |
 |
| signatura dels participants... |
 |
| la millor supporter... |
Els de l’equip comencen a arribar, Victor amb les nenes,
Ruben amb Babsi i Lai, Gonzalo, Marc i Maymí… anem a dinar i després a
descansar una estona. A les 17:15 el Victor i jo som els únics que anirem a córrer per fer
activació, ja que la resta volen anar a fer una volteta en bici. Fem
25’ suaus, fa calor, pero diuen demà canviarà el dia. Dutxeta i cap a
la carpa, on recollim el dorsal i anem a fer una mica el postureo. Allà
conec el gran Ion Zugasti, fotògraf basc que conec de les Xarxes social i per
fi ens coneixem en persona. També tinc temps per acostar-me tot tímid a saludar
a la Judith Corachan (el meu amic i company de feina Oscar Pastor “Bichopalo”
ara entrena molt amb ella) i li comento que vaig ser jo qui vaig liar el Bichopalo als triatlons i
comentem el nou circuit de bici. Busquem un lloc per sopar un grupet, on l'Alex
Tapia i la Laura ja s’han incorporat al grup, i després cap a l’Hotel a descansar.
 |
| les nostres fans... |
 |
| Victor Pérez #contigoempezotodo |
El Dia de la cursa es fa més llarg ja que la prova no comença fins a les
14:15, el que fa que puguis aixecar-te per esmorzar sense presa, petar la
xerrada amb els companys... pero la tensió ja va en augment. A les 11, dinar d'Arròs amb tonyina i ja cap al Box a portar les coses… Deixem tot amb el dubte
del dia que farà, ja que és nuvol i amenaça pluja... i cap al Bus que ens ha de
portar a Guetaria. Allà ens trobem tots els VO2 a la platja i seguim intentant apaivagar els nervis. També em trobo el gran
Marc Ferrer (el guanyador de la peli de 100METROS, un crack) i ens posem al dia i destensionem…queda poc per la sortida, foto d’equip, 5’ d’escalfament
i cap al calaix de sortida.
 |
| gran participació dels VO2 TEAM |
SWIM: 3.000m de Guetaria a Zarautz… surto com sempre al
darrere i a la dreta per anar a buscar la primera Boia. Enguany tenim 1h05’ de
temps de tall. Comença a ploure just en començar. El Rellotge no em marca la
distacia i això m’amoïna per no saber quant porto, pero el temps si em serveix
de guía.
Al Girar la Boia, no veig la segona, però si que veig que com l’any
passat la gent va molt endins. Decideixo pendre de referencia la punta de les
roques i allà vaig. És un tram llarg, molt llarg… vas fent, vaig molt sol, la
mar no está picada i corrent a favor… tens temps de pensar en moltes coses per
evadir-te pero sense perdre les roques de vista. Passo la segona Boia i es veu
la tercera lluny, pero es veu… seguixo fent, xino xano, no aniré sobrat pero
entrare al tall.
Gir de la Tercera Boia ja veient la Carpa Blanca i la platja…
encara queda un troç, però les onades ajuden a moments, surfejant-les… l’únic moment crític
és quan, amb quasi 1h de natació al cos, notes que la Marea, que està de
retirada, no et deixa sortir de l’aigua… costa però al final entro a boxes en
56’53” …
BIKE: El circuit enguany ha canviat, no farem la carretera
de la costa per obres, es fan uns girs interiors després del Port de Meaga, el qual hem de pujar 4 vegades (2 per cada vessant), el que suposat més desnivell. Ha parat de ploure pero esta tot moll… El meu
objectiu confessat es atrapar al Ruben i treure-li distancia perquè no em pilli al Run. Però no vull anar massa fort, el regal final de Zarautz s'ha de
tenir en compte sempre. Tot i
així, no vaig de passeig com l’any passat. Baixant el primer port ja pillo en
Ruben. Els trams d’enllaç serveixen per anar saludant als companys del VO2 Team i
veure referencies. Victor a 9’, Marc a 8’, Gonzalo a 5’ … Segon Port,
xino xano, ja no em pssa gent, i en canvi, jo si vaig passant algú… i primera baixada
a Zarautz per veure l’ambientazo i saludar a la family… altre cop amunt Meaga,
avall, enllaç i tornada. Les distàncies mes o menys es mantenen però em trobo
còmode tot i que els trams interns d'enllaç, un contstant sube baja i amb asfalt molt trencat, no m'acaben de fer el pes!…
 |
| Alegre a la Bike... com sempre! |
Passo per Zarautz i em creuo amb Judith Corachan que ja
entra a Box amb Raña just darrera… queden 18km… els més durs… anar fins a Aia i Txurruka.
Pillo en Gonzalo just abans d'arribar a la rampa de Aia. No va fi!... Arriben els trams del 20% de Aia i tinc una sensació molt extranya: la gent va clavada, no es
pot posar dreta perque els hi rellisca la roda amb el terra mullat, en canvi
jo, vaig fent sense patir en excés, es dur, pero vaig convinant anar sentat i anar dret, i pujo bé…
més bé del que m’espero… fins i tot comentant la jugada amb altres participants…
Rampa 1, descans, ara ve unaltre rampa… trobo en Sergio (amic del Victor) amb problemes i
caminant… i jo segueixo fins a completar la pujada alegre…
 |
| pujant el Muro de Aia! |
La baixada mullada la faig amb molt calma. És un enllaç per
Orio fins al regalet final, la rampa de Txurruka… unaltre cop trams de més
del 20%... però unaltre cop adelanto a gent comentant la jugada, entre els
ànims del públic… estic molt bé i em dona encara més fonça i confiança!... Baixada fins al poble per arribar a boxes en 2:54’54”… 20’ menys que l’any
passat!
RUN: A veure que toca avui, després de les grans sensacions de fa 2 setmanes a Empuriabrava… L’inici és per no mirar el rellotge, entres al casc Antic de Zarautz entre la gentada… m’adelanta Gustavo Rodriguez (el guanyador masculi que entra ja a meta) , l’ambient és espectacular. Veig a la Maria i les Nenes just abans d’etrar al mític carrer de Zarautz plè de gent… m’emociono… se’m posa la pell de gallina… és una sensació indescriptible!... no corres, levites! ...somrius, crides, animes a la gent, criden el teu nom.. passes per meta… comencen les 3 voltes… surto del casc antic amb la recta de la via del tren i miro el rellotge… vaig a 5’10” i vaig còmode… decideixo anar a Aquesta Sensació, que es bona… sigui el ritme que sigui… Em passa Alex Sanz de l’equip, em dobla, va comode, faig broma amb ell! … i vaig fent… Passo per l’habituallament del Parc i sempre paro a veure aigua caminant… res, 10 metres, oxigen i aigua i tornem-hi… em conec el circuit, passem el Bar dels Borratxos que animent moltissim. Anem pel cami que ens porta al final del Camp de golf, agafem la tornada per les Tables i pel Passeig… el rellotge em segueix marcant el 5:10… i segueixo anant còmode. Segueixo menjant lo pactat i entrenat amb la Sandra Sardina… passo la primera volta, torna la part bona, torna a Disfrutar i Levitar… arribo on està la Maria i la Paula i la Laia, i em paro, els hli faig un petó... i tornem al xivarri… com mola aquesta sensació… i torno a pasar per meta…
 |
| Levitant pels carrers de Zarautz |
És la segona volta, ara és el moment de mantenir la calma,
que encara queda, de relaxar l’adrenalina, anar fent via, seguir el ritme i
seguir disfrutant de la cursa!... El ritme no decau, tot i ser el moment psicològicament
més dur… el Km 10 el passo en 52’… molt bé… altre cop el passeig llarg i anar
fent fins que torno a pasar per boxes. Segona Volta… m’avança l’Eloi, que ja
arriba, fem la conyeta, com está de fort el Cigaleru!... i tornada a pasar pel Casc Antic… tornem a disfrutar…
Passo per Meta i ara ja només tinc al cap que pot ser la meva darrera volta a Zarautz
i per tant que l’he de gaudir com mai…
 |
| el meu motor #nosinmishijas |
Sortint del casc antic em trobo en Marc… camina… li crido: “arrenca
va!”… pero va amb mal de panxa i no pot … em sap greu pero vaig enxufat, no em
podré quedar a esperar-lo com va fer ell a Bilbao… Segueixo perquè vaig a bon ritme ritme i
no el baixo. Muscularment ja m’ho noto, pero tot son petits objectius… fins el
parc, fins l’habituallament, fins en Mortes (el tinc davant i va fent)… fins
les tables on em trobo a la Gemma i en Fernando Pruñonosa… els animo i segueixo
picant pedra a ritme… ja descompto, he posat el rellotge al temps total i de les 6h15' que
volia fer passaré a poc més de 5h45… estic molt content… només camino als
habituallaments… al darrer de fet, a 1km de Meta, m’ho prenc amb més calma, agafo aire
per arrencar ja que queda la entrada triunfal… Vull assaborir aquest ambientàs… Arribo a
la plaça de Meta, paro a fer un petó a la Maria i les Nenes i entro exultant amb una mitja
marató de 1:48’38” (5'07"/km) per acabar en 5:45’50”… Un Tiempazo!... Quina alegría, com
he disfrutat!…
 |
| ambientas al casc antic |
Després, vindrá el sopar, el gintonic amb l’equip, comentar
la jugada amb els Companys, familia, acompanyant… etc… però crec que ja seria
massa rollo! ;)
No hay comentarios:
Publicar un comentario