Aquest any, encara més dura, amb 20 km i un perfil una mica més tècnic que altres anys, segons m'explicàven els experts... doncs dissabte a la tarda, a les 7, cap a la Plaça de l'Era de Vilassar per fer un bon bocata i pair nervis amb les dones, en Victor i el seu pare, en Sergio, i un parells d'amics seus... i a les 9 menys cuart, ja amb els nervis a flor de pell i veient la gentada i que no ens trovariem amb en Mendi, decidim anar cap a la Sortida... primer error!... decidim, com a novatos que som, quedar-nos al darrera.
Al box em trobo en Famades, que també debuta, però aquest és un galgo, no aniré amb ell i... Pam!... es dona la sortida... Correm per entre els carrers amb una gentada animant-nos... i a l'alçada del Cementiri, decideixo no anar al ritme del Victor i Companyia, ja que són 20 kilòmetres i, entre les bambes noves i el desconeixement... estic una miqueta cagat!
Passem per davant l'espinaler i en David i en Dani m'animent cervesa en mà... quina enveja!... però vull fer la Burriac Atac i acabar-la... túnel i... primera caravana!... que es descongestiona ràpida... pujades lleus, apreto una mica perquè m'han avisat que... efectivament... em trobo amb un tap descomunial a la primera pujada... tot i que es va fent... el Gran Tap ve a la Pujada de l'Infern... massa estona parat!... arribem a dalt i no estic gens cansat... saludo a la Vane i cap avall... també en processó... hi ha algun tram per córrer però encara anem molta gent junta i a la pujada al castell també ho torno a patir!... és allà on adelanto en Manolo... que sembla anar malament en la foscor!... tornem a fer una forma pujada en processó fins que arribem a dalt del Castell de Burriac... en aquesta baixada comença a estirar-se la cosa i començo a adelantar a gent que és més lenta que jo... hi han trams pel bosc que s'agraeix el córrer... començo a disfrutar de les baixades i a poder patir corrents les pujades... tinc un parell de casi-rebrincades de tormell, però res seriòs que em facin abandonar, com algun que em creuo pel camí...
Ja hem passat l'ecuador de la prova i em noto super fresc... segons els molt organitzadors que hi ha a cada curva, cada trencant, el que queda és me baixada que pujada i per tant, em maxa el canguelo i començo a pensar que és hora d'anar més fort... i efectivament ho començo a notar... vaig passant gent de mica en mica... Arribo a l'Esglesia de Cabrera, en Tito m'anima, i encara em dona més forces per seguir apretant...
La baixada desde Cabrera a Vilassar la començo a disfrutar com un enano... vaig bé de cames i la gent que passo està trencada, fosa... moralment és un chute d'adrenalina... fins i tot, quan arriba la part d'asfalt, sembla que porti voladores... com mola que no m'han fet gens de mal les bambes noves i s'agafaven de la ostia a les parts tècniques...
Adelanto en Carles de Premià... i eso que aquest tio va a córrer... més moral... miro el rellotge i veig que estaré al voltant de les 3 hores, quan jo pensava abans de sortir, que faria 3 i mitja... arribo a la Platja... aquí sembla que la sorra t'agafi dels peus, però ja veig l'arribada al fons i ja no és moment per parar... apreto les dents i arribo al final en 3 hores i 2 minuts... al final he quedat el 426 de 750 participants dels quals van acabar 685... potser per unaltre és molt, però per a mi, que mai he corregut de nit, mai he corregut pel bosc, mai he fet muntanya... perfecte, estic molt content!... unaltra prova al Sac i una experiència més!
A nivell organitzatiu, comentar que és espectacular l'ambient de la sortida, l'animació de la gent per tot arreu, a cada urbanització, a cada pujada... lo bne marcat que està el circuit, la de gent que hi pel mig del bosc per indicar-te perills, derviaments, etc... i l'ambientàs a l'arribada... un 10 tant als organitzadors com a tots i cadascún dels que ho fan possible... Gràcies!
No hay comentarios:
Publicar un comentario