Després del primer any com a Club, tot i encara no ser oficial... vàrem quedar per fer la Triatló de Tossa com a cel·lebració i trobada dels que més o menys hem estat entrenant i quedant els darrers mesos constituint allà el no oficial Trofeu Íber.
Doncs el primer de tot és la logística. Agraïr al Victor i la Laura ja que vàrem anar a passar el cap de setmana a Palamòs i així haber de matinar menys i estar més a prop.
Dissabte a la tarda l'emoció és màxima quan quedem tots els Íbers per entregar-nos les noves samarretes i anar a recollir els dorsals. Ens citem unes hores més tard al mateix lloc.
Però tot va començar malament, ja que després de 45 dies de calor, anuncïen tormentes per diumenge... quina mala sort. Emprenyats pensant en que se suspendria la bici, tal i com va passar a Mataró, vam anar a dormir i ens vam despertar amb una tormenta d'escàndol... a les 6 del matí, venien ganes de quedar-te al llit i no fer el "tinglado" per no res!...
Tot i així, anem cap a Tossa, maleint el temps, però a mesura que anem arribant, ens adonem que a Tossa no plou... truquem a les nostres dones per dir-li's que ja hem arribat i que aquí no plou!... Aparquem, baixem amb els "bartulos a boxes" on ens trobem amb els altres Íbers... l'Oscar, en Carles, en Patrick, el Sergi, en Sergio... arriba la primera decisió... el Neoprè... i m'enrecordo d'en Jason Button que sempre va a la contra i li va bé!... i decideixo fer l'inversa que la resta i no posar-me'l (a Mataró vaig patir molt per treure-me'l i no crec que guanyi tant ja que no sóc bon nedador)... i tot xulo me'n vaig a la platja on ens trobem amb els Pros del Grup, en Tito, en Mendi (sense neo) i en Ruben...
Sense temps per escalfar, toco l'aigua, està calenta... i ens criden per fer el Briefing... em coloco com sempre a la dreta i al darrera amb l'Oscar i en Tito... i cap a l'Aigua... Són dues voltes i per tant dedueixo que el circuit és curt amb molta gent, pel que començo amb molta cura de no rebre "osties"!... i efectivament, l'aigua està calenteta, una mica moguda per les batudes dels de davant, pero nedo molt cómode al llarg de tota la primera volta... la primera tornada a la platja se'm fa molt curta!... surto a la platja, sento crits i són les nenes, unes m'animen a mi... les meves... les altres a en Mendi, que sortint 3' més tard ja m'ha agafat (i lesionat!)... entro a l'aigua patint per no molestar els més ràpids de la segona tongada i per mantenir la línea... ja que amb tanta boia, se'm fa difícil trobar amb la vista la bona... però unaltre cop, la tornada se'm fa molt ràpida... i una Triatló més, tot i no ser un gran nedador, disfruto dels darrers trams d'aquesta disciplina...
La Tonyina entre orques sóc jo!!
Entro a Boxes content de no portar el Neoprè, ja que em trobo amb en Carles, l'Oscar, el Patrick... barallat-se amb el seu, mentrestant em calço i a pedalar!
Em conec la bici per haber fet el circuit fa 3 setmanes, per tant començo a pedalar sabent que he de guardar per San Grau... i a mitja pujada, quan encara no ha començat lo dur, passa en Sergi enganxat a un grup... aquest petarà!... i efectivament, a la que s'empina la carretera, el passo cridant-li que dossifiqui (avui estrena les cales!)... arribo a dalt mig parlant amb dos o tres que porten el mateix ritme i animant-nos entre tots!... a la baixada intento enganxar-me a tres, per fer roda fins a Llagostera, però és impossible, ja que està molt mullat i a més d'esquitxar molt, no vull tenir cap "susto"... Em torna a passa en Sergi a mort... aquest se la fotrà!... Sortint de Llagostera m'enganxa en Tito i em serveix per, tot i no anar amb ell, tenir-lo sempre a 50 metres com a referència... i això em permet anar passant a gent... i a mitja pujada, se'ns enganxa també l'Andrés pare... "Ostia, no sabia que venieu i amb el Traje Íber!"... arribem a dalt casi junts, a ritme, tot esperant el Patiment del Dia, la baixa de Sant Grau...
I efectivament, primera curva i tot de gent dient que frenem, tram perillòs... faig cas, però em patina del darrera i casi caic... suficient per fer-me comentar amb un company de viatge que no val la pena matar-se, així que m'ho prenc amb molta calma... A la següent curva, em trobo dos ciclistes a la cuneta!... i 500 metres més avall, en Sergi a un canto de la carretera... li crido però no m'ha vist! (després sabrem que tal i com jo preveia, se l'ha fotut!)... el tram final és més continuat i arribem a la Carretera sde Sant Feliu de Guixols, on no em sorprenen les continues pujades i baixades que hi han i on li serveixo a l'Andrés perque no es desesperi ja que em comenta que se li està fent llarga la bici!...
Toca córrer... i les cames les noto més destroçades que mai!... el trencacames de la bici es nota... i encara li dono voltes a la caiguda que he tingut fins que arribo a la meitat de la primera volta on em trobo a l'Alex (està a la organització) que em crida "només pensa en córrer"... i axiò faig... vull fer cada volta a 18 i la primera ho faig... a més, em creuo amb tots els Íbers i comprobo que dintre del Trofeu Íber no vaig últim, ni penúltim... per tant la Cullera de Fusta no serà per mi!... se'm treu un pes de sobre i en comptes de relaxar-me, em fa sentir-me bé i em dona moral per no defallir... la segona volta se'm fa pesada i em passen en Sergi (tot i la caiguda) i en Victor... però entro a la Tercera sabent que ja s'acaba... i m'informen les Suporters que tinc a la Maria amb la Paula (2 mesos) esperant-me a l'arribada... apreto els darrers metres i vaig cap a la Peque... petó a la Maria, agafo la Paula i córro cap a la Meta on veig que baixo de 3hores i mitja... al final 3h. 20' 59"...
Acabo mooolt content, ja que tal i com va predir la Marta d'en Mendi, supero en Patrick en 10 minuts i en Carles en 17'...
Destacar el Gran esperit de club que es comença a encetar, ja que, menys en Sergi (que va marxar perque li feia mal el braç de l'ostia que s'habia fotut), en Tito (la dona el reclamava) i els Andres (pare i fill tenien un dinar), la resta vàrem fer un mega dinar al Passeig marítim om vam comentar la jugada i vam entregar el Trofeu Íber a en Mendi (representant en Ruben que estaba amb tota la familia que l'habia vingut a veure) i la Cullera de Fusta a en Carles...
Com a Triatló... sense cap mena de dubte, la Millor, per ambient, per organització, per Circuit... si no plou, ja seria la òstia!
No hay comentarios:
Publicar un comentario