Triatló (Duatló) de Gavà 2012

Després de l’Accident a la Mudança que em va suposar 10 punts al peu i Faltar a la Burriac Atack 2012, comptaba els diez fins a la Triatló de Gavà. La volia fer si o si. Era el Debut de l’Oscar a un Triatló Olímpic. Faria un Tri amb l’Edu. Haviem convençut a la Eli, la Miriam i una Amiga per fer-la. I una setmana abans, comprobo que puc correr, nedar i anar en bici sense mal al peu.  La faré, però amb només un entreno de cada!

  

Agafem hotel a Gava, per no haber de Matinar les “supporters”, plantejem el Finde com cal amb l’Edu i la Sonia i… previsió de plujes torrencials per Dissabte!! Mal rollo, ja a Tossa l’any passat va pasar el mateix. Tot el dia plovent ens fa pasar tot el dia entre l’hotel i el Barnasud… res del promès a la Família (platja, passejos, etc.)… i a sobre, dissabte ens comuniquen que es suspèn l’aigua!!!... i no para de ploure!!!... com suspenguin la bici, cap de semana enlaire… menys mal que el Barça va remuntar el 2-0 al camp de Sevilla…

L’Edu i jo quedem a les 7 per anar a Esmorzar a “El Bonito”… just davant de boxes. Fa molt de fred, però ja no plou. Esmorzem, evacuem i a deixar la bici… on ens trobem a l’Oscar que ens fa un lloc a l’atapeït i sense dorsals barrera de bicis. Anem cap a la sortida i ens trobem al Mendi amb la Marta (també farà la Olímpica)... 

Preparats a l’Arc, esperem la Primera sortida, per posar-nos ben al davant, ja que la consigna és anar fort en els primers 5km de Cursa. La Marta diu que corre a 6´el km... espero que no em passi. Claxon i a córrer.

L’Oscar i l’Edu surten a l’sprint, intento seguir-los però als 200m me n’adono que em falta aire i decideixo deixar-ho estar.. i agafar el meu ritme. No portem ni 1 km que noto que tothom em passa,  fins i tot la Marta, i no vaig cómode. No sé quin ritme porto, perque no vull mirar el rellotge, però no tinc bones sensacions. Fem mitja volta i la Marta cada cop va més lluny… començo a veure que avui no tindré un bon dia. Vaig pensant en que en arribar a la bici, la cosa anirà millor… arribo a boxes i he fet 23’24”… no està tan malament, la Marta m’havia enganyat!!!!

Agafo la Bici, sóc dels últims… miro al davant i tinc un grup gran a 500m. Però no hi ha manera d’acostar-m’hi. I pel darrera no ve ningú fins al km 12, que em passa un tal Jordi (484)... m’enganxo, va fort, i puja la mitja... Intento donar-li algun relleu perquè descansi, però li dic que em porta a ganxo i em contesta que no empreocupi... el Gir em permet veure que l’Oscar va al davant de l’Edu i que la Marta va al Grup gran que portem al davant... però tornant en la primera volta, ens passa un altre ciclista i el Jordi s’enganxa... ja no els puc seguir!

Primera Volta, el Mendi m’anima, em fot 4 crits, perquè intenti enganxar la Marta... però torno a anar molt sol... faig quasi tota l’anada intentant enganxar gent, però no es forma cap grup bò... a més, al km 28 els bessons em comencen a avisar a Calambres... meyns mal de les Perneres!!!!... baixo el ritme, bec molta aigua... i quan em començo a notar millor.. arriba un grup gros, per fi!... ens posem a rodar a todo trapo fins arribar a boxes!

Entrada a Boxes amb les “suporters” (Maria & Paula, Sonia, Silvia) animant... els hi rebufo que avui patiré... que vaig amb Rampes fins a les pestanyes... 1:05’34” a més 34km de mitja... pou bé per no haber entrenat...

Ara toca pit i collons, córrer 10km quan tens les cames enrrampades i sense fons d’entreno crec que serà dur!... allà està el Mendi unaltre cop per córrer 50 metres al meu costat i dir-me que agafi el meu ritme i tranquil... i és el que faig, mentre veig com tothom que habia adelantat em torna a passar... l’Anada se’m fa dura, però tornant encara més... fins i tot penso vàries vegades en abandonar un cop arribi a la 1ª. Volta... però un Mig Ironman, monegros, transmaresme, mitjes maratons i la Maria & Paula agunatant els meus entrenos i curses?... no pot ser... aguantar fins al final, passi el que passi!... i començo la segona volta... em creuo amb l’Oscar que em crida i m’anima, l’Edu al darrera també va fòs, les nenes de l’Sprint amb el Somriure em diuen que això ja s’acaba... em creuo amb la Marta, la segueixo portant al davant a una distància que ni puja ni baixa... té molt de mèrit, està molt en forma!...

Passo pel darrer avituallament, i ja penso en que només queda 1km... miro el rellotge i puc baixar de les 2h 30’ ... apreto les dents i pateixo quasi tant o més que el dia de la Half... recta final, això ja està... allà està la Paula per ser agafada i entrar com sempre plorant i espantada a Meta amb el Papa, la seva Gorra i la seva suor... acabo els 10km en 55´35”... molt bé per no haber entrenat en un mes i mig de tall al peu... i acabo en 2:28’58” el 399 de 450!

Conclusió... no es pot venir a una prova sense entrenar, com ja em va pasar a la Mitja de Granollers.

Conclusió 2… no hi ha res que pugui amb mi, i ha estat una nova prova superada i disfrutada!

Al final, foto de rigor dels “DBikers Por El Mundo”

... y los Suporters!!!