Ports del Maresme 2013

Per segona vagada, participava a la Ports dels Maresme. Enguany, amb la novetat d’haver convençut al company de feina, l’Oscar Pastor, a que la vingués a fer. A més a més, estrenava equipació VO2 tot orgullòs. 

El problema, que no excusa, que des del Divendres estaba de Comiat de Solter a una casa rural a Blanes, amb la consequent taja de divendres nit, la resaca, la barbacoa i el partit de futbol sala de dissabte… que alguna cosa havia de desgastar. Dormint a la mateixa habitació amb el Víctor, amic dels Íbers i sense gaires ganes, matinem i deixem la casa mentre la resta dormen la mona…

Arribem a la sortida, porto els dorsals a l’Edu i l’Oscar i anem a una de les novetats d’enguany… calaixos de sortida per Ekips… i allà ens trobem amb la Família VO2 (2n. equip més nombrós de la prova). 

La intenció amb l’Oscar i l’Edu, era fer la llarga xino-xano, com un entrenament de distancia. A més a més, per culpa de la neu, no pujariem per Campins a les Antenes, sinó que escurçen 6km de pujada i anem fins al poble del montseny, així com sustutuir Orrius per Parpers, més suau.

Es dona el tret de sortida i baixem carretera aval fins a la N-II on veig que l’Edu fot un hachazo i li crido a l’Oscar “Enganxate al Edu!”… dit i fet… es fot amb ell, intento enganxarlos pero anem a 60!!!!... estem bojos o que?... i al primer repechon decideixo deixar-me anar i fer la meva cursa…

La Pujada per Sant Pol, Sant Cebria i Sant Iscle la conec i la faig cómode… amb el Fernando dels VO2… pujem Collsacreu i ja no fa fred… Vaig a ritme cómode… queda molt per endavant.

La baixada de Collsacreu, com sempre, es per disfrutar, enmig d’un gran grup d’uns 50 corredors que fa que sense pedalar volis.

Arribem a Sant Celoni i cap amunt. La cursa ja comença a estirar-se i ja no vaig en un gran grup sinò que es un rosari de ciclistes… i en Fernando i jo, ens anem passant constantment.

Passat Mosqueroles, la carretera s’empina i fem un quarten un parell de noi, una noia i jo… i petem la xerrada… el que ens distreu en el constant pujar… També em trobo el Ricard (mister) amb rampes a les cames, pagant el sobreentrenament que porta.

A mitja pujada m’avança el Ruben Galícia, un dels toros dels Íbers.. i sense donar-me compte, ja estem al final del Port. Se m’ha fet relativament curt… 

A l’avituallament de dalt del port em trobo a l’Edu, remugant que no pot més, que plega perquè està fatal... há deixat massa temps la bici per centrar-se en correr i nedar i ho està pagant, juntamente amb el seu impetu inicial… També arriba l’Alvar Pellejero i acordem el que habiem dit… xino-xano i a fer la llarga al meu ritme…

La baixada és molt técnica fins a arribar a la Carretera de Fogars… on baixem a ritme fins a Santa Maria de Palautordera… però en agafar els 2-3 repechons que hi há enllaçant amb la C-35 començo a notar que no vaig tan fi… em despenjo del grup en que vaig. L’Àlvar i l’Edu segueixen al grup… i em replantejo la meva intenció inicial… en passar el Túnel, arriba la bifurcació de la llarga o la Curta i a l’Edu no li costa gaire convéncem que la curta!

La tornada fins a Sant Celoni la fem xerrant i circulant en paral·lel com a globeros… fins que arribem al darrer habituallament on ens parem… quasi a Esmorzar!!!... De cop arriben la Meritxell i l’Esther, les nenes del VO2 i decidim arrencar tots junts cap a Vallorguina.

L’Edu ja va millor i és incapaç de portar el nostre ritme i acaba marxant endavant.. i a les llargues rectes fins a Vallorguina és la Meritxell qui tira de nosaltres!... i mica em mica em veig que vaig forçat i fins i tot, passant pel poble, em despenjo!... em prenc un gel i quan comencen les Curves, noto que mica en mica les cames comencen a funcionar millor i agafo ritme…  

Enganxo a les “nenes” i m’ho penso, pero al final faig el “lleig” de no esperar-les… amb la consequen bronca per part de l’Esther (“Això no es fa!”)… pero en aquest momento només volia arribar i no perdre el cop de pedal que portaba… dos curves i arribem a dalt on està l’Edu esperant!...

La baixada, fora de Crono la fem xerrant i ens plantem a la zona d’arribada en 3:25’ a baix i oficiòs… busquem una Taula per fer-la VO2 i fer el jalar i petar la xerrada…

Conclusió, que es pot pendre aquesta sortida com un  inici de la preparació en vistes a la Half, circuit similar al de la ports.

Dos mencions especials:

Primer al Ciclista-Periodista de la Revista Ciclismo, que me’l trobava constantment fent fotos a tot arreu i a tots els participants i que em va dir que les penjaria a la web… així que ja sabeu, busqueu-vos que en alguna sortireu!!

Segon, a l’Oscar Pastor, que está molt i molt fort… que va fer la llarga en 3:41’… és el millor de la oficina amb diferencia!