La Extremme Man
de Narbone em va demostrar que tot i haver-ne acabat un parell, una Half són
paraules majors i no es poden subestimar.
Cap de semana a
Narbone, amb Edu i Sonia, David i Clara (amb la Mia) i Rafa i familia. Estava plantejat
com a finde Ludico-deportivo, ja que divendres, pujavem a Narbone al vespre per
fer nit. Dissabte al matí era
la part Familiar del finde, ja que teniem planejat anar a la Reserva Africana
de Sijean. Passem primer per a recollir els dorsals de la cursa, i cap a Parc.
És interessant d’anar-hi,
fas una part en cotxe veien Jirafes, lleons, Rinoceronts, Astruçus, etc… i
després hi ha una part caminant, que no vàrem completar ja que les pekes de la familia
havien de dinar. Dinem i comença a ploure així que.. passem a veure un momento els
elefants i cap a l’hotel a recollir les bicis i portar-les a boxes.
Arribant al
camping, comença a caure una tromba d’aigua que ens fa estar dintre dels
bungalows, patint per la cursa de l’endemà i per com portar les bicis.
Finalment, a través de l’Eloi i el Santi, que ja han arribat a Narbonne, ens
enterem que avui no es porten les bicis. Decidim baixar al poble a pasar la
tarda, reclosos en un café… Allà ens trobem amb l’Imanol & co. I decidim
anar a Sopar “ben d’hora ben d’hora”… a les 21:30 ja estem de tornada cap als
Bungalows… perfecte… ja que demà s’há de matinar!
Dissabte a la tarda va caure una bona! |
A les 6 esmorzem
fora del meu bungalow Edu, David i Jo.. já no plou, però fot un fred i un vent
que no ens agrada. Arriba en Rafa i ens unim a la carretera ambe n Santi i l’Eloi…
la imatge dels 6 rodant en bici de nit amb la llum del mobil és épica…
No anem molt
sobrats de temps i a cuita corrents deixem les bicis, bosses, ens posem el
neoprè i cap a la platja. Provem l’aigua, esta calenteta!... esperem la sortida
i pam, a nedar! Em poso al darrera, però sóm només 300 participants, pel que
molt em temo que res de cops… I Efectivament, l’aigua està de conya, calmada i e
spot nedar tranquil·lament, já que fins i tot surt el sol que fa que les boies
es vegin perfectament. Fem la primera volta, sortim de l’aigua per tornar a
entrar. Vaig dels ultims, però vaig còmode… la segona volta se’m comença a fer
llaga fins que encarem el tram final… acabo en 48’33”
Toca pedalar… i
només sortir, ens trobem en el plà un vent de cara constant que no et deixa
descansar… sé que el port està al km 16 i decideixo no cremar-me molt. Anem molt
sols, i en arribar a la pujada, el vent já no molesta… quin alivi!... i baixant
em passa el Victor del Corral com un avió… faig la primera volta en 1 horeta, a
uns 27 de mijta… saludo a les nenes i altre cop el vent de cara. Em passen en Santi Pellejero i l’Alber
tmoreno… el míster està molt fort!
Primera volta en bici... encara reia! |
En Santi em va passar com un avió! |
Amb l’aire de
cara em faig companyia amb la Delia Banus, de Triatletasenred … compartim que
es fa més dur el pla que la pujada al port!... ja en portem 2!... i baixant, l’anécdota
del día: Porto el Paravent i ja fa calor i em fa vela, decideixo treure-me’l i
donar-li a la Maria… rotonda, me’l començo a descordar i se m’enganxa amb el
rellotge, no me’l puc treure, caure, caure, caure… zasca, estiro fort i es
trenca la Corretja… em cau el rellotge i he de parar per agafar-lo i posar-me’l
al pit!... vaya tela!...
Casi la lío treien-me el chaleco! |
La tercera volta ja es fa més dura… odïo el Vent,
anoem totalment sols i el Portet ja és un port del Tour!... baixo relaxant cames… per acabar en 3:02’41”
a una mitja de 29,56 Km/h…
Toca correr i,
desde l’inici, veig que vaig mort!... três setmanes parat per la lumbàlgia m’han
deixat sense forces, però aquest cop el cap tampoc hi és, ja que venia pensant
en només nedar i pedalar i el correr já veure… i això, amb mita marató per
davat es fa dur!... Faig la primera volta i já em vaig creuant amb els Rafa,
Eloi, David i Edu i les ‘suporters’ i já vaig dient que no acabaré…
La cara de patiment ho diu tot! |
Porto volta
i mijta i en passar per meta, km 10, em paro… estic marejat, árcades, calfreds,
rampes als quadríceps… el Rafa, que já ha acabat, diu que m’acompanya… encara
em queda quasi 2 voltes!... anem a trote, em va animant i parlant… però no tiro…
només vull acabar per la foto!... així que no portem ni un km que li dic que
plego… agafo la goma que ell porta al canell i així já em deixaran entrar a
METa… faig la pírula, però entro amb la Paula, em faig la foto i em donen la
medalla i la Samarreta de Finisher… tot i no ser-ho!
En Rafa, acompanyan-me de tornada per fer la pirula! |
Aquesta prova em
demostra que s’há de tenir entrenat el cos, però també el cap… i no vénia predisposat
a patir 2 hores corrents… espero la semana vinent a Tossa, tenir já el cap
preparat per afrontar la cursa amb totes les de la llei!
Mencions
especials:
Santi Pellejero,
com el bom ví, el tío está fet un toro i va quedar 3er.
Rafa Navarro, a
un més de la Challenge de Calella va demostrar que tot l’sforç que porta té la
seva recompensa.
Eloi Solà, com
sempre animant, sempre divertint-se, li regalaré l’eslogan del meu blog… a més,
fins i tot es paraba a la cursa a peu
per animar-me.
Eloi Solà, sempre impertérrit! |
David Coll,
espectacular debut en Half Ironman, amb 5:21, aquest tio promet.
David Coll, l'autèntica sorpresa... ets un crack! |
Edu Lopez,
impressionant lliçò, tot i arribar curt de preparació va anar a muerte fins que
el cos li va dir prou i, tot i així, va acabar dignament.
Edu i Sonia, entrant a meta! |
Imanol, tornada
de la lesió, acaba dignament i amb forces per Esprintar i guanyar a un Where is
the limit que el volia pasar als darrers 50m.
Imanol, en plè esprint! |
I com no, a les
Suporters, les dones i nenes, pacients amb nosaltres.
Familia VO2 a Narbonne |
3 PELLEJERO
GACIA Santi CLUB VO2 4:07:28,0
45 NAVARRO ÁLVAREZ Rafa MONBIKE MATARÓ 4:47:07,7
104 SOLA LAGARES Eloi CLUB VO2 5:12:40,0
129 COLL PELLICER David CLUB VO2 61 5:21:35,2
156 LOPEZ BARRANCO Edu CLUB VO2 5:32:09,5
158 ZABALA RUIZ Joseba Imanol CLUB VO2 5:33:11,2
DSQ TORRES PUIGHERMANAL Ricard CLUB VO2 202
SWIM 0:48:24 02:33
BIKE 3:02:41 29,56
RUN DNF
No hay comentarios:
Publicar un comentario