Sant Mateu Xtrail 2013

Primera Edició de la Sant Mateu Xtrail, com dic sempre, cursa obligada en ser al costat de casa. Tot d’amics, coneguts i saludats la feien, alguns la curta de 11 kmts. Altres, com jo, la llarga de 21. Entre ells, els VO2 Eloi, Alvar, Josep Guell i el meu inseparable Edu. Ens trobem 20’ abans pel Sant Jaume i ens fem la foto de rigor… per allà també están en Miki, Agus i Ernest, Oscar Martinez, així com la colla de les meves cosines amb el David i l’Oriol, que també fan la llarga.

El David, l'Uri, la Mariona i els seus amics...

Els VO2 abans de la sortida

Un petit escalfament, no gaire i cap a la sortida. Hi ha bastanta gent, sortim enmig del grup, però en el km inicial voltejant pel poble, anem xerrant i rient i ens passa quasi tothom. Arribem a la casa del moro, per agafar el primer corriol i hi un tap, miro enrrere i queden no més de 10-15 persones… Fem corriol amunt mig caminant i a la que trobem pista, l’Edu decideix marxar al seu ritme, mentre Eloi i jo veiem com Alvar es despenja (acaba de ser pare i estar 3 setmanes para es nota finis i tot per un Ironman com ell).

La Volteta pel poble xerrant i rient

El més dur, els primers 3 kmts de pujada já han passat, ara fem pista i camins fins teià i l’Eloi, sorprenentment també es queda enrrere (li passa factura la pallissa que el dia abans es va fotre amb la Btt). Veig el David de la Cris que abandona… el maleït genoll el té amargat!

Arribem al mirador i baixem per la pista fins a Alella… m’ho conec tot, és per on entreno amb la btt, i això m’anima. Passem per les vinyes, per Can Raimí i tornem a pujar fins a arribar a la Font de Sant Mateu on em trobo amb els Ibers Victor, Mendi i Carles animant!

perfil de la cursa

Baixada, portem més de 14km i em comença a punxar el ciàtic en les baixades, fins al punt que quasi no puc apoyar la cama dreta!... de cames vaig bé… de coco millor, ja que arribem al basurero, fem el Vietnam de pujada i baixem cap a premia de Dalt per llocs coneguts… però les baixades se’m comencen a fer un suplici!

Algunes de les vistes a la pujada

A la cadira del bisbe ja veig que faré poc més de 2 hores i mitja, quan jo pensaba fer 3… arribem al poble i l’asfalt empeny cap a baix i a la recta final… em trobo a la Paula corrents cap a mi!... li encanta entrar a Meta amb mi… i a mi més!... Arribo en 2h 37’ i amb la sensació que si no em fés mal el genoll, hagués arribat com si res.

entrada a Meta amb la Paula

 

Un cop a meta, l’Edu em diu que ha fet 2h20’ i esperem l’Eloi i l’Alvar que arriben junts de la mà en 2h.56’… només els hi faltava la birra i les olives… llàstima que m’hagi deixat el Xip i no hi han proves que hagi guanyat a dos Ironmans del meu equip… jejeje!

Felicitar També a la Organització de 7Sports d’en Marc Forès, ja que la cursa ha estat un éxit de participación, amb un circuit molt maco, ben marcat, bons habituallaments i ben organitzat…